COM FER EL RIDÍCUL I NO MORIR EN L?INTENT
Sense categoria
La decisió o informe del Consell d’Estat donant llum verda a portar la declaració sobiranista al Tribunal Constitucional, i que culminarà la comèdia quan el Govern fent cas d’aquests organismes preceptius ho dugui a terme, serà una nova prova de disbarats i actuar a les palpentes ja que la democràcia ha superat de llarg la Espanya tradicional. Aquesta decisió sense solta ni volta hi podem afegir les respostes del Ministre Gallardon a Alfred Bosch per l’assumpte de la legalització del Cannabis, relacionant el nostre procés cap a l’Estat propi amb la venda de drogues, i donant per fet un cop més que la nostra emancipació porta la sortida de l’euro i d’Europa unides. Tot un desgavell de qui no sap com aturar el dret a decidir pacífic i democràtic català.
Efectivament, Gallardon ens barreja procés sobiranista i tràfic de drogues amb un suposat finançament del procés amb aquestes substàncies, tot per una pregunta de Bosch a favor de la legalització de consum de cannabis, ha afegit ja de pas que arribar a culminar el procés es sortir de l’euro i d’Europa sense cap rubor. Per altra banda, el consell d’Estat amb membres com Zapatero o De la Vega entre d’altres s’ha pronunciat a favor de portar la Declaració de Sobirania al TC perquè vulnera articles de la Constitució com el cas de la sobirania espanyola, i que es contradeix amb el que en principi s’havia dit que no tenia cap efecte jurídic, o que no tenia cap valor en paraules de Rajoy. Ara sembla que els temps han canviat.
Realment en Gallardon s’ha apuntat a la cultura del tot s’hi val sense cap mena d’escrupol, i aprofitant cada oportunitat per desprestigiar un procés demanat per la majoria de la societat catalana, i de pas carregar-se la democràcia. Fer d’una pregunta sobre la legalització del cannabis com ja es va intentar a Rasquera, i embolicar-lo amb el procés sobiranista es ser mot recargolat, i dir sense vergonya que servirà per finançar-lo, quan sap perfectament que precisament el nostre llast es l’espoli al que estem sotmesos per l’Estat i els impagaments del mateix, i que una vegada resolt el mateix, la viabilitat seria un fet, amb un nivell segons els experts a l’alçada d’una Holanda per exemple. Per acabar de fer el ridícul parla de fora de l’euro i d’Europa amb naturalitat, i se li hauria de preguntar si es pel seu desig i prou, ja que no hi ha cap llei o argument per donar credibilitat a aquestes afirmacions, més enllà de l’engany amb premeditació que vol portar l’Estat contra Catalunya. Posats a fer el ridícul, portar una declaració que segons les primeres valoracions espanyoles era poc més que paper mullat o un brindis al sol, sense cap valor i amb un menyspreu absolut, i ara sembla que ha agafat rang de llei màxima arribant fins al Tribunal Constitucional per deixar-lo sense efecte, quan l’únic efecte es de valor símbolic i de reflex d’intencions d’una societat que ha instat als seus representants que portin Catalunya per aquest camí, i això no s’atura amb cap impugnació, ni Tribunal, ja que una sentència contrària simplement es podria interpretar com una prohibició de la llibertat d’expressió i que amb una democràcia semblava un valor ja superat.
En definitiva, una nova mostra dels atacs furibunds de l’Estat espanyol que davant un procés democràtic i volent seguir les regles del joc, respon amb negació al diàleg, a l’opinió i pensament, i en resum a l’essencia més sagrada de qualsevol democràcia que es vulgui dir així, el dret a decidir d’una societat amb llibertat.
Des d’ara els espanyols ja poden anular el que vulguin, la seva sobirania és aliena a la nostra!
Des de la legítima i legitimada Declaració de Sobirania del Poble Català al Parlament de Catalunya la “soberanía de los españoles” ja no ens afecta, el seu famós article de la seva sagrada constitució, aquell que diu “la soberania recae sobre el pueblo español” ha estat trencat brutalment per la seva descarada i irrespectuosa darrera colònia que ja està fent les maletes.
Les seves obsesions, les dels “españoles”, els seus patiments, amors i passions ja no ens afecten ni ens importen, nosaltres els catalans ja som conscients i així ho va votar la majoria de diputats del Parlament Català que Catalunya és subjecte de sobirania, i diguin el que vulguin aquesta colla d’inútils que preseideix el Sr. Rajoy, Catalunya esdevindrà alliberada d’aquesta mala gent i del seu sistema nacional i polític pervers fonamentat en males lleis i maneres de fer que van néixer a punta de baioneta i fruit de l’odi ancestral que senten contra Catalunya i contra els catalans.
O sigui, que de “Declaració de sobirania anulada” res de res!
Aquesta gent de l agran Castella i els seus acòlits no tenen cap dret moral ni democràtic sobre nosaltres, i per no tenir, a Deo graties, ara mateix no poden ni moure l’exèrcit, ni fer lleis contra nosaltres, apartir d’ara no! No els en farem cabal. A més, estan lligats de mans i peus per la legislació europea i internacional. Són una colla d’inútils!!! i els hem d’engegar a la merda que és d’on no n’haurien de sortir mai més!
I és del tot precís que els nostres capadavanters tinguin ben present que torejant a aquesta gent no se’n sortiran:
La negociació amb l’estat espanyol i l’adequació a la seva legislació són vies mortes per a Catalunya.
Cal una ruptura política clara i decidida amb l’estat espanyol, amb els seus jutges, polítics, inspectors i policies.
Cal una Declaració unilateral d’Independència i cal espabilar-se!
Ja ha arribat l’hora d’enviar Espanya i els espanyols a fer punyetes!
(Salvador Molins, BIC-CA)
Senyors espanyols, no perdin el temps, des d’ara neguem l’autoritat del TC espanyol!
No perdin el temps, des d’ara neguem tota autoritat del TC espanyol sobre nosaltres per ser contrari a la nostra Sobirania.
La “Constitución Espanyola” diu que “la soberanía recae en el Pueblo Español” molt bé. Molt bé per a ells i per a la seva sobirania.
La Declaració de Sobirania de Catalunya declara que “El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític sobirà” o sigui que el Poble Català és sobirà per parlar i decidir de sobirania i del que calgui. Per tant molt bé pel Poble Català, molt bé per a nosaltres i per a les nostres coses.
Hem fet la Declaració de Sobirania, l’hem feta ben feta entre la majoria de catalans, es va defensar, es va negociar i perfilar i la van votar la majoria dels diputats del nostre Parlament, 85 en contra de 43, res a dir, majoria clara i absoluta, majoria absolutament i respectuosament democràtica al cent per cent.
Ara és l’hora de ser conseqüents amb nosaltres mateixos, ens ho creiem o no? -Fa segles que ens ho creiem!
S’ho creuen Mas i Junqueras, o no?
Per tant si som sobirans actuem com a tals i no ens deixem intimidar per un Poble aliè com ho és l’espanyol.
No ens interessa ni ens importa el que puguin fer el govern espanyol, el tribunal constitucional espanyol, els advocats d’estat espanyols i ses senyories espanyoles. No ens interessa per a res. O sigui que els aconsellem que no perdin el temps i es dediquin a altres coses més productives. Ja ho diuen els grans empresaris madrilenys: “preocupis més de treballar i menys de tantes essències espanyoles”.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.