ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

TONI BOLAÑO: QUINA MANERA DE FER EL RIDÍCUL

Sense categoria

Aquest ex-cap de comunicació en l’època Montilla, en una tertulià a Catalunya Radio, demostra que simplement no hi ha arguments contra la independència, i escampa una mentida rere l’altre sense res que les justifiqui. És una tàctica que jo crec molta part de la societat catalana ja acull amb un somriure per no plorar, al quedar demostrat que totes les afirmacions apocal·liptiques no tenen cap font ni argument de pes que les avali, i no fan res més que enfortir el projecte cap a l’Estat propi.

En Bolaño ens diu que ens deixem d’utopies, i deixem d’enganyar, assegurant que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. Alhora demana deixar d’enganya amb el dret a decidir, que en realitat es dret a la independència. Per acabar la paranoia ens diu que els bancs catalans no podran anar a buscar recursos als bancs europeus en el cas d’una independència, amb tot un seguit d’afirmacions de la cultura de la por per espantar una societat catalana ja curada de qualsevol ensurt, ja que n’ha sentit de molt gruixudes durant aquest últim any, i curiosament cap avalada amb fets reals.

Realment fa pena que la ignorància, mala fe o simplement la falta d’arguments contrastats, amb la manipulació de la gent com única arma per desmuntar la democràcia siguin elements que personatges com en Bolaño utilitzin dia si i dia també en benefici del seu objectiu. Parla d’utopies, que com tots sabem es un món paralel i alternatiu amb una gran idealització i criticant el vertaderament real. Potser caldria que fes una ullada al planeta i anés a comprovar tots els estats que cada any han anat sorgint com a bolets, si son reals o nomes una fantasia, una cosa greu,quan la seva defensa es que Catalunya segueixi igual que ara com si res pels segles dels segles, això si que es una utopia.

Ens parla d’enganys, quan ell no en diu ni una sola de veritat, i tots els seus arguments no tenen cap validació, més que en el seu cervell i en el seu objectiu d’esborrar un procés que la societat demana i que l’ha desbordat. Torna a dir que ens faran fora de la Unió, caldria dir que cap dels protagonistes reals s’ha pronunciat, no hi ha jurisprudència clara, i per si no fos poc el sentit comú ens diu que uns 7,5 milions d’europeus, pel simple fet de votar en una suposada democràcia no seran castigats pel que es ven com la gran democràcia europea, no entra al cap de ningú. Apart s’ha de veure de que ens parla, de l’espai Schengen, del lliure comerç, de les institucions. Caldria puntualitzar i alhora veure que una sortida com per exemple Suïssa no seria cap mal negoci. Per altra banda i segons el personatge, els bancs catalans no podran demanar recursos a bancs europeus, una teoria que deu ser pel seu propi desig, però que malauradament per ell es mentida, j que les nostres entitats evidentment que podran demanar crèdit a Europa, no s’ha donat el cas contrari i seria difícil d’explicar.

En definitiva, l’home del sac que ens torna a visitar, però amb unes arengues tant sentides i rebutjades que ja no donen més de si, i cauen pel seu propi pes, fent un flac favor als partidaris del no en la consulta, per cert aquesta que en un estat normal, no hauria de ser qüestionada, ja que el dret a decidir es una eina bàsica en qualsevol sistema democràtic, i en aquest cas volem decidir independència. Per tant i per desgracia, encara em de construir les condicions necessàries per defensar en aquest cas el si a l’Estat propi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.