ALBERT CORTES MONSERRAT

La nota feta pública del cercle amb en Josep Piqué com a President delata la por al canvi de tendència, i encara que anomenant de passada el nostre dret a decidir sempre sota la legalitat espanyola, o sigui que simplement no existeix, s’encomana al diàleg sense confrontació entre Catalunya i Espanya, una versió del que s’ha fet sempre, on un dirigeix i l’altra accepta fent veure que alguna cosa hi te a veure, quan tots sabem que la situació ha donat un tomb, i malauradament pel Cercle caldrà que s’adaptin amb naturalitat a la nova situació que inevitablement es un xoc de trens, com no podia ser d’altra manera.

La nota com deia, considera inacceptable la manca de diàleg polític entre Catalunya i Espanya i el reclamen, alhora que res diuen, ni mostren cap indignació per l’espoli fiscal, els incompliments de l’Estat o l’ofec premeditat de la nostra econòmia. Parlen d’evitar un deteriorament polític, social i econòmic cap on ens dirigim, fent el joc a aquests lobbys econòmics que viuen de la dependència, i que desesperadament volen impedir el clam de la societat en benefici propi, de fet com han fet sempre. Ens diuen que nomes amb una gran majoria de la societat catalana, representada pels seus partits, es pot arribar a un nou marc de relació política entre Catalunya i Espanya, amb una consulta dins el marc legal i no es pot plantejar com un punt de partida, ni d’arribada. Per últim l’acord CIU amb ERC pot no donar estabilitat que consideren clau en aquest moment.

Realment, fer una crida ara al diàleg, quan des de fa tants anys no han tingut cap compassió de la situació catalana i han girat el cap cap un altre costat amb tots els greuges constants que hem patit i que ens han abocat aquesta situació on ens trobem, cal molt de cinisme. No hi ha una engruna de crítica al tracte rebut per part de l’Estat i que ha afectat greument la línia de flotació, però esclar ha donat sucosos beneficis personals pels que viuen de la dependència. Ens dirigim a un deteriorament que precisament nomes es pot solucionar amb la creació del nostre propi Estat, i el dret a decidir de la societat pel seu futur tal com ha reclamat la societat a partir de l’11 de setembre, per cert que tampoc esmenta aquest document, es veu que un 20 % d’un territori surti al carrer reclamant una cosa molt concreta no es notícia pel Cercle. El procés segueix avançant, i aquests lobbys econòmics es neguen a acceptar la realitat no adaptant el seu discurs als nous temps i la nova situació que vivim on ja res tornarà a ser igual. De fet ja hi ha una majoria social i també un mandat als partits que representen la majoria del Parlament, per tant, des d’aquest punt de vista cap problema. La consulta no la poden delimitar al marc legal,que en el seu imaginari es evidentment l’espanyol, sense cap altre possibilitat, perquè saben perfectament que aquest nega la possibilitat democràtica del dret a decidir pels catalans, per tant no ens podem tancar en un carreró sense sortida deliberadament com ens proposa el Cercle per no canviar res. Primer la legalitat espanyola, però desprès altres legalitats i per damunt de tot la democràcia. Per últim diu que no es pot ser punt de partida o d’arribada, en aquest punt sembla que no volen entendre que la consulta es el punt culminant del procès que ja ha començat i que no s’aturarà, es la clau de qualsevol democràcia, i per tant punt de partida sense excuses, l’arribada serà l’Estat propi que haurem de construir a partir de la decisió del poble català, i que l’haurem de fer bé.

En definitiva, no es podia esperar molt més d’una entitat presidida per Josep Piqué i amb una vocació de dependència pels segles dels segles sense poder sortir mai d’aquest atzucac.