MARCELINO IGLESIAS (PSOE): XENÒFOBIA SENSE CÀSTIG

 

Si alguna cosa podem destacar d’aquests tres primers dies de campanya electoral, es la centralitat gairebé total de la independència de Catalunya, tant sols compartida ocasionalment per desgracies com els desnonaments sense vergonya de les entitats bancàries, en segon lloc destacar els arguments dels partits favorables a la consulta per decidir el nostre futur, i les posicions intolerables del tripartit espanyol a Catalunya amb falsedats, insults i racisme sense complexos contra els catalans, i el nostre país que potser algú haurà de denunciar d’una vegada per totes davant tanta impunitat.

 

Efectivament, Marcelino Iglesias, recordo expresident d’Aragó, i persona destacada del Partit Socialista davant Pere Navarro i Àngel Ros a Lleida ,compara el sobiranisme català amb l’hipernacionalisme alemany i francès, que van provocar dues guerres mundials i cent milions de morts a Europa, apart i davant aquesta autèntica paranoia de vergonya critica posar fronteres entre la Franja i Catalunya, i trencar amb tot el que hem construït en un Estat que sempre ha estat difícil de governar i difícil de conviure, amb quatre guerres civils, i per tant poques bromes ara que hem aconseguit la llibertat i assentar la democràcia. Se’ns dubte dona suport al discurs popular que acusa Mas de xantatge, i amb arguments tant esperpèntics com un canvi de cognoms per catalanitzar-los amb un nou estat català.

Realment, el següent pas que es aconseguir una gran majoria propera als 100 diputats al Parlament favorables al dret a decidir, i unes eleccions plebiscitàries amb un resultat molt clar a favor de l’Estat propi es cada dia una realitat més propera. De totes maneres veiem la reacció, i la campanya dels tres partits contraris a la democràcia i nacionalment espanyols com son PP, PSOE-C i Ciudadanos estant creuant totes les fronteres ètiques i de responsabilitat dia si i dia també, i potser algú hauria de posar fre. Les declaracions de Marcelino Iglesias jo crec que tenen aquest component de racisme, paranoia i insult que judicialment haurien de ser sancionables, i posar les coses a lloc. Ja n’hi ha prou que cada dia des dels mitjans de la caverna o personatges de tant poca talla com l’esmentat es compari un anhel democràtic per la via pacífica, i de decisió col·lectiva i lliure de la població amb la cultura màxima de l’horror criminal i boig, com es el nazisme amb milers i milers de morts com a llegat, i més venint d’un nacionalisme com l’espanyol que ha fet de la imposició i la força les seves màximes expressions, es veritablement una vergonya de grans proporcions, i que en un estat vertaderament democràtic serien estudiats per no permetre que personatges com Iglesias siguin compatibles amb una democràcia normal. Ens parla de fronteres a la Franja, quan a tota la Unió Europea no hi ha cap frontera visible que es veu que ara Catalunya te que crear, ens diu que han assentat la llibertat i la democràcia, quan ell es el viu exemple de que evidentment això no es així, i ho sap perfectament, aquestes paraules tant greus son les que aplaudeixen els líders socialistes catalans deixant clar el seu posicionament contra qualsevol plantejament democràtic, i en especial si prové de Catalunya. Per part popular la seva campanya de la por, que cal dir a vegades fa riure del pobre nivell intel·lectual que desprèn, ara ens diu que els cognoms castellans es canviaran cap a una catalanització amb el nostre estat propi, se’ns dubte una idea que traeix el subconscient popular i espanyol que troba normal aquest fet, ja que ells si que ho han practicat com a les Balears amb Maó per Mahon, la campanya a València per canviar els noms de carrers que tenen País Valencià per Comunitat Valenciana o com els mitjans de comunicació espanyols canvien els noms i cognoms de les persones sense rubor, haurien de saber que nosaltres som com la resta del planeta, i tothom es diu com es diu i no hi ha cap discussió. La seva mentalitat irracional i genocida de tant en tant els traeix amb facilitat.

En definitiva, veiem dos mons completament diferents, i constato la por de l’espanyolisme que veu com el proces es seriós, i va cremant etapes per culminar-lo sense cap tipus de por, i amb una projecció internacional que valorant les dues posicions no crec tingui dubtes de qui donar suport.