ALBERT CORTES MONSERRAT

Des de que tenim el nou govern català, les reaccions no s’han fet esperar, de moment s’ofereix diàleg amb el govern espanyol com a garantia de la voluntat política catalana, evidentment que no es renunciarà a l’objectiu marcat, però sempre amb la paraula per davant, i sense cap unilateralitat. La reacció ha estat les acusacions de talibanisme per part de la Sanchez Camacho, les acusacions de De Cospedal sobre la creació d’una Conselleria d’Exteriors, quan la Generalitat no pot pagar els deutes o el discurs penjat a la web de la Casa Reial on el Borbó el 1975, on lloa les qualitats humanes del dictador Franco. Tota una declaració d’intencions del que ens vindrà al damunt els propers mesos.

El nou conseller Homs vol reprendre el diàleg amb Rajoy de forma sincera per tractar l’ofec econòmic i la futura consulta, de fet contestant Camacho, ens diu que no hi ha res més talibà que els Populars, i nomes posa com a condició per la trobada no haver de renunciar al que som per simplement parlar. De fet el Ministeri d’Hisenda envia avui la darrera transferència del fons de liquiditat, uns 540 milions dels 5370 rebuts, com es pot veure molt inferior al deute de l’Estat amb Catalunya, vora 8000 milions, i molt per sota dels 20000 milions d’espoli fiscal anuals. Per fer-se una idea aquest pagament anirà directament a pagar proveïdors, i no s’acabarà de pagar fins el 2022. Per altra banda De Cospedal considera que amb la creació de la nova conselleria d’Exteriors nomes es beneficia als que pensen d’una determinada manera, que diu que no son tants, acusa de no poder pagar els deutes, i fer aquestes polítiques que Catalunya no te per què tenir, apel·lant a la responsabilitat. Suposo que la mateixa de l’errada de la Casa Reial amb el discurs penjat del Rei al 1975, on lloa la figura de Franco i els símbols franquistes, i enalteix les qualitats humanes del dictador i el seu patriotisme, per acabar amb una declaració de tristesa per la seva mort.

No podíem esperar altra cosa, tot hi algunes cares com Espadaler a Interior que no lliguen massa amb un govern que ha de portar un nou estat a Europa, i amb la ma sempre tenebrosa de Duran darrere, trobo positiu aquesta voluntat de diàleg amb tothom per fer veure al món que la voluntat democràtica es per damunt de tot, precisament molt oposat al talibanisme cavernícola dels populars, i la major part de la classe política espanyola, i que Camacho no encerta a classificar amb els autors adequats. Forma part del full de ruta, esgotar la via espanyola per una consulta legal, i crec que s’ha de fer amb convicció, encara que la resposta sigui bastant clara. De fet no podem perdre temps, ja que veiem com l’ofec de l’Estat a Catalunya ja es dramàtic i no s’aturarà aquí, ja que amb el crèdit demanat dels nostres propis diners, ja veiem que son poca cosa comparat amb els deutes espanyols o el robatori a fons perdut anual, cosa que nomes pot fer empitjorar les coses. De fet De Cospedal, per part del govern espanyol torna a recorre a la mentida per deixar anar la seva bilis contra Catalunya, i la nostra determinació, no podia ser d’altra manera. Hauria de saber que Exteriors no es cap conselleria, que es dins a Presidència, i que de fet ja existia, encara que no tingues un conseller propi, per tant no hi ha cap despesa com tant preocupa a la vicepresidenta espanyola, i de fet aquesta beneficia a tots els catalans, ja que dona projecció al nostre territori, cosa que les ambaixades espanyoles ni han fet, ni faran, cosa que si perjudica greument la nostra imatge i economia, segurament aquesta part no la dirà mai. De fet un Estat on el seu cap màxim, en la figura del Rei ens refresca la memòria de que simplement es l’hereu posat a dit per un dictador sanguinari, i el vídeo mostra com exhal ta la figura d’aquest autèntic monstre, i destaca les seves qualitats humanes, cosa que fa que sobrin els comentaris, i posa en evidència un cop més aquesta farsa de democràcia, i de pas de reialme hereu de l’horror.

En definitiva, res que surti del guió previst, i hem d’estar preparats per tot el que vingui, que serà molt i mai en positiu.