ALBERT CORTES MONSERRAT

Efectivament, la vicepresidenta espanyola amenaça amb instruments jurídics i judicials per evitar el referèndum d’autodeterminació. Concretament avisa que no nomes tenen aquests instruments, sinó que hi ha un govern disposat a fer-los servir, portant la iniciativa al Tribunal Constitucional que la prohibiria, per no estar conforme amb la Constitució, ja que ho ha d’autoritzar l’Estat i en cas afirmatiu seria un competència de tot el cens electoral espanyol. Per altra banda, personatges com l’exresponsable d’afers internacionals de la UE, el socialista Javier Solana, diu que Espanya te molts problemes, i que no entén ara una nova reivindicació catalana, o altres com el també socialista Jose Bono, insistint amb la via de la Constitució com únic camí per Catalunya, amb els mecanismes previstos a la carta magna i parla de la manifestació com un sentiment que no es pot podar en un decret.

Realment, la manca de cultura democràtica espanyola es alarmant, posaran uns suposats instruments legals per evitar l’expressió lliure d’un poble amb un referèndum, es una paranoia de grans proporcions, i el govern espanyol encara en fa bandera dient que en serà protagonista per damunt de la gent enviant el fet a un Tribunal desprestigiat, polititzat, i tenint com a base una llei suprema que està per damunt de la lliure elecció de les persones, encara va més lluny, quan diu que ho han d’autoritzar, i si es afirmatiu correspon a tots els espanyols el resultat, es com si tinc que pintar les parets del menjador de casa meva i tot el bloc on visc decideix per majoria de quin color ho tinc que fer, segurament ho trobaríem absurd, això es exactament el mateix cas, les decisions de cada territori son de cada territori, no es pot entendre d’altra manera. Un expresident espanyol que per cert va portar el seu estat a una Guerra per un motiu concret que es va demostrar fals, i que mai ha pagat per aquest fet, s’atreveix a voler reformar el codi penal com va fer durant el seu mandat per evitar el Pla Ibarretxe, i ara seria per evitar la consulta catalana, o sigui una teòrica democràcia fent lleis per evitar que la gent vagi a les urnes, es una bogeria sense precedents. En Solana barreja els molts problemes espanyols, i la incompatibilitat del nostre procès, potser caldria dir-li que ja som adults, i que en temps de bonança econòmica tampoc ha estat moment, o sigui que ens aclareixi quan es el nostre moment, i com s’atreveix a jutjar que fa cada territori per solucionar els seus problemes, de Bono podem ressaltar la seva falta de respecte a la identitat i criteri de la gent, ens diu que un sentiment no cap en un paper legal, crec que hauria de dir que un sentiment i realitat que no vol no hi cap, ja que en un decret tot hi cap, i el clam de l’11 de setembre va ser molt clar, com així l’ha interpretat la cambra que el representa, que res te a veure amb lleis sagrades i intocables fetes precisament per coartar les nostres llibertats individuals i colectives.

En definitiva, el món veu atonit com una suposada democràcia europea que havia superat els tics del franquisme es comporta com una vulgar dictadura, i suposo que tenen una comparació odiosa amb el cas escocès amb Anglaterra, senzillament no hi ha color.

.