ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN NOU PAS EN EL PROCÈS QUE TRENCA MOLTES COSES

Sense categoria
La votació d’ahir per aprovar la via legal, pactada i acordada per demanar a l’Estat la transferència de competències per poder realitzar el referèndum sobre el nostre futur ja es un fet, alguns li diuen via morta, ja que tots sabem la resposta, però jo ho considero un altre pas important en el conjunt del procès i que cal fer. Hem de veure la premsa internacional a la sortida del President i com es fan resó molts dels mitjans més prestigiosos del planeta avui sobre el nostre problema, i aquí no podem cometre errades i jugar molt bé les nostres cartes. Per la seva banda també va servir per tornar a veure el caràcter antidemocràtic de tres partits que ens prohibeixen que decidim i un d’ells va ser la primera víctima política d’un camí que ha de portar una profunda transformació del nostre sistema de partits i la manera d’entendre la democràcia.

Efectivament, veure el debat d’ahir a la Sra. Camacho dient que Rajoy no acceptarà xantatges del Parlament era la constatació del gran que li va la democràcia a aquest personatge. Es molt lícit defensar el no el dia 9 de novembre, ara no ho es defensar que no podem exercir el nostre dret a vot en una democràcia, quan legalment ja les eines per fer-ho, i tant sols per una qüestió de voluntat política dels dos partits majoritàris que han decidit que els nostres drets no existeixen, de fet això ja va ser validat el dia desprès de perdre la guerra el 1714 i com veiem no hem avançat molt en aquest terreny. 
També es molt trist veure al Sr. Rivera exhortant al President anar a Madrid a defensar la proposta i acatar la voluntat del Congreso com exemple de democràcia. De fet ens deia que la sobirania del Parlament es inexistent i les seves votacions paper mullat, ja que l’única opció valida es Madrid, una forma curiosa d’entendre la democràcia i de pas de no escoltar a la societat que representa i el que li reclama amb una amplia majoria que vol votar i de moment al carrer una gran part optant per l’Estat independent.
Se’ns dubte l’espectacle més trist el trobem amb el grup socialista, feia basarda escoltar el portaveu Ignasi Lucena demanant l’acta de diputat als tres diputats que van seguir el programa electoral de la formació i el sentit comú, i qualificar d’estafa la votació ja que tots sabem el que passarà amb ella.
Realment si girem la cara cap Europa senzillament es impensable una cosa així, hi ha molts àmbits i representants que han votat contràriament a la majoria del seu grup sense cap conseqüència i sense anar més lluny al Regne Unit on el nucli dur de cada partit seu darrere el seu líder i la resta d’escollits més allunyats d’aquest nucli han de ser convençuts i moltes vegades son decisius en les votacions sense que provoqui la discordància cap escàndol  ni controvèrsia.
Tot es producte entre altres coses d’un sistema viciat i una democràcia de molt baixa qualitat on els partits son un búnquer inexpugnable allunyat de la gent i dirigit amb ma de ferro per la direcció que no admet discrepàncies de cap tipus. Un sistema més proper i amb el representant per circumscripció a la vora de la ciutadania amb llistes obertes i unes directrius generals en el partit que amb temes particulars i concrets o de consciència poguessin fer que cada representant respongués precisament al seu electorat i no a interessos que res tenen a veure amb la seva funció.
Per tot això cal un estat nou i modern, i no estructures carrinclones i mentalitats ancorades en el passat com fins ara. No tinc cap dubte que la transformació de la societat per força s’ha de projectar en el seu sistema de representació i amb el nostre estat independent aviat ho podrem comprovar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.