DIES DECISIUS

Les enquestes del CEO son ben aclaridores, l’independentisme  amb un 55% i unionisme 22% deixa una diferència cada cop més folgada. Ara com diu en Vicent Partal cal fer una unió entre la pressió de la societat cívil i el pas decisiu dels partits que han de deixar definitivament les tàctiques de baixa volada i les pors del moment per encarar aquesta comunió amb el poble i fer realitat el procès.

El ritme del país i el de la política
 
L’ANC anuncia per demà una presa de posició pública que em diuen que serà important. L’independentisme civil està nerviós per la lentitud del procés i per la poca definició de l’independentisme polític. És normal, per tant, i és molt bo, que, del carrer estant, hom faça pressió als dirigents parlamentaris i del govern. Ara vivim un moment clau del procés, en què no ens podem permetre més errades ni dilacions. He repetit durant mesos i mesos que els ritmes del país i de la política per força són diferents, però s’acosta el dia que han de convergir. O bé serà senyal que cal reformular-ho tot.
Els partits polítics han deixat entendre que el dia 4 de desembre, o en tot cas abans de cap d’any, proposaran definitivament data per al referèndum, pregunta que s’hi farà i forma de votació, llei a què s’invoca. El 4 de desembre és d’ací a tretze dies. Si hi ha efectivament una pregunta inequívoca –i això vol dir que incorpora el concepte ‘independència’– i una data raonable –i això vol dir que és abans del referèndum escocès, que el fan el 18 de setembre–, els temps dels uns i dels altres em sembla que finalment confluiran, harmònicament.
En canvi, és evident que si els partits polítics no aconsegueixen d’acordar una pregunta i una data clares aquest desembre, aleshores caldrà un cop de puny notable sobre la taula, vull dir al carrer. Aquest mes vinent podem canviar de fase o se’ns poden encendre totes les alarmes. Allò que haja de passar ha de passar el 2014 i per això és evident que hi hem d’entrar amb el camí desbrossat i els dubtes aclarits. Ja no hi ha més marge.
El ritme del país és molt més ràpid i contundent que no pas el de la política, però els uns i els altres ens necessitem: en això no hauríem d’equivocar-nos. Per aquest motiu no em recaran la impaciència i el neguit que he passat aquests mesos si la convocatòria finalment es fa efectiva i és correcta. Però si no, el toc d’atenció que demà farà l’Assemblea potser prendrà una dimensió històrica i haurem de fer foc nou. Decididament.
Vicent Partal

4 pensaments sobre “DIES DECISIUS

  1. Des del meu punt de vista, les enquestes no són gens aclaridores. És més: totes elles amagen quelcom d’interés per algun grup de poder.
    Quan una enquesta ha encertat el resultat d’unes eleccions? Mai.
    Fa anys, el diari El Periodico va fer una enquesta que els percentatges sumats sobrepassaven el 100%; d’això molts en diuen “professionalitat”.

    Aquesta enquesta d’avui del CEO dona uns resultats extranys: El baròmetre del CEO indica que un 48,5% dels catalans vol un estat independent i un 54,7% votaria ‘sí’ a la independènicia. Segons aquests resultats, un 6,2% de catalans votaría “si”, encara que no volen la independència… Massa coherència no hi trobo a les respostes.

    No ens fiem massa de les enquestes, dels enquestats… ni de qui les fa.

    Atentament

  2. aquests dies tan llargs?
    No passa res. Demà sereu a temps d’esmenar errors. D’omplir de contingut polític el folklore amb què s’ha endormiscat a la gent. Veurem! Torneu als orígens: pressionar els polítics per avançar cap a la independència. 

    Ah, per cert. Els set punts de demà s’haurien de resumir en dos. En el meu bloc ho veuràs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*