ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS PARANYS DEL SISTEMA

Sense categoria
El sistema polític espanyol, està carregat de paranys per fer veure coses que realment no son, i crear un miratge de simple fullaraca. Les ILP en son un bon exemple, venudes com la possibilitat de que la societat pugui presentar les seves propostes als seus representants amb la quantitat gens menyspreable de mi milió de signatures, i que alhora de la veritat cauen al pou del sistema, on nomes la política interessada de Populars i Socialistes marca l’agènda espanyola, com molt be diu en Vicent Sanchís, si ens fixem en les últimes, no interessa que la comunitat catalano parlant resti unida per mitjans televisius, ja que això reforçaria els seus lligams i la seva llengua comuna, rebutjada. Ara veiem la dació de pagament, i on veurem com els interessos bancàris i les seves servituds polítiques passaran per davant d’aquest drama humà, i ens voldran vendre una sol·lució que tots sabem es paper mullat per resoldre el vertader problema i no creat precisament per aquesta part de la societat, rebutjada, i la tercera, la de declarar la tortura animal be d’interés cultural, aquesta si, es prioritària per reafirmar que tots tenim la mateixa cultura i el mateix pensament, acceptada. Com diu aquell, feta la llei, feta la trampa, i el nostre propi estat, se’ns dubte ha de millorar aquests mecanismes de participació per acostar-se a una democràcia real.

 

Iniciativa (?) legislativa (?) popular (!)

Diuen els grans partits polítics que són sensibles a una reforma del sistema que l’humanitzi i el democratitzi més. Tot i que aquesta voluntat de millorar el sistema sempre es fa més des de l’oposició que no pas des del govern. Per això, el PP i el PSOE s’alternen en la sensibilitat. Paren orelles des de la trinxera i les tanquen quan ocupen palaus.

Però les formes són les formes, i la llei ha previst un sistema perquè “el poble” faci sentir la seva veu. Més enllà de les eleccions, si cinc-cents mil legislats són capaços de fer pinya en una demanda concreta, els legisladors tenen l’obligació de fer-los un cert cas. Se’n diu, d’això, iniciativa legislativa popular.

Feta la llei, feta la trampa. Mig milió de contribuents poden presentar una proposta i 176 diputats la poden rebutjar. Com que aquestes senyories representen la majoria del poble espanyol, que, segons la Constitució, és subjecte de sobirania, això és lògic. A més de lògic, seria sensat i democràtic si aquests 176 diputats juguessin net. Sovint, no ho fan. Per això una iniciativa legislativa popular té possibilitats de convertir-se en llei si agrada ala majoria del Congrés i és fullaraca si els desagrada.

Reunir mig milió de signatures no és una broma. Suposa un esforç humà i econòmic remarcable. Per això, menystenir-lo torna a deixar en evidència el model polític que ens regeix. Partit Popular i PSOE el menystenen. Si algú en té cap dubte, només ha de mirar quines d’aquestes iniciatives han prosperat en tres dècades de democràcia. O atenir-se al present.

En el present immediat se n’han presentat tres, d’iniciatives. La primera proposa que entre “comunitats autònomes que comparteixen una mateixa llengua” les emissions de televisió no quedin tallades per fronteres administratives. El Congrés no la va voler considerar. La segona demana que les hipoteques siguin satisfetes per la dació en pagament. Atenció a la jugada, que és ben previsible. La tercera exigeix que la “fiesta nacional” tingui rang de Bé d’Interès Cultural, una consideració que permetria que a la Monumental de Barcelona es tornessin a matar toros. Aquesta prosperarà. Ben segur. I especificarà un concepte pervers d’ampliació de la democràcia representativa. Iniciativa? Legislativa? Popular! És a dir, del PP. I desgràcies.

Vicent Sanchis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.