EL FEDERALISME ES MORT I L’INDEPENDENTISME ES VIU
Aquest cap de setmana l’assemblea de l’Associació de Municipis per la independència, ha deixat ben clar que quan s’arribi al 60% de la població inscrita, la consulta sobre el nostre futur, i amb el suport del govern català serà una realitat. Per la seva part l’alcalde gironí ens deixa clar que l’estat espanyol no té futur, i l’única opció es l’estat propi. Davant d’això en Pere Navarro, el líder socialista segueix insistint que la via federalista es ben viva i la millor aposta. Potser ja n’hi ha prou de prendre per estúpids a la gent o intentar fugir d’estudi per no voler compartit una solució per Catalunya cada cop més majoritària.
Efectivament en Carles Puigdemont, ens diu que l’estat espanyol no ha tingut futur ni quan les coses anaven bé, per tant la nostra obligació com a representants del poble es trobar una proposta de futur per la nostra gent. Cal recordar que l’AMI, associació de bracet amb l’Assemblea Nacional Catalana, ja compta amb la meitat de municipis catalans adherits, un 35% de la població, i ara es tracta d’aconseguir aquest 25% que falta per fer una consulta el mateix dia, i amb una pregunta ben clara ,i amb el suport del govern català. Davant això el primer secretari socialista ens diu i replica els que creuen que es el moment per la independència, o que que el federalisme es mort des de dins del mateix partit, que el model federal es ben viu, i que l’acord pel pacte fiscal ha de ser amb una destinació clara dels diners per solucionar problemes econòmics amb plans de xoc, defensa la via federal amb exemples com Alemanya, Canada o USA, i es pregunta que no es més difícil que l’estat propi, i garanteix el progrés de tots els pobles. De debó en Navarro es creu això o se n’en fot directament dels catalans. Que ens vol comparar USA, Canada o Alemanya amb Espanya. Quin percentatge de federalistes hi ha a l’Estat, i finalment dificultat igual, quan un depèn de l’Estat espanyol i l’altra nomes dels catalans, sis plau deixi de fer el ridícul, i escolti les veus dins del seu mateix partit que volen parlar del dret a decidir, que vostè vol negar a Catalunya per la seva submissió absoluta al PSOE i als objectius espanyols. Us adjunto un escrit de la Patrícia Gabancho en la mateixa lìnia.
El rei va nu
L’anomenat sector catalanista del PSC acaba de llançar un torpede al casc ideològic del partit, i sense haver declarat abans la guerra. El sector catalanista del PSC estava guardat en un calaix i només en sortia en les grans ocasions, per fer bonic. Això va començar oficialment en el congrés de Sitges, històric, i es va arrodonir en rodolar el cap del president Maragall, a causa d’un tall netíssim al coll oficiat pel secretari general de llavis prims –un tret que els responsables de càsting valoren molt-, l’actual senador Montilla. Des d’aleshores, i han passat moltes coses, el sector catalanista és un detall ornamental.
Ara també. No manen ni manaran gens. Però això no treu que no sigui un sector molt més sensible al bategar social que no pas el nucli mineral que s’ha reproduït en la figura de Pere Navarro i els seus pròxims, que s’identifica amb el “no” a les retallades, l’Espanya federal, la solidaritat fiscal que se’ns reclami i CiU és el mateix que el PP. Castells & co han proclamat que el rei va nu: la vida federal és morta, diuen solemnes, cal explorar el dret a decidir. Sembla que parlo en conya però és molt important. El sector catalanista és ornamental dins el PSC però té predicament en determinats àmbits de la societat catalana que fins ara deien que era més “progre” ser federalista i ho deixaven estar, com si el federalisme fos una qüestió de voler i poder. Ara els mentors adverteixen que “nanai”, que sense una Espanya disposada a canviar la Constitució amb dos terços de vots favorables el federalisme és impossible. Mireu cap a on s’ha avançat en els trenta últims anys i comenceu a comptar escons.
Que el PSC trontolli l’hauria de fer pensar, primer, en el pacte fiscal i en el perquè de les retallades. I després en una cosa bàsica: Catalunya no és prou forta, amb l’Estat en contra, per estirar Espanya fora de la crisi. Des de Madrid diuen ara que posaran peatge als contenidors del port de Barcelona per pagar unes vies de tren que haurien d’estar fetes fa anys. La conclusió és….?
Patricia Gabancho
Suposo que no tot el PSC deu ser igual, però ja s’ha acabat votar a Barcelona una cosa i a Madrid el contrari, això és de males persones i mals ciutadans, gent que no saben al lloc on viuen o que senzillament actuen per odi, auto odi o el que encara és pitjor actuen de colonitzadors espanyols.
El federalisme espanyol seria, si fos possible, la certificació super legalitzada del “todo atado y bién atado” franquista-feixista, que fou una de les més altes cotes de l’odiós i fracassat espanyolisme de tots els temps. El federalisme que a Navarro li plauria acabaria de matar Catalunya que és el que en realitat PP i PSOE desitgen des de fa temps.
En canvi, la independència i el corresponent estat català independent són el futur de plenitud per a Catalunya, i per sort nostre -dels catalans que estimem profundament la llibertat, la catalanitat i la plenitud de tot Catalunya des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó- ara mateix ja hem abandonat el pla en que havíem d’empènyer aquesta recuperació del que de sempre ha estat nostre, aquesta terra i la seva llibertat. Ara, ja abandonat aquest pla, ve la pendent i la bola de neu Independentista ja rodola sola i serena, i de mica en mica a cada grau de descens es va fent grossa i més grossa!
Prova del que estic dient en són
1 – les creixents ANC i AMI,
2 – els vaguistes per la llengua,
3 – els vaguistes dels pagaments espoliadors: El que pagaren l’Iva a un Mas mesell, ajupit i claudicant que ha corregut a portar aquests diners a l’amo espanyol, no pas a necessitats catalans d’ajuda econòmica.
4 – els esportistes catalans que de facto cada dia travessen les línies guanyadores de l’esport amb l’estelada brandant sobre el cap, agafada amb els braços estesos, fins i tot essent privats de la legítima medalla guanyada merescudament i amb dignitat, tips ja, d’una vegada per sempre, de regalar més falses glòries a la que el Joan Maragall va titllar de “la morta” -la morta que mata i xucla la sang de tot el que toca amb les seves corrompudes mans!
5 – fins els ioguis descobreixen la necessitat de posar-se al costat del dret de tot un poble mil·lenari a la dignitat i a la llibertat.
6 – també molts religiosos i religioses catòliques entenen a Catalunya el que va dir Joan Pau II a Roma: Cap poble pot negar a cap poble el dret a autogovernar-se i administrar els seus recursos i la seva solidaritat amb pròpia responsabilitat.
7 – Cada dia surten noves iniciatives arreu de Catalunya i en diferents col·lectius per fer saber al món quin és el futur que volem per la nostra nació i el conflicte a que ens aboca el continu maltracte i espoliació a que ens sotmet des de fa més de tres-cents anys la maldestre Espanya.
8 – A semblança del que han fet periodistes de primera línia escocesos en favor del seu país, el grup de diaris El Punt Avui, El 9, Presència, L’Econòmic i Catalonia Today, aposten decididament per ajudar en el procés de preparació de la nostra independència almenys fins a l’11 de setembre del 2014. Això representa de facto la naixent “Premsa per la Independència Independència de Catalunya”
Així doncs, catalans que estimeu infinitament aquesta nostra terra, veiem florir símptomes per tot arreu de que el procés de recuperació de la nostra llibertat com a Poble avança i irremeiablement molt aviat, tal vegada abans del que molts ens pensem, arribarà al seu compliment.
Visca Catalunya lliure!
Visquin tots els homes i dones que de veritat estimin i valorin Catalunya immortal!