ELS PARANYS DEL SISTEMA
Iniciativa (?) legislativa (?) popular (!)
Diuen els grans partits polítics que són sensibles a una reforma del sistema que l’humanitzi i el democratitzi més. Tot i que aquesta voluntat de millorar el sistema sempre es fa més des de l’oposició que no pas des del govern. Per això, el PP i el PSOE s’alternen en la sensibilitat. Paren orelles des de la trinxera i les tanquen quan ocupen palaus.
Però les formes són les formes, i la llei ha previst un sistema perquè “el poble” faci sentir la seva veu. Més enllà de les eleccions, si cinc-cents mil legislats són capaços de fer pinya en una demanda concreta, els legisladors tenen l’obligació de fer-los un cert cas. Se’n diu, d’això, iniciativa legislativa popular.
Feta la llei, feta la trampa. Mig milió de contribuents poden presentar una proposta i 176 diputats la poden rebutjar. Com que aquestes senyories representen la majoria del poble espanyol, que, segons la Constitució, és subjecte de sobirania, això és lògic. A més de lògic, seria sensat i democràtic si aquests 176 diputats juguessin net. Sovint, no ho fan. Per això una iniciativa legislativa popular té possibilitats de convertir-se en llei si agrada ala majoria del Congrés i és fullaraca si els desagrada.
Reunir mig milió de signatures no és una broma. Suposa un esforç humà i econòmic remarcable. Per això, menystenir-lo torna a deixar en evidència el model polític que ens regeix. Partit Popular i PSOE el menystenen. Si algú en té cap dubte, només ha de mirar quines d’aquestes iniciatives han prosperat en tres dècades de democràcia. O atenir-se al present.
En el present immediat se n’han presentat tres, d’iniciatives. La primera proposa que entre “comunitats autònomes que comparteixen una mateixa llengua” les emissions de televisió no quedin tallades per fronteres administratives. El Congrés no la va voler considerar. La segona demana que les hipoteques siguin satisfetes per la dació en pagament. Atenció a la jugada, que és ben previsible. La tercera exigeix que la “fiesta nacional” tingui rang de Bé d’Interès Cultural, una consideració que permetria que a la Monumental de Barcelona es tornessin a matar toros. Aquesta prosperarà. Ben segur. I especificarà un concepte pervers d’ampliació de la democràcia representativa. Iniciativa? Legislativa? Popular! És a dir, del PP. I desgràcies.
Vicent Sanchis