SENSE CAP TIPUS DE VERGONYA
La vergonya es una qualitat que en segons quins àmbits no convé creuar, ja que es cau amb la hipocresia i descrèdit més absurd, cosa que de pas deixa ferida de mort la credibilitat, cosa bàsica en molts sectors. Aquests últims dies trobem alguns casos com l’Agència de ràting Moody’s i les seves prediccions sobre una Catalunya independent, Alberto Fernandez Diaz i la seva particular visió de la historia i també com no la posició del PSC actual que res te a veure amb el seu programa electoral, teòricament un contracte amb la ciutadania.
Efectivament, la paraula vergonya sense cap tipus de fre la trobem a Moodys que ens parla d’un impacte negatiu i dificultats d’una Catalunya independent, ja que podria desencoratjar la inversió estrangera i els negocis, i afectaria greument a l’Estat espanyol ja que representem el 19% de la seva producció, fa una valoració política amb el tema del referèndum i curiosament no aporta dades sobre els avantatges econòmics d’una Catalunya independent. Resulta curiós comprovar com una agència que donava la màxima fiabilitat a Lehman Brothers fins al mateix dia que es va ensorrar i va començar aquesta greu crisi financera mundial es permet donar lliçons o informes amb lleugeresa com aquests. Deixant de banda que es permet anàlisi política que no li pertoca i nomes veu les coses des d’una perspectiva sense analitzar el que significaria de positiu per Catalunya i el seu entorn ser un nou Estat. Apart contradeia tots els experts de tot tipus que amb dades a la mà que ells no aporten veuen immillorables les perspectives i el progrés del nostre país convertit amb un Estat, francament zero de credibilitat.
Alberto Fernandez va llogar la sala Moragues al Centre Cultural del Born per explicar una altra història de Catalunya i tractar als catalans de xais. Ens diu que es silencià que els que van morir a Barcelona el 1714 defensaven el Rei d’Espanya i ho presenta com un adoctrinament sobretot als nens que no reben la informació de que va ser una guerra civil i d’àmbit europeu i mai una de Catalunya contra Espanya. També resulta curiós que aquest personatge grotesc que no es historiador, no te cap títol universitari i no se li coneix professió coneguda més enllà del partit Popular, es permeti aquestes llicencies, presentant una historia que es com es i no com voldria que hagués estat. Catalunya es va posicionar amb l’arxiduc Carles i contra Felip V, però també lluitava per defensar la nostra llibertat i constitucions. La prova son les conseqüències de la derrota que tots coneixem i que encara arrosseguem contra la nostra identitat i societat. El Born presenta un moment clau de la nostra història amb rigor i seriositat, i personatges com Fernandez es burlen de la gent intentant el que sempre ha fet l’Estat en moltes parts de la mateixa historia, fer-la a mida i falsejar-la, però no passa d’un ridícul sense fronteres que ja no creu ningú.
Per la seva banda el PSC que recordo avui votarà en la seva majoria i imposat per la direcció no a una via acordada i legal per celebrar un referèndum perquè la societat catalana decideixi el seu futur, curiosament el que defensava el seu programa electoral, i que dona idea de la qualitat democràtica del nostre país i dels nostres partits, on la cúpula en forma piramidal ordena sense cap escrúpol, en aquest cas per submissió cega al PSOE i oblida aquest famós contracte amb la ciutadania que com tot contracte hauria de ser sagrat, i no una farsa que desprestigia tot el sistema.
Un petit toc també per les CUP que amb el màxim respecte pel seu vot abstenció avui, crec que no toca, i no ho fa perquè cal esgotar les vies acordades com aquesta sobretot per carregar-nos de legitimitat tant dins com sobretot fora de les nostres fronteres, i en aquest cas les tàctiques de partit haurien de quedar en segon pla en benefici de l’objectiu comú, repeteixo respecte, però una oportunitat perduda.
En definitiva, molts exemples d’aquesta vergonya lligada a la credibilitat i coherència, uns valors que cal recuperar en una Catalunya independent.