QUE CAP INDEPENDENTISTA ES QUEDI A CASA

 

Aquest dia bastant absurd, anomenat de reflexió, ha de servir per veure que estem en un moment històric, i el guió exigeix que aquesta oportunitat històrica i missatge al món sigui contundent en forma de majoria abassegadora en el nostre Parlament a favor del dret a decidir, i del nostre Estat propi. Deixem enrere velles receptes, i com  han qualificat alguns, aquestes son unes eleccions excepcionals, i no les podem desaprofitar. El dia 11 de setembre vam sortir al carrer, demà ho hem de tornar a fer en direcció a la nostra força, i base de qualsevol democràcia, com son les urnes i el nostre vot per damunt d’amenaces i estirabots dels que simplement estan molt lluny de saber el que significa aquest gest.

 

Efectivament, l’Assemblea Nacional, com no podia ser d’un altra manera, crida al vot de totes les persones que creiem en la llibertat de la nostra vella nació, i dels valors més sagrats de la democràcia, i tenim l’oportunitat de traslladar el que va succeir al carrer per la Diada al nostre Parlament amb una majoria molt clara de representants a favor del procés cap a l’Estat propi. Es una oportunitat que sembla molts no han entès, com el cas de Joan Herrera, que encara ahir proposava un pacte amb PSC i ERC per no fer Mas president , i que guanyi el seu enemic la dreta, trobo d’una ceguesa política de grans dimensions encara no haver vist que aquestes eleccions son per validar decidir el nostre futur com a poble o renunciar-hi, i res te a veure amb conceptes ja caducats a molts llocs com esquerres i dretes, les derives ideològiques estan molt be quan es te un Estat, i es tenen els instruments de gestió i poder necessaris, amb la situació de Catalunya francament son força intranscendents, i el President Mas amb o sense majoria absoluta, totes les enquestes diuen que guanyarà amb claredat aquestes eleccions, i per tant junt amb la majoria per arribar al referèndum te que agafar aquesta responsabilitat històrica en uns moments que si no ho fem, ni el món, ni ningú entendria com la casta política catalana viu allunyada del que el poble li demana al carrer.

Tanmateix, ja hem vist com han anat augmentant de volum, i de virulència les accions i reaccions des de Madrid, i el discurs dels tres partits nacionalment espanyols del Parlament, cosa que contrasta amb la gran quantitat d’arguments favorables al nostre propi estat, i sobretot a una simple defensa de la democràcia i de la llibertat de la societat catalana. Aquest fet tant clar als ulls del món ha de tenir resposta demà a les urnes, i no crec que depengui tant d’una majoria absoluta d’un partit, com de la suma que superi els dos terços dels nostres representants, per gaudir de tota la legitimitat per seguir endavant amb el projecte nacional. De fet des de la creació de l’ANC, que va ser l’impuls per fer bullir la societat civil catalana, culminada amb la manifestació de la Diada, posteriorment i com no podia ser d’altra manera, el trasbals i canvi dels partits catalans, la resolució al Parlament favorable a aquest referèndum com objectiu, i ara toca referendar-lo per la gent a les urnes. Fins ara un procés impecable en les seves formes, un estil que va molt amb els catalans. Encara quedarà molta feina per fer, i segurament haurem de tornar a sortir al carrer davant les dificultats i temptacions que puguin sorgir, però demà el món ens estarà observant, i una gran participació, i una victòria molt clara del bloc favorable al referèndum serà el nostre millor missatge per desgracia de les Camacho, Chacon, Riveras i Navarros de torn, que veuen com aquesta anomalia europea vol començar a ser normal, i recuperar simplement el que ja havia estat.