LLIÇONS DE MODERNITAT

El president espanyol en el seu discurs al Fòrum Mediterrani va anar ple de referències a les demandes catalanes, i va utilitzar uns arguments curiosos com que el modern es la unió, no la disgregació o menys fronteres i més integració. Se’ns dubte una declaració d’intencions que poc lliga amb el veto al President Mas a intervenir a l’acte i la demostració de nul·la voluntat política i de diàleg permanent.

Efectivament, aprofitant que el president Mas ja havia marxat del Palau de Pedralbes va enfocar el seu discurs ple d’al·lusions a Catalunya amb les velles receptes de sempre i amb la diagnosi que en temps de crisi econòmica i d’incertesa política es tendeix a la divisió, però opta en el cas català per tot el contrari. Per altra banda l’altre gran partit espanyol, el PSOE escenificarà aquest divendres una trobada amb Rubalcaba a la Generalitat per explicar el seu projecte federal, una reforma constitucional per fer fàcil l’encaix de Catalunya, que d’entrada rebutja el dret a decidir i que el donen al conjunt de l’Estat espanyol per ratificar la modificació de la carta magna, o sigui no han entès res.

 

Francament, es esperpèntic dir que el modern es la unió quan nomes  cal fer una ullada al mapa mundial i veure com any a any el número d’estat ha anat creixent fins arribar als prop de 200 actuals, alguns per conflicte bèl·lics, i altres per acords i democràcia. Per altra banda s’ha demostrat que un estat petit i proper al ciutadà es més eficaç alhora d’exhibir el potencial de la societat i concretar el seu estat del benestar, aquella època dels imperis en que encara sembla viu instal·lada Espanya ja forma part de la historia, i de fet, aquesta ha anat perdent totes les seves conquestes de forma progressiva amb l’excepció catalana. Ens parla de menys fronteres i més integració. Cal recordar que els únics que parlen de fronteres son ells, ja que dins Europa no n’hi ha, i aquest cas no serà cap novetat. Per molt que insisteixin en la nostra sortida de la Unió, saben perfectament que d’una manera o altra acabarem formant part de la mateixa per una qüestió de sentit comú. Com deia abans no hi ha res més cohesionat que un Estat peti entorn al seu propi projecte, cosa que Espanya no ens ha ofert mai, i tampoc ho farà ara.

 

Caldria avisar a Rajoy, que la modernitat també es respecte a la ciutadania, i a la democràcia, cosa que sembla haver oblidat defensant un projecte que forma part del passat i amb la imposició per sistema, crec que això te un altre nom. No hi ha res més frustrant de veure que una cosa no la pots aturar per molt que utilitzis tota la teva força i recursos, aquesta es la sensació que dona les paraules del president espanyol.

 

Per altra banda la visita de Rubalcaba i el seu projecte federal, no passa d’una anècdota, creu que algú es vol federar amb qui ha anat a la teva contra des de fa 300 anys, surt de tota lògica. Tanmateix la via que proposen amb modificació constitucional requereix unes majories que no tenen i que dins la societat civil espanyola poca gent demana. El que ratlla la paranoia es oferir un nou encaix basat en la negació del dret a decidir del poble català, que tant sols pot votar amb el conjunt la seva proposta, tot un desgavell que si be com intent desesperat es pot comprendre, com a proposta seriosa no en te cap.

 

En definitiva, anem fent camí cap a la data i pregunta de la consulta, alhora que la presentació dels mètodes legals per arribar a la seva formalització, i veurem la reacció espanyola de modernitat en forma de negació i menyspreu.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*