ALTERNATIVA PSOE: NO GRÀCIES
Sense categoria
Aquelles paraules que de tant en tant sentim amb l’únic propòsit d’entorpir i alentir el procès català, demanant esperar a les eleccions espanyoles per veure si hi ha un canvi de Govern, i amb el PSOE al capdavant que es l’única via per poder plantejar la nostra consulta democràtica, crec que ja ha quedat mort i enterrat. Les paraules de la líder andalusa Susana Diaz apel·lant a no confondre la societat amb el dret a decidir i la petició de Rubalcaba al PSC per combatre el mateix i qualsevol consulta que no sigui acordada amb l’Estat amb el total consentiment d’aquest, son motius més que suficient per veure que entre Populars, Ciudadanos i socialistes catalans hi ha unanimitat per anar en contra de la democràcia i del dret a decidir de la societat catalana.
En definitiva, a mesura que avança el procès, els partits van clarificant les posicions, i aquest tripartit abans esmentat es un bloc on nacionalment no hi ha diferències i sobre conceptes democràtics ben poques, la gent ho ha de saber, sobretot els seus votants estafats per la sucursal del PSOE catalana que no te cap intenció d’escoltar el clam de la ciutadania del seu territori i si de continuar lligat a aquesta rèmora provinent de la falsa transició i que ara llueix amb claredat, en Vicent Sanchis amb la seva visió habitual ens ho descriu a la perfecció.
PP i PSOE són iguals?
Vicent Sanchis
Un dels retrets que el PSC ha dirigit de manera permanent contra Convergència i Unió ha estat la seva persistència a equiparar el PP amb el PSOE. “No són de cap manera el mateix”, han adduït amargament una vegada i una altra els dirigents socialistes catalans. En part, tenen tota la raó del món. Si fossin del tot iguals, a Espanya la política encara seria més sainet. No tindria cap sentit que els uns i els altres s’alternessin en el poder. Si només es tractés de decidir entre l’educació per la ciutadania la religió catòlica com a assignatures maria, els espanyols es podrien estalviar les eleccions. Hi ha diferències ideològiques de fons. Diferències, però, que mai han afectat del tot les grans decisions econòmiques. Si no, tampoc s’entendria que ara els dirigents socialistes facin pública penitència. Entre la política econòmica de José Luis Rodríguez Zapatero i la de José María Aznar o la Mariano Rajoy hi ha tantes diferències? Només en les proclames. Al remat, els uns i els altres cullen els vots en les mateixes classes mitjanes, a les quals, els uns i els altres, els prenen el pèl amb la mateixa mala llet.
Aquesta és la diferència. N’hi ha més? Potser sí. En l’àmbit al qual fa referència Convergència i Unió hi ha els grans detalls territorials. No és igual Marcelino Iglesias –per molt que amagués el Marcel·lí de quan era soci d’Òmnium Cultural– que Luisa Fernanda Rudi. No és exactament la mateixa desgràcia el català vergonyant del primer que el lapao rampant de la segona. Ni serà igual Ximo Puig que Alberto Fabra si el secretari general del PSPV-PSOE arriba a president de la Generalitat Valenciana. Aquests són detalls importants. Però i la categoria?
La categoria, digui el que digui el PSC, no és tan diferent. Per comprovar-ho, vet ací algunes de les consignes que aquest cap de setmana han fet el president del PP, Mariano Rajoy, i la líder vocacional del PSOE i actual presidenta d’Andalusia, Susana Díaz: “Tenim un projecte comú i aquest projecte es diu Espanya. Ningú pot fer-nos fora de la defensa de la Constitució”. “Som el país més antic d’Europa i nosaltres no volen posar duanes als sentiments que ens uneixen de fa segles”. “Que els ciutadans no es desconcertin, que quan ens mirin sàpiguen que hi ha un partit que defensa Espanya i la seva unitat”. “La Constitució és irreformable en qüestió de sobirania”. “Creiem que els espanyols hem de continuar vivint junts com ho hem fet tota la vida”. “Hem de tendir ponts en lloc d’aixecar murs”.
El lector més agut haurà de destriar quina frase pertany a qui. Quines són de Mariano Rajoy i quines de Susana Díaz. I si no ho aconsegueix, sempre pot demanar consell a Pere Navarro, que segur que se’n surt. I això no és res. Podria ser pitjor. En comptes de la presidenta andalusa, es podria equiparar el discurs de Rajoy amb el de Carme Chacón. Llavors encara seria més fàcil. Les frases de Chacón serien les més patriòtiques.
sense cap oposició.