EL REBUT DE LA LLUM
El govern de Mariano Rajoy considera que el separatisme democràtic català és un marge ple de raves. Se’n burla davant el món perquè, segons proclama, la rotació de la terra va en direcció inversa. En poden riure tant com vulguin. Ells fan més el ridícul encara perquè, homologats com es volen, no n’encerten ni una. En quin Estat homologable una subhasta de preu elèctric ha estat anul•lada perquè el govern encarregat de controlar-la l’ha considerada “fraudulenta”?
Hi ha països del món en què les empreses subministradores d’energia són exactament públiques. És una opció. Habitualment protodemocràtica. En tot cas, el control públic teòricament garanteix uns preus assequibles i una certa pau social. N’hi ha que hi apliquen la lògica estricta del mercat. Poc o molt, també se’n surten, perquè la competència, diuen, acaba abaratint-ne els preus. Caprabo ofereix mil productes més barats que Mercadona per supervivència de marca. Els clients en trauen un còmode profit. Encara, hi ha els països rars. Són els que afirmen que han liberalitzat el mercat elèctric però continuen controlant-lo gràcies a l’oligopoli interessat i a les tarifes induïdes. Això és Espanya. Mana el BOE i triomfa el caos.
La política elèctrica dels successius governs espanyols fa plorar. Espanya ha passat de l’autarquia i el monopoli a l’autarquia i l’oligopoli. Ningú ho pot fer pitjor. El transit usuari de la llum no entén què paga exactament. Només sap que ha de fer front als errors encadenats del PSOE i del PP. I que ningú no li garanteix que d’ací a deu anys podrà encendre-la, la llum, sense tornar a la llenya. La banda de Pancho Villa era més solvent.