ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SOTA UN ESTAT SOTA MÍNIMS

Sense categoria
Des de l’Estat espanyol, van per feina, i la guerra bruta va augmentant a mesura Catalunya sembla disposada a seguir endavant amb el procès cap a l’Estat propi. Sentir els seus líders polítics, teoricament democràtics es tota una declaració d’intencions, per exemple Rubalcaba, líder socialista ens diu obertament que no esta a favor del dret a decidir, ja que en una democràcia no es pot decidir tot, sinò el que democraticament hem decidit que ho podem fer, tot un joc de paraules per dibuixar una democràcia limitada  o a la carta. Encara més enllà, Aznar que parla de que els nacionalistes pagaran un preu molt alt per les seves decisions, i qui no accepti la llei que assumeixi les conseqüències, o sigui amenaces,  discurs barroer i gairebé delictiu, simplement per voler exercir pacificament el nostre dret a decidir. Aquest es el seu tarannà i la seva estimació, sobren les paraules.

Aquest escrit de Jofre Llombart ens parla d’aquesta guerra bruta que esmentava, i fins on pot arribar.
LA SUSPENSIÓ DE L’AUTONOMIA DE CATALUNYA, A PESSIGADES
Jofre Llombart
Corre la brama a Madrid que Mariano Rajoy té al seu despatx un decret per la suspensió de l’autonomia de Catalunya. És una brama que a Madrid es fa circular amb to autoritari (ahora se van a enterar quién manda) i que a Catalunya –particularment al Palau de la Generalitat- es veu amb temença. 
Hi hauria dos motius que portarien Rajoy a aplicar aquest article 155 de la Constitució: la convocatòria d’una consulta o bé l’incompliment dels objectius de dèficit per part de la Generalitat. O els dos a la vegada.
L’ala més dura del PP –els aznaristes per ser clars- és la que estaria collant Rajoy perquè prengués aquesta decisió a un any a tot estirar i posteriorment –igual que Mas- convocar eleccions per refrendar aquesta decisió. Seria, sens dubte, una mesura molt cridanera que –atenció- a diversos sectors d’Europa també agrada perquè veuen les autonomies com una anomalia.
L’altra opció, la que s’està fent, és la que defensa el sector menys ultra del PP. És menys sorollosa però més efectiva: anar retirant competències de la Generalitat per la porta del darrera, una a una. Es fa per inundació legal, és a dir, es redacta una llei estatal que a la pràctica deixa sense efecte la normativa catalana. No cal ni molestar-se a retirar la llei d’aquí. Se’n fa una de rang superior, i ‘aquí paz y allá gloria constitucional’.
Exemples: la llei Wert. Més enllà de la polèmica creada pel seu míssil a la immersió lingüística, l’esborrany representa una invasió en tota regla d’una competència que la Generalitat té traspassada des del primer govern Pujol. Que Catalunya no pugui decidir quins continguts estudien els alumnes catalans representa un atac frontal no només al sentit comú sinó també al mateix ordenament jurídic elaborat a les Corts Espanyoles.
Segona mostra: la nova llei de Garantia de la Unitat de Mercat. Eclipsada mediàticament per la llei Wert i publicada en ple pont, el 7 de desembre el diari “Expansión” informava que el govern espanyol aprovarà ben aviat aquesta nova llei. Entre altres coses, aquesta llei permetrà que qualsevol professional pugui exercir en qualsevol punt de l’Estat amb la llicència obtinguda al seu lloc d’origen sense tenir en compte la legislació autonòmica. És a dir, una empresa de Burgos podrà venir a Barcelona i saltar-se la legislació de la Generalitat perquè l’empararà la legislació espanyola. I això, novament, inclou els criteris lingüístics. 
Tercer i últim exemple (ja acabo): L’ajust pressupostari. El Ministeri d’Hisenda del peculiar Cristòbal Montoro ha imposat que de totes les retallades públiques que s’han de fer el 2013, més de la meitat –un 53%- les han d’assumir les comunitats autònomes. Això és agafar la mà de l’Estat i asfixiar una mica més –encara més- el prim coll dels governs autonòmics, siguin Catalunya, Andalusia, Aragó o Madrid, d’on curiosament la seva presidenta va dimitir dies després d’anunciar una nova xarxa d’hospitals públics ara insostenibles. 
Fa temps que l’autonomia tal com la vam conèixer el 1978 va quedar marcida, però l’actual sistema constitucional simula que hi ha un mínim d’autonomia política. És un cartró-pedra que està vell, fet malbé i deixa entreveure què hi ha darrera. I ja no queda ni temps ni energies per tornar a aixecar una nova decoració. O ens quedem amb el pis tal com està o ens busquem una nova llar fora d’aquesta comunitat de veïns.
  1. ELLS HO TENEN CLAR,NOSALTRES NO, NOMES CAL ESCOLTAR ELS SOCIATES ENCAPARRATS EN EMPENYA A LA CHACON AMUNT I AMUNT…I AL POBLE,QUE VOTI I CALLI.
    ELS PePeros, AMB LA PECULIAR I MENTIDERA SANCHEZ-CAMACHO,AMENAÇAT DIA SI DIA TAMBE…I MENTIN.
    INICIATIVA,SENSA TOCAR DE PEUS A TERRA,NI EXPLICAR COM I DE QUINA MANERA,ES POT NETEJAR LA CAIXA DE CATALUNYA DE LAS TRENYINAS….. ELS CATAÑOLS,D’AN CIUTADANS UNA COLLA DE TREPAS I POC MES,…I EL GOBERN DE ESPANYA,FOTLI,FOTLI,FOTLI……SENSA MANIES,QUAN PITJOR MILLOR. SOLUCIO,CREC JO,INESTABILITAT…INESTABILITAT I INESTABILITAT…FINS FER CAURE EL GOBERN RAJOY.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.