EL CONSTITUCIONALISMEN ENFRONT DE LA DEMOCRÀCIA
Sense categoria
Fa vergonya sentir aquests dies d’eleccions sobretot al País Basc les forces constitucionalistes, i a l’altre costat les nacionalistes, amb una demagògia digne de la minsa democràcia espanyola. Fa por sentir líders destacats questionant ara la legalitat de Bildu, desprès de convertir-se en segona força a Euskadi, i altres comparant amb el nazisme que diuen també va ser votat, i que malauradament els catalans ja estem acostumats aquests últims temps que ens hi comparin. Es una manca total i absoluta d’actitud democràtica, i una ceguesa de no voler veure la realitat, com va dir el proper lehendakari Urkullu, es una victòria abertzale, dos terços de la cambra, i això es sagrat a pesar d’aquests aprenents de dictador que ocupen càrrecs destacats en partits espanyols, i que justifiquen les seves derrotes amb frases dignes d’altres temps.
Efectivament, a Galícia no hi ha novetat, i els populars superen la seva gran majoria, fruit també d’una societat monopolitzada i particular, i que ja va quedar molt marcada amb un president una bona pila d’anys amb les mans tacades de sang d’una dictadura militar sense cap rubor, i també uns resultats entesos per la disgregació dels blocs autòctons. Pel que fa a Euskadi, PNB amb 27 i Bildu amb 21 monopolitzen 2 terços del Parlament, i deixen amb franca retirada un gran escàndol polític la passada legislatura amb 27 escons aconseguits pels partits espanyols. A l’Estat, Aguirre parla de cruesa el greu error del TC en legalitzar la formació abertzale, la líder d’UpyD Rosa Diez, encara va més lluny quan afirma que Bildu ara no es converteix amb demòcrata, ja que Hitler també va ser votat massivament. De fet molts dels mitjans de la caverna espanyola qualifiquen la formació abertzales de proetarres sense cap vergonya, ho intenten ignorar els seus resultats, defensant això si, la sagrada Constitució, i les lleis, nomes quan els convé, esclar.
Realment, no hi ha més cec que aquell que no vol veure, i l’Estat espanyol ni vol veure, ni escoltar, viu tancat a la seva closca immòbil sense evolucionar, i demanant nomes respecte a les lleis sagrades, que curiosament quan no els convenen com es el cas dels resultats de Bildu, es permeten el luxe de posar-les en dubte, un cinisme de grans proporcions. Euskadi amb la seva singularitat simplement ha tornat la democràcia amb totes les opcions al tauler de joc, i on una atronadora majoria nacionalista basca ha triomfat, enfront dels partits que van validar un frau electoral, i que els va permetre fer un govern artificial que segons ell es constitucionalista, es veu que el nacionalisme espanyol no existeix, i nomes ho es el que no segueix la seva visió de la jugada. Es un resultat molt clar, i que no admet acusacions com la d’Esperanza Aguirre questionant el mateix tribunal que va trinxar l’Estatut català, i que per cert llavors no va provocar cap comentari d’aquest personatge. Tampoc es de rebut aquest partit ultra dirigit per Rosa Diez, i que fins hi tot diu no democràtes a Bildu i la compara amb el nazisme, quan ella i la seva actitud no estaria massa allunyada d’aquests postulats, qui es ella per qüestionar o no la legalitat d’un partit validat pels tribunals que tenen potestat dins l’Estat espanyol per fer-ho ,i que ja han dictat sentència, o es que l’Estat de dret espanyol que tant defensa, ara no li val, la comparació amb el nazisme ja ratlla afinitats amb altres temps, i règims que millor oblidar. El mateix trobem amb aquests mitjans que volen una realitat a mida i anant contra la seva pròpia llei, titllen a determinats partits amb adjectius que haurien de ser sancionats en qualsevol estat democràtic real, i no la parodia espanyola.
En definitiva, la democràcia pacífica i real per una banda, i l’Estat espanyol d’esquenes a la realitat que no li interessa, però que seguirà endavant els agradi o no.