DIUMENGE PER LA HISTÒRIA

Avui acaba la campanya electoral, i el poble te la paraula, pot escollir seguir el procès cap a l’Estat propi endavant, carregat d’arguments i esperit democràtic o abonar la misèria intel·lectual que ens ofereixen els partits contraris  a la democràcia, amb la mentida com  a fals argument, i la pressió d’un estat desorientat que nomes utilitza l’amenaça i la falsedat com a resposta. Veiem les últimes hores com Sanchez Camacho parla de suspensió d’’utonòmia en cas de celebrar la consulta, no m’imagino a cap dirigent en un altre estat amb aquestes afirmacions, o la decisió del Fiscal Superior de Catalunya per obrir diligències contra les calumnies de El Mundo desautoritzades pel Fiscal General de l’Estat, en una nova mostra del nostre paper en aquesta Espanya tant nociva pel nostre passat, present i futur.

Us adjunto l’escrit d’en Jaume Clotet, on descriu un exemple  perfecte de la situació que vivim, amb l’important empresa multinacional catalana Grifols com a protagonista amb interessants declaracions.
EL CRIT D’ALERTA DE GRÍFOLS
Jaume Clotet
Tots aquests polítics de pa sucat amb oli que que asseguren parlar en nom dels empresaris i que fan grans proclames assegurant que els emprenedors catalans són contraris a l’Estat propi i que volen continuar essent espanyols farien bé de llegir amb atenció les declaracions que ha fet Víctor Grífols. Les seves afirmacions són tan clares i contundents que en reproduiré algunes, però abans voldria recordar que Grífols és una de les empreses més importants de Catalunya i l’única que té un alt valor estratègic a nivell mundial, segons va revelar Wikileaks. Un parell de dades: té 11.230 treballadors arreu del món i va tenir l’any passat una facturació de 1.800 milions d’euros.
Diu Víctor Grífols que deixarà d’invertir a Espanya, la qual cosa inclou Catalunya. Afegeix que, abans de fer-ho, invertirà a Gibraltar. “No em veig capaç de continuar invertint a Espanya; o les coses canvien o lentament anirem marxant d’Espanya cap als Estats Units”, afirma. Al seu parer, “la màquina s’ha trencat”, en referència al nostre sistema polític, i per si no hagués quedat clar va anar punt per punt: “La monarquia comença a patinar; els sindicats no saben què es fan; les autonomies són accessoris que, a sobre, molesten; i el Senat no se sap per a què serveix”.
La canonada final va ser demolidora. Segons Grífols, si la seva empresa hagués nascut en un altre país seria molt més grossa i funcionaria molt millor, i va afegir que Espanya és un país insolvent: “Venem fora del país perquè allà es paga i aquí no”. Per això el 92 per cent de les vendes del grup són a l’estranger, així com el 80% de la seva activitat industrial. També es va queixar amargament dels problemes que troba a Catalunya, per exemple amb les dificultats que té per accedir a un recurs tan imprescindible per a la seva empresa com és l’aigua.
En conseqüència, cal fer alguna cosa. No se sap quina, però sí que és urgent i inevitable si volem sortir del forat. L’Estat espanyol necessita una reforma urgent i si no fan cap reforma els la farem nosaltres a ells tot sortint-ne i creant un Estat propi. Ramon Tremosa deia l’altre dia que el millor que li pot passar a Espanya és que sorgeixi un Estat català, perquè llavors estaran obligats a fer les reformes, estructurals i de mentalitat que fa segles que tenen pendents. Si Catalunya no esdevé independent o Espanya no es transforma en profunditat no sortirem de la crisi i les empreses no només no vindran sinó que marxaran. Víctor Grífols ho ha advertit; els nostres polítics no podran dir que no els van avisar.