ALBERT CORTES MONSERRAT

Prop de 300 suposats intel·lectuals espanyols fan un manifest federalista, i contra l’independentisme català i el procés democràtic del dret a decidir d’un poble amb uns arguments falsos i manipulats, que en realitat demostren que son un parany més del nacionalisme ranci espanyol. Això no son intel·lectuals, son personatges al servei d’una causa, en aquest cas l’espanyola, i que no els fa cap pudor anar contra la democràcia o contra les obvietats com l’espoli fiscal. Curiosament mai van dir res amb el procés de l’Estatut català o altres causes que no han merescut la seva atenció, com deia intel·lectuals de fireta.

Curiosament els socialistes catalans ho valoren molt positivament, i creuen que demostra entre la independència i el centralisme regressiu hi ha la via federal del diàleg. Per la seva part, altres valoracions han agraït que enlloc de parlar de tancs es posi la paraula per davant. Realment el Pais enceta una campanya contra la independència catalana amb aquest manifest de suposats amics de Catalunya. Parlen de que els independentistes volen convertir Espanya en un boc expiatori, i neguen l’espoli als catalans, o que la Constitució del 78 o Estatut 06 no neguen el dret a decidir. El manifest no respecte la democràcia i la voluntat d’un poble, i es curiós que durant la tramitació estatutària res van dir. Parlen de la no negació del dret a decidir i parlen de confusió de les opcions dels partits favorables a aquesta opció que presenten programes edulcorats, i que constantment parlen de sentir-se víctimes d’una opressió per part d’Espanya, i volen apartar tots aquells ciutadans que que no subscriuen aquest programa. Podem trobar entre els signant Pedro Almodovar, Elvira Lindo, Juan Goytisolo, Mario Vargas Llosa, Javier Mariscal o Carlos Solchaga entre d’altres.

Realment, aquests suposats intel·lectuals propers a les FAES fins al socialisme, permeten veure una nova mostra del que volen els espanyols de nosaltres, parlen de diàleg i respecte a la llei i la democràcia, quan no respecten el dret més elemental d’un poble en forma de consulta per decidir en aquest cas el seu futur, neguen un espoli fiscal, comprovat fins hi tot per les balances fiscals que va publicar el mateix govern espanyol o les inversions que any rere any es poden anar comprovant, negar això es un insult a tots els catalans. Diuen que son amics dels catalans quan no volen respectar ni la seva voluntat, ni la seva opció a decidir per ella mateixa, o sigui falta de respecte total, més o menys com fins ara. La seva paranoia arriba lluny quan parlen de que la sagrada constitució no prohibeix el dret a decidir, quan precisament es l’argument preferit dels polítics espanyols per negar-la. Parlen de programes edulcorats i victimistes dels partits independentistes amb una clara mostra del seu nul tarannà democràtic, que res diu de partits com la Falange, o de la mutilació d’un Estatut votat pel poble per part d’un tribunal polititzat espanyol, però si d’uns partits que per la via totalment i escrupolosament democràtica exposen el seu programa sense cap confusió, i un objectiu molt clar que han de respectar, encara que això seria demanar massa. Pel que fa al victimisme, ells son un bon exemple de la causa d’aquest, un manifest insultant contra una opció que pot agradar o no, però no es pot menysprear i menys quan el 20% de la població catalana es va llençar al carrer el passat 11 de setembre, i sembla que ho volen passar per alt.

En definitiva uns intel·lectuals que res tenen a veure amb aquesta paraula, i si amb un nacionalisme cec i ranci que tant sols te l’objectiu de la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol procés democràtic, i obviant que les persones estant per canviar les lleis si arriba el cas, ja que en son més importants. Si aquest son els intel·lectuals espanyols, com seran la resta.