EL REBUT DE LA LLUM

Tinc que confessar que entendre un rebut de la llum es la tasca més complicada que et pots trobar, i entendre que les relliscades i irresponsabilitats dels governs espanyols amb les electriques hem d’acabar pagant-les nosaltres també es difícil de païr. De fet el xou elèctric com l’anomena Vicent Sanchis es un exemple perfecte de la definició de l’Estat espanyol, i una nova lliçó del que no hem de fer amb el nostre futur nou estat.

Elèctric xou
Ha arribat un moment en què cap usuari de la llum en allò que encara es coneix com a Espanya sap ben bé què paga amb el seu rebut. Potser paga l’electricitat que li arriba, potser paga la potència del monopoli o l’oligopoli de les empreses productores i subministradores, potser paga l’extracció del carbó d’Astúries, potser paga el transport de quilovats a les Illes Balears, Pitiüses, Canàries, Ceuta i Melilla. Potser paga el cementiri atòmic que cap govern espanyol ha volgut afrontar i situar en un punt concret amb el valor degut. Potser paga l’energia eòlica a preu d’or. Potser paga el manteniment de centrals nuclears més velles que la fam. Potser paga l’energia fotovoltaica a preu de diamant. Potser ho paga tot, amb el permís de Zapatero i Rajoy i els que vindran. A Espanya tot és una calamitat i el preu de la llum, encara més.

El govern de Mariano Rajoy considera que el separatisme democràtic català és un marge ple de raves. Se’n burla davant el món perquè, segons proclama, la rotació de la terra va en direcció inversa. En poden riure tant com vulguin. Ells fan més el ridícul encara perquè, homologats com es volen, no n’encerten ni una. En quin Estat homologable una subhasta de preu elèctric ha estat anul•lada perquè el govern encarregat de controlar-la l’ha considerada “fraudulenta”?

Hi ha països del món en què les empreses subministradores d’energia són exactament públiques. És una opció. Habitualment protodemocràtica. En tot cas, el control públic teòricament garanteix uns preus assequibles i una certa pau social. N’hi ha que hi apliquen la lògica estricta del mercat. Poc o molt, també se’n surten, perquè la competència, diuen, acaba abaratint-ne els preus. Caprabo ofereix mil productes més barats que Mercadona per supervivència de marca. Els clients en trauen un còmode profit. Encara, hi ha els països rars. Són els que afirmen que han liberalitzat el mercat elèctric però continuen controlant-lo gràcies a l’oligopoli interessat i a les tarifes induïdes. Això és Espanya. Mana el BOE i triomfa el caos.

La política elèctrica dels successius governs espanyols fa plorar. Espanya ha passat de l’autarquia i el monopoli a l’autarquia i l’oligopoli. Ningú ho pot fer pitjor. El transit usuari de la llum no entén què paga exactament. Només sap que ha de fer front als errors encadenats del PSOE i del PP. I que ningú no li garanteix que d’ací a deu anys podrà encendre-la, la llum, sense tornar a la llenya. La banda de Pancho Villa era més solvent. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*