LA PARANOIA ARRIBA A LA INFÀNCIA

Amb motiu del programa InfoK de TVC,  i un reportatge sobre la Via Catalana on es recollien opinions  de nens i nenes participants amb total normalitat, els partits Popular i Ciudadanos han volgut generar una polèmica miserable que ja passa de mida demanant dimissions i actuacions judicials per considerar propaganda ideològica i manipulació el que les càmeres ens han ofert. Alhora consideren inacceptable la cobertura de l’esdeveniment per part d’un mitjà públic. Hi ha certes línies vermelles que no es poden creuar i aquesta es una.

Realment no es pot caure més baix, reclamar informes al síndic, a la justícia i reclamar dimissions per tot arreu per difondre una notícia cabdal i l’opinió d’alguns infants es intolerable. De fet en Jordi Cañas ho considera propaganda ideològica per condicionar l’opinió dels nens i demanarà que vulnera la llei del menor, igualment es mostra indignat amb la cadena catalana per la cobertura exagerada de la Via Catalana. Camacho i Lucena també han posat cullerada demanant responsabilitats, la primera segueix insistint amb els costos que suposaria una independència, esclar que no en diu res dels mateixos dins l’Estat actual.
De fet l’espoli fiscal dels últims 30 anys que ha deixat Catalunya escurada, sembla que no te cabuda en el cap de la líder popular. Concretament amb el tema infància, el noticiari esmentat bàsicament te la funció d’explicar el món tal com el veuen els nostres infants amb les notícies actuals com a fil conductor. El dia 11 de setembre, sembla que el Sr. Cañas encara no ho ha vist, es va fer una cadena humana de 400 quilòmetres de llarg, creuant el país de punta a punta i amb la participació segons les últimes xifres alienes a l’organització de 2 milions de persones. Em sembla que encara que no li agradi, no es cap  afer menor, i tampoc es habitual, de fet no havia succeït mai, per tant la cobertura informativa es simplement constatar la realitat del moment i periodisme  normal, suposo que si el mateix hagués estat per defensar la espanyolitat espanyola les seves paraules serien diferents, però la societat catalana per sort no es ell, i la majoria al carrer, que no silenciosa vol la independència li agradi o no. Per altra banda l’esdeveniment va ser pacífic, alegre i familiar, dins aquest context es normal que els nens puguin dir el que pensen, segurament influïts pels pares, no en tinc cap dubte, però ni més ni menys que a la resta del planeta. La funció dels pares es formar-los com a persones, donal’s uns valors i lògicament des d’un prisma personal que en aquest cas ens dona la nostra identitat, però esclar quan aquesta es democràtica, simplement vol votar i a favor del nostre país sembla que no es legal.
 Tanmateix, cal dir que quan no hi ha arguments, cal anar a la realitat virtual o a la paranoia, i això no justifica jugar amb la infància com argument contrari a una voluntat ciutadana, nomes unes ments malaltisses poden arribar a aquest nivell. Suposo que si TVE poses en marxa un programa similar i per exemple quan La Roja va guanyar el mundial de futbol, entrevistes nens que donessin imatge de nacionalisme espanyol es trobaria del més normal, i aquest exemple hauria de servir per tots els casos ens agradi o no.
Els nostres representant haurien de saber que la societat que representen no son tots com ells, i que es plural, per tant la paraula respecte hauria de ser fonamental, cosa que gent com Cañas, Camacho o Lucena sembla han oblidat fa molt de temps.

2 pensaments sobre “LA PARANOIA ARRIBA A LA INFÀNCIA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*