RAJOY: GRÀCIES PEL SUPORT A LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL CAS CATALÀ

Un cop més la diplomàcia espanyola ha tornat a fer el ridícul. El viatge del president espanyol i la seva foto amb  Obama, volia ser aprofitada per recollir suports contra el procés català, i la frase emprada per Rajoy “la independència de Catalunya mai es produirà”, evidentment no pot ser ben rebuda per cap estat democràtic, i USA no ha estat una excepció amb el silenci total del president i  els precedents de reconeixements anteriors com el mateix Kosovo a l’ambient. De fet la premsa americana no ha fet gaire resó del viatge del president espanyol que inclús ha seleccionat la premsa per evitar preguntes sobre Catalunya, uns favors impagables.

Efectivament, una bona part de l’èxit del procés català els hi deurem, mentrestant continuem veient conductes desesperades i superades per la democràcia com l’entrevista al portaveu popular Enric Millo i la seva sentencia “Si Catalunya estigués fora d’Espanya, estaria en fallida”, un altre ridícul que ja no creu ningú. Els articles sempre interessants de l’Agustí Bordas ens ho defineixen perfectament.


Rajoy perd el temps a Washington

 

Agustí Bordas

Com molts altres centres acadèmics del món, la Georgetown University –la universitat catòlica més antiga dels EUA i una de les més prestigioses d’Amèrica del Nord– segueix amb interès el procés d’independència de Catalunya. De fet, el Georgetown Public Policy Review, el butlletí imparcial del Georgetown Public Policy Institute, amb seu a Washington, destaca la possible autodeterminació catalana com un afer d’importància mundialenguany. 

Hom pot imaginar amb facilitat que esdeveniments com la massiva Via Catalana per la Independència o bé la repressió exercida per l’ambaixador espanyol contra la sobiranista Clara Ponsatí –doctora en economia per la Universitat de Minnesota i antiga ocupant de la càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown– han familiaritzat les elits del Districte de Colúmbia amb les aspiracions catalanes i els mètodes antidemocràtics del govern espanyol.

Unes altres elits, les de l’Altiplà castellà, semblen començar a prendre consciència de la fragilitat del règim constitucional post-franquista. Davant la seva manca d’autoritat ètica, la fugida endavant triada pel partit governant a l’Estat espanyol ha estat l’accentuació del seu tarannà més autoritari. Així doncs, propostes legislatives altament coercitives com ara la Llei Fernández–Díaz –Orden Público 2.0– demostren les tendències despòtiques d’un partit incapaç de condemnar, encara avui, els crims impunes del règim feixista. 

Segons la crònica de la Razón, un dels diaris més descaradament sotmesos als dictats del Partido Popular, Mariano Rajoy es va presentar ahir a la Casa Blanca amb “una explicació preparada per situar en el seu context l’ofensiva sobiranista del nacionalisme català i explicar a Obama per què Catalunya no és Escòcia ni el Quebeq” (sic). 

Si hom dóna credibilitat al pamflet marhuendià, és evident que Rajoy malbaratà els pocs minuts que li dedicà Obama i el seu intèrpret. Mentre la Secretaria d’Estat americana sap que Catalunya segueix el perfil de qualsevol altre moviment d’autodeterminació modern, pacífic i democràtic d’Occident, l’equip de John Kerry també és conscient que la gran diferència d’aquest cas rau en la resposta donada per l’administració central espanyola. 

Així doncs, mentre la Federació canadenca i el Regne Unit –democràcies de prestigi internacional– han demostrat com accepten el principi democràtic, els dos principals partits de l’Estat espanyol –PP i PSC-PSOE– romanen obstinadament oposats a donar la veu als catalans. 

És precisament per donar veu a les legítimes aspiracions catalanes que, enguany, el govern català tindrà delegat a Washington per potenciar els contactes polítics amb les autoritats dels EUA. Desitjo que aquest sigui el primer pas per consolidar, en un futur no massa llunyà, unes excel•lents relacions diplomàtiques entre dues repúbliques veritablement democràtiques.