ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

10 J EN EL RECORD I 11 S EN ELFUTUR

Sense categoria
 

Avui fa exactament 2 anys d’aquella històrica manifestació que va aplegar al voltant d’un milió i mig de persones, i amb una intenció inicial de protesta per la retallada estatutària, que posteriorment es va convertir en un clam per la independència. Ara estem a les portes d’un 11 de setembre que hauria de ser històric per reclamar, i demostrar que una majoria de la societat civil vol donar un pas endavant, i emplaçar als seus representants a actuar amb aquesta direcció sense més pausa, ni pèrdues de temps com el pacte fiscal o similars.

 

Efectivament, la gent s’ha preguntat que desprès d’aquell esbravada no va passa res, i molta gent va mirar cap un altre costat o va voler amagar el missatge del poble. De totes maneres veient ahir el debat sobre el pacte fiscal a TV3, cal dir que mai s’havia parlat de la via de l’estat propi amb més normalitat, i mai aquest debat havia estat tant viu, això ja es un pas, la normalització de la via independentista. Pel que fa al debat en si, hi va haver moltes intervencions que eren per agafar les maletes, i emigrar a un país seriós i responsable. Si aquests son els polítics que ens mereixem malament anem. El representant popular evidentment va defugir el concert econòmic, va negar el que el seu partit avala al País Basc, i va rebutjar ser cap excusa per trencar res, amb una proposta bàsicament més del mateix, i rebutjant la clau de la caixa que va qualificar d’actitud infantil, suposo que l’Estat espanyol que la te i no la vol deixar, deu ser el més infantil de tots. La representant socialista es va moure en aquella ambigüitat, i sempre rebutjant el concert econòmic, i amb l’atreviment de denunciar el vot diferent de CIU a Madrid i a Catalunya amb un doble discurs, crec que li hauria de caure la cara de vergonya, quan el seu partit sempre ha votat diferent al Congreso de Madrid, que al Parlament de Catalunya, i la majoria de cops contra els interessos dels catalans. El tercer representant del nacionalisme espanyol al Parlament, Ciudadanos va esgrimir el seu discurs de la mala gestió catalana, que no hi ha fronteres noves, que l’important es la crisi, i sobretot que ell li era igual si els seus diners anaven a Lleida o a Teruel, francament el concert econòmic es per arranjar l’espoli que ell nega, i superar la crisi, pel que fa a les fronteres, es curiós nomes mira les catalanes, totes les altres del món son legitimes, i respecte el comentari dels diners que prenguin nota els seus votants que s’haurien de sentir traits, i francament apart d’escampar la seva xenofòbia no se que hi fan en el Parlament de Catalunya. En Jordi Turull per CIU, es va moure en l’ambigüitat calculada, sense un pla alternatiu quan es produeixi el fracàs anunciat, cosa que denota molt poca responsabilitat, i un intent de sumar totes les forces sense remoure un pacte inicial que sap que es impossible, i que incomprensiblement es va demorant en el temps amb unes conclusions des de fa mesos damunt la taula. Esquerra va denunciar espoli i donar suport al concert econòmic amb alternativa la independència o no els trobaran, ja era hora una mica de dignitat de la perduda, Solidaritat va dir les coses molt clares, i aposta clarament per l’estat propi abans que un pacte impossible des del començament, i denuncia actituds com el retorn dels diners dels insubmissos fiscals a l’Estat per part de la Generalitat. Iniciativa es va preguntar perquè tanta demora en el debat fiscal, i Joan Laporta que va dir que per sentit d’Estat donaria suport al govern amb el concert econòmic. Francament un debat que com van recordar tristament, sembla una repetició de l’Estatut, una proposta ambiciosa, una aigualiment per agafar consens, i finalment estavellar la proposta a Madrid amb la conseqüent frustració, tot un símptoma de la presa de pel monumental que ens volen vendre des de la Generalitat, que no semblen aprendre les lliçons de la historia.

Ara ja podem pensar amb l’11 de setembre, on no hi haura excuses per fer la manifestació a favor de la independència més gran de la historia, i això nomes depèn de nosaltres, veurem com respon el poble, i quin tipus de pressió pot fer sobre la classe politica que tenim.

  1. Bones Albert!
    Jo estic a l’ANC i estic al corrent de l’activitat que es vol portar a terme, per a dinatmitzar i ampliar la corrent independentista de cara a l’èxit d’aquesta manifestació. També considero molt important el poder arribar a la fita del 60% de població a municipis declarats a favor de la independència. No serà fàcil ni una cosa ni l’altra, hi ha feina. La manifestació caldra aconseguir-la el més unitària possible i que sigui extraordinàriament nombrosa. Sols així pot tenir efectes. En quant als municipis, si s’arriba a les xifres, té un pes legítimat per aquestes institucions. Llàstima, i vergonyós,  que aquest  treball no estigui encapçalat per altres institucions, com la Generalitat i el Parlament.
    A reveure!
    Jordi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.