LA CORRUPCIÓ VA PER BARRIS
Sense categoria
Recordo les paraules que van aixecar polseguera del President Maragall i les acusacions a CIU del problema del 3%, segurament, i com hem anat veient aquests últims anys, no son exclusiva de ningú. Les declaracions de Pere Navarro dient que ells no tenen la seu hipotecada, son una fugida d’estudi i una no assumpció de responsabilitats. Respectant la pressumpció d’innocència, aquest nou cas ens demostra com esta de corrumput el sistema en el nostre país, per cert un sistema que nomes amb un nou estat de dret, fruit d’un nou Estat es podrà intentar impedir. Això ens porta aquests dies a demanar un cop més aquest govern entre convergents i republicans, posant per davant el país que les properes eleccions.
Crec que aquesta operació Mercuri, com s’anomenat, te molts punts foscos relacionats precisament amb les eleccions passades, i les famoses clavegueres de l’Estat, adjunto l’article del Jaume Clotet que dona explicació d’alguns d’aquests punts.
OPERACIÓ MERCURI
Jaume Clotet
Com vostès ja saben, ahir dimarts dia 27 la policia catalana va dur a terme una operació contra la corrupció política amb vinculacions urbanístiques en alguns ajuntaments metropolitans. L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i l’alcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, van ser imputats en aquest operatiu. Suposo que ja saben que tots dos són del PSC. A més, dotzenes de persones van ser detingudes o imputades, com el cap de la policia municipal de Sabadell. Però la peça de cacera major de l’operació va ser la imputació del secretari d’Organització del PSC i diputat a Madrid, Daniel Fernández. Es nota que el secretari de Formació del partit ha estat, durant molts anys, Josep Maria Sala.
El mètode delictiu és el de sempre: les empreses constructores pagaven comissions a polítics per endur-se contractes i adjudicacions d’obra pública. La comissió acostumava a ser del tres per cent del cost de l’obra, a banda d’alguns avançaments en efectiu per facilitar la tramitació administrativa. Es veu que ho van demanar al nou IKEA. Quan Pasqual Maragall va dir la seva famosa frase (“Vostès tenen un problema i es diu tres per cent”) jo vaig pensar que anava adreçada a Artur Mas, però veig que incloïa els bancs socialistes que hi havia just darrere.
Això de la corrupció política és un pop que empastifa la majoria de partits. I els empastifa més en la mesura que els partits són més grans i tenen més poder, perquè és més difícil evitar la infiltració de persones de moral distreta i hi ha més cuixa per tocar. Per això sorprèn que persones com Carme Chacón o Pere Navarro centressin la seva campanya electoral en insuflar aire a les intoxicacions de El Mundo en comptes d’adoptar una actitud una mica més prudent. En canvi, ahir mateix, no vaig veure que ni un ni l’altre badessin boca en relació a un cas de corrupció que els ha esclatat al mateix fetge del seu partit. Espero que la seva reacció sigui, com a mínim, tan airada i dura com la que van exhibir en campanya en contra de CiU.
En tot cas, el més greu de tot plegat és que l’operació policial estava prevista per al passat 19 d’octubre, però el fiscal la va endarrerir perquè va considerar que podria influir en el resultat electoral del 25 de novembre. Evidentment, dic jo, que podria influir! No creu el fiscal que abans d’expressar el nostre vot havíem de tenir una informació tan valuosa com aquesta? Creu el fiscal que els ciutadans som incapaços d’entendre el concepte de presumpció d’innocència? Creu el fiscal que som nens petits a qui cal amagar informació transcendent sobre el principal partit de l’oposició? Per què no es limitava a fer la seva feina sense exercir cap paternalisme sobre la societat? Totes aquestes preguntes em fan sospitar, una vegada més, que la justícia d’aquest país no només és inoperant sinó que està polititzada.