A LA COACCIÓ SE LI DIU VISUALITZACIÓ

Avui, on els efectes de la Vaga General es van deixar sentir, volia censurar les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya considerant que el tall de carreteres no es una coacció, sinó una visualització i insistint que no pot ser que un dia de vaga tot funcioni normal. Realment em sembla el que s’en diu una reacció autoritaria i  molt poc democràtica, i que dona idea del concepte de vaga vull creure d’alguns dirigents sindicals que posen una ombra de dubte a unes raons més que justificades per aquest tipus d’accions.

La jornada de vaga ha provocat la pràctica suspensió de la campanya electoral per avui, i ha començat amb talls a carreteres  i autopistes per part de piquets sindicals acompanyats de la crema de neumatics per evitar la circulació, i altres accions per impedir el dret a treballar de molts treballadors o de no fer vaga per ser exactes. El secretari general de CCOO això ho ha considerat visualització i no coacció, i no ha reconegut que la feina dels piquets informatius no es aquesta, argumentant que alguns empresaris han fet servir la por amb els seus treballadors. De fet  gairebé tots els partits han secundat la vaga, excepte CIU i Populars, encara que altres com el dirigent socialista Pere Navarro pateix amnèsia al no recordar si va anar la de fa dos anys, curiosament amb govern socialista a Madrid, i altres com Joan Herrera insisteix amb les retallades del govern convergent com la mare de tots els mals.
Caldria dir que la vaga general a nivell europeu que tant es pregonitza, nomes es efectiva a Espanya i Portugal, altres estats fan vagues parcials o simplement manifestacions, o sigui que caldria analitzar que de general a nivell europeu res de res. Per altra banda, de motius en sobren per plantar-se, ja que el sistema capitalista ha tocat fons, i ha deixat la societat en estat de shock, i s’haurien de replantejar moltes coses, com el sistema bancàri i la seva gran responsabilitat amb la crisi, i com el sistema polític balla al ritme que aquest li marca, de fet veiem com amb els diners de tots es rescaten entitats financeres amb gestions fora de lloc, i en canvi les persones amb dificultats com per exemple amb els desnonaments, queden gairebé abandonats a la seva sort, i on nomes els esdeveniments faran una politica de maquillatge durant cert temps per aturar el tema, on veiem com gestions delictives per part de càrrecs públics queden impunes davant els nostres nassos, i un sistema de clientelisme que sempre dona sucosos beneficis els de sempre abans i ara. De fet les retallades son conseqüència primer de l’espoli brutal que hem de suportar el territori català dins Espanya, i per una gestió pessima del govern anterior, no podem obviar aquest tema, ja que dona la sensació que fent demagògia barata les retallades han sortit com un bolet amb el govern darrer a la Generalitat, que evidentment te la seva part de responsabilitat, però no tota, ni de bon tros. Tampoc es pot admetre el sistema de privatització extrema que sembla es vol fer de la gestió pública, ja que crec que l’Estat ha de regular segons quines matèries dins el mercat per evitar l’especulació sense mesura, i apart, perquè els impostos que paguem els ciutadans es vegin recompensats en serveis del nostre estat del benestar. Tampoc podem beneir l’austeritat com la mare de totes les batalles, ja que estalviant nomes, no sortirem de la crisi, sinó va acompanyat de mesures per reactivar l’economia, i tornar a fer circular el diner, es un peix que es mossega la cua. De totes maneres el dret a vaga es tant legitim com el dret a no vaga, i això persones com el Sr. Galllego ho haurien de saber i recordar, un tall de carretera per evitar el dret lliure de les persones a accedir o dificultar anar al lloc de treball es coacció, i apart una retallada de drets a les persones intolerable. Diuen que no pot ser que tot sembli normal en una vaga, aquesta si que es bona. Suposo que en societats madures i democràtiques tothom pot escollir el seu camí, si s’ha d’imposar, llavors ja estem parlant de dictadures o de nivells democràtics mínims com els que gaudeix l’Estat espanyol, i que els sindicats sembla no ho han entès encara.
En definitiva, motius per la vaga molts, però dret a no fer vaga també, ja que els drets socials també son això.