LA PREGUNTA ES: FINS QUAN?
Les noves mesures dels populars espanyols amb la pujada de l’IVA, cosa
que per cert van dir que no farien mai, la retirada paga de nadal als
funcionaris, o les descarades invasions competencials en els estaments
municipals amb un retorn al model homogeni provincià, son una nova
prova de foc per Catalunya i la ciutadania en general. Mentrestant des
del govern català es segueix la comèdia del pacte fiscal que ara vol
reblar el clau amb una votació per parts, com es va fer a l’Estatut per
intentar fer veure una unió entorn al projecte totalment irreal, i de
poc pes donada la seva importància.
Efectivament, la reforma de l’administració local amb aquesta excusa
per tot que es la crisi, i que en realitat es una recentralització
autonòmica encoberta, ja es un fet, i el retorn al model de províncies
amb molt més poder per les diputacions, i menys pels Ajuntaments serà
un fet. De fet hi ha un model centralista que elimina qualsevol
diferencia, i que deixa al marge questions com alguns ministeris
inutils amb les competencies transferides o la reducció de funcionaris
en llocs on el número es excessiu, que no es el cas català. El govern
català mentrestant no crec que passi d’una nova protesta que no
serveix de res. Apujada de l’IVA del 18 al 21, reducció de la
prestació dels aturats a la meitat a partir del sisé mes, o reducció
de regidors, apart de la supressió de la paga de nadal son altres
mesures que haurem de patir. Per part del govern català molt ocupats
amb el pacte fiscal, parlen de presentar una votació per parts i així
aconseguir una gran unitat en gairebé tot, menys l’apartat de la clau
de la caixa. Aleshores aquesta unitat fictícia serà un fet que no
serveix de res, però una nova cortina de fum amb una proposta que no
va enlloc, i que pretén sumar posicions antagòniques, cosa impossible.
Per veure la perversió dels partits, i la memòria fràgil podeu veure com es poden defensar dues postures inverses sense contemplacions.