FERMESA CONTRA DISBAUXA

S’ha descobert que el president del TC, aquella institució neutral que ha de resoldre qualsevol conflicte jurídic interpretant la Constitució amb independència escrupolosa, doncs resulta que Francisco Perez de los Cobos,  president actual pagava quotes al partit Popular com a mínim del 2008 al 2010, anant en contra del que lògicament marca la Llei en aquest aspecte i donant constància un cop més que el poder judicial i executiu son tot una barreja en un Estat democràtic on aquesta paraula cada cop te menys sentit. Es el que en diríem arbitre i part en una mateixa persona. Aquest mateix estat vol organitzar ja des de fa temps els jocs Olímpics a Madrid, ara el 2020 en plena descomposició i amb una fàctura que tots sabem on anirà a parar. Per tant trobo totalment conseqüent donar suport a la iniciativa de si no hi ha Catalunya 2014 no hi pot haver Madrid 2020 que reprodueixo en el seu manifest, i a la qual de cap de les maneres podem donar cobertura.

PER: 
Mr. Jacques Rogge, President del COI 

SI NO HI HA CATALUNYA 2014, NO HI POT HAVER MADRID 2020 

La majoria del poble de Catalunya ha expressat clarament la seva voluntat de decidir democràticament si vol esdevenir un Estat independent l’any 2014. Ho ha fet mitjançant grans mobilitzacions populars, i també a través de les urnes tot creant una majoria parlamentària a casa nostra favorable a aquesta idea. Donar la paraula als catalans ha esdevingut la premissa política que aglutina més adhesions entre la nostra gent. Aquest és el triomf de l’independentisme que ha perseverat amb coratge i intel·ligència durant els darrers anys. 

Avui la idea d’una Catalunya independent és l’eix del debat polític, i exigim que es tanqui d’una vegada per totes amb urnes i dues paperetes: la del SÍ o la del NO. És la fórmula civilitzada del segle XXI que utilitzen els estats moderns (com és el cas del Regne Unit) per tal de resoldre aquest tipus de litigis. Però mentre els catalans apostem per la democràcia per solucionar-lo, Espanya continua negant-la. Les constants invocacions catalanes al diàleg i a la negociació són contestades amb repetides amenaces i coaccions. 

Però ara la situació ha esdevingut insostenible. El govern del PP, sobretot des de l’Onze de Setembre passat, ha engegat una ofensiva en tots els ordres adreçada a posar fi definitivament a les aspiracions catalanes. Per fer-ho està decidit a dinamitar la nostra convivència amb lleis i decrets que posen en perill la nostra personalitat com a poble i les nostres possibilitats de desenvolupament econòmic. Davant d’aquests atacs continuats, què hem de fer? Continuem posant sempre l’altra galta? 

Aquest és ja un conflicte obert, en què hem d’actuar amb dignitat per defensar la pàtria, la democràcia i, el que és més important, el futur dels nostres fills. Del nostre capteniment d’avui en dependrà l’esdevenidor de les generacions que ens seguiran. Per tant, ha arribat l’hora de dir amb rotunditat que si el govern d’Espanya continua negant-nos la possibilitat de votar el nostre futur col·lectiu, nosaltres farem el que calgui (pacíficament, però amb fermesa i constància) perquè la seu olímpica del 2020 no sigui la capital d’aquell Estat que està en contra de la legitimitat democràtica dels catalans. 

Per assolir-ho aprofitarem tots els mitjans al nostre abast per fer saber als membres del COI i a l’opinió pública internacional que un Estat que nega els drets democràtics d’una part important dels seus ciutadans i els amenaça amb l’ús de la força (com han fet alguns dels seus dirigents polítics i membres de l’exèrcit) no pot mai acollir un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns jocs olímpics. 

A més a més, és una bogeria intolerable que un Estat arruïnat pels quatre costats vulgui assumir una despesa de la magnitud que suposaria Madrid 2020. Qui ho acabarà pagant? Els catalans ja n’estem farts, de sufragar la megalomania dels governs espanyols que només persegueixen projectes faraònics que serveixen tan sols per voler treure pit davant la resta del món i perquè s’enriqueixin alguns dels seus dirigents polítics i l’oligarquia de sempre. 

No ens plau haver de prendre aquesta decisió, però els catalans en aquesta lluita ens hi estem jugant la nostra supervivència com a poble i donarem la cara. La majoria de la nostra societat i dels nostres representants polítics estan actuant de forma escrupolosament democràtica, i davant d’això se’ns neguen els nostres drets i ens acusen, en moltes ocasions, de feixistes. Doncs ara responem fermament i convidem tots els nostres compatriotes a fer el mateix tot sumant-se a aquesta iniciativa. Si no hi ha Catalunya 2014, no hi pot haver Madrid 2020. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*