GESTOS DE GRANDESA

El president espanyol ha demanat aquests gestos al President Mas per fer marxa enrere en el procés sobiranista. Francament crec que abans hi hauria d’haver un gest democràtic per part de l’Estat espanyol, i acceptar la consulta catalana com a prova d’una democràcia impecable. Malauradament no es així, i les amenaces i les jugades brutes son la grandesa que ens volen exhibir. Tanmateix, a casa nostra i un cop acordem pregunta i data, el procés agafarà un altre dimensió a la recta final, aquest li caldrà també gestos de grandesa pel país, i deixant al calaix qualsevol càlcul polític de curta volada, principalment l’entrada dels republicans al Govern ha de ser decisiva per afrontar amb totes les garanties qualsevol atac exterior i interior, i portar el procés fins al final. Crec que Vicent Sanchis ho explica perfectament en el seu text.

Esquerra, al govern
Vicent Sanchis
La condició que marcava Oriol Junqueras per entrar al govern d’Artur Mas s’ha complert. O està a punt de fer-ho. Convergència i Unió, per mitjà d’un acord parlamentari subscrit amb la mateixa Esquerra Republicana, Iniciativa-Verds i la CUP, s’ha compromès a definir una pregunta concreta per a la consulta i fixar-li una data abans de final d’any. És a dir, la consulta aviat quedarà del tot concretada. Aquesta era la conditio sine qua non que els republicans havien fixat per respondre a l’oferta del president Mas d’entrar al seu govern, un punt d’inflexió que pot marcar un abans i un després en el procés sobiranista que viu Catalunya.
Fins ara ha estat Convergència i Unió qui ha patit el desgast d’administrar la misèria d’uns pressupostos finalistes i magres enmig d’una crisi devastadora. Esquerra Republicana s’ha limitat a fer costat al gran propòsit del govern –la consulta–, no criticar-lo gaire i donar-li l’estabilitat parlamentària necessària per aguantar l’aigua que ha caigut. Per molt que els consellers i el mateix president Mas hagin repetit que no podien aprovar uns pressupostos amb el marge que els deixava la imposició de la contenció del deute públic, el fet de no aprovar-los ha estat més aviat una conseqüència de les reticències d’Esquerra i ha desgastat políticament Convergència i Unió. Si els republicans entren al govern, aquest desgast serà compartit a parts equitatives, tot i que no s’allargui excessivament.
Les enquestes electorals fins ara havien castigat exclusivament Convergència i Unió, un càstig que ha anat afegint-se al compte positiu d’Esquerra. Oriol Junqueras havia tret fins ara importància a aquest avantatge, que ha convertit els republicans en la primera força en intenció de vot. Segur que Junqueras era sincer quan afirmava que allò que és realment important és l’èxit del procés. Ara el seu partit tindrà ocasió de demostrar-ho, perquè les conseqüències d’una entrada al govern són incertes. Els dirigents de Convergència Democràtica mai havien reconegut en públic el neguit que els produïa el descens demoscòpic, però la intranquil•litat es palpava en algunes converses més privades. Encara eren més explícits quan reconeixien que convocar eleccions plebiscitàries –és a dir, reconèixer en certa manera un fracàs polític– amb les enquestes en contra era prova excessiva. L’entrada d’Esquerra al govern pot resoldre, en part, aquest problema.
Els dos problemes que se’n poden derivar són diferents. El primer són les reticències d’Unió. Els seus dirigents i, sobretot, el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, sí que han admès en públic que els preocupava el cost que estaven pagant en tot el procés i l’auge d’Esquerra. I potser no tant per la pèrdua de marge electoral, sinó més aviat pel guany que en treien els republicans. I encara: fins a quin punt estaran disposats a acceptar compartir responsabilitats de govern amb Esquerra? El segon és la durada de la legislatura. Una cosa és que els republicans aguantin una etapa dura però curta, fins a la convocatòria fixada d’una consulta, i una altra de ben diferent és que l’Estat la impedeixi i la legislatura s’exhaureixi, com proposa el president Mas. Quin és el nivell de patiment i desgast que poden suportar els republicans? L’entrada d’Esquerra Republicana al govern també deixa preguntes clau sense resposta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*