Les afirmacions del portaveu municipal popular de Tarragona, Alejandro Fernandez, atorgant-se la potestat de negar aquest dret democràtic a la seva ciutat basat en els resultats de dos mocions en el plenari del seu Ajuntament que rebutjaven aquest dret es francament un exercici de cinisme i demagògia que en qualsevol estat democràtic seria rebutjat sense contemplacions, encara que en la democràcia de fireta espanyola es possible ser representant electe i rebutjar el dret a decidir de la societat, tot una paradoxa.

Efectivament, li envia una carta al President Mas per demanar que desisteixi de fer una consultat ja que sense Tarragona no hi haurà legitimitat. La doble votació municipal amb Populars i socialistes en el mateix vaixell negant aquest dret essencial en qualsevol sistema democràtic es la seva coartada, i exigeix respecte per la decisió qualificada i legitima del plenari. Diu que els tarragonins no compartissin aquest dret a decidir, i posa com exemple que no  s’acceptaria el mateix dret per decidir si la ciutat es vol separar de Catalunya o vol ser una comunitat autònoma uniprovincial i per tant demana fer cas a tots els criteris.

Pel que sembla ser escollit representant en un procés democràtic i no defensar el mateix sistema que t’ha escollit es perfectament compatible. Francament utilitzar la demagògia per encobrir una farsa democràtica no es de rebut.  Ningú li pot discutir les votacions en el plenari tarragoní i que degut a la majoria dels dos partits que son al·lèrgics al dret a decidir han portat a rebutjar el mateix, es totalment legítim, nomes faltaria, ara be, amb aquesta dada únicament no es poden treure les conclusions interessades de Fernandez. Seguint aquests raonaments podríem agafar els representants de Tarragona en les darreres eleccions espanyoles i trobaríem que els representants de partits favorables al dret a decidir son una clara majoria, o en les mateixes eleccions catalanes del 2012 veuríem que les coses son molt diferents de com les volen vendre. Naturalment aquestes dades no l’interessen a Fernandez, desmuntarien les seves teories.

En el seu cas una simple i legitima votació al plenari deixa sense democràcia tota una província, es un cas curiós. Ell, per damunt del be i del mal si que te dret a decidir per tothom, però la resta de la població queda per sota i perd aquest mateix dret. Per cert un dret bàsic en qualsevol democràcia i que com a representant de la mateixa, hauria de defensar el primer, i es capaç d’enviar una carta al President de Catalunya per demanar que no compleixi amb les seves promeses i que no deixi exercir la democràcia a la societat catalana.

En aquest terreny esperpèntic, parla de comunitats autònomes uniprovincials o separació de Tarragona de Catalunya, curiosament  coses que ningú ha demanat i que suposo que si li agradarien per consultar als ciutadans. Hauria de saber que el clam de la societat no va en aquesta direcció i si amb la de l’Estat propi que es el que s’ha de consultar als ciutadans, el que ningú demana normalment es que no te cap suport important i per tant no es pregunta, se’n diu democràcia i suposo que a l’Alejandro Fernandez li va una mica gran.

Ja  n’hi ha prou d’aquestes proclames falses sobre la ciutat de Tarragona sense cap base i nomes existents amb interessos concrets electorals i imatges  falsejades sense cap prova que les validi.

En definitiva, es tant senzill com preguntar i esperar respostes, llavors podrem treure conclusions vertaderes, el demes es voler enganyar i fer el ridícul.