ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MARXES CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Sense categoria

Pep Guardiola té una llarga trajectòria de compromís nacional. Per exemple, el mes de febrer passat, quan el PP atacava Òmnium per les subvencions que rebia, l’exentrenador del Barça en va fer socis els seus tres fills. Tampoc no té pèls a la llengua a l’hora de parlar d’autodeterminació i precisament en un reportatge sobre els 50 anys d’Òmnium declarava: “Molta gent voldria tenir el dret de decidir què vol el poble, si volem continuar com fins ara o no.”
Ara Guardiola s’ha mullat per la Marxa cap a la Independència, que organitza l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que comença demà a Lleida. Ho ha fet de manera simbòlica donant permís a l’entitat perquè inclogui el seu nom en la llista de persones que s’adhereixen a la iniciativa. De moment Guardiola no serà a Lleida, perquè és fora del país, i tampoc està confirmada la seva presència en cap dels actes que es programaran fins
a l’11 de setembre.
Els organitzadors, però, no descarten que pugui participar en alguna d’aquestes activitats. Asseguren que un dels aspectes que més va agradar a l’exentrenador blaugrana és que l’assemblea neix “del país i no dels partits”.

Suport de Llach

A part de Guardiola, altres persones que s’han involucrat en la marxa són Josep Maria Terricabras, Toni Albà, Salvador Cardús, Quim Masferrer i Arcadi Oliveras. Aquests tampoc podran ser a Lleida per qüestions d’agenda, però sí que hi haurà Lluís Llach, Xavier Rubert de Ventós, Jaume Vallcorba, Miquel Sellarès i Ferran Requejo, entre d’altres. L’acte de demà començarà a les set de la tarda amb una concentració als Camps Elisis i tots els participants aniran caminant cap a la Seu Vella. Per tal que la convocatòria sigui un èxit s’estan organitzant autocars des de diversos punts de Catalunya. Els dirigents de l’ANC han escollit la capital del Segrià com a tret de sortida de la marxa perquè va ser la primera ciutat “conquerida” en la guerra de successió, el 1707, i ara volen que sigui la primera “alliberada”. També es farà un acte en defensa de la llengua catalana arran de l’última polèmica a la Franja.
Si Lleida és l’inici, Barcelona serà el final. Per la Diada es preveu organitzar una gran manifestació per reclamar que Catalunya tingui un estat propi.
Entremig, però, la voluntat de l’ANC és anar agafant més volum i aconseguir el màxim nombre de suports possible. Per això s’han programat més de 200 activitats arreu del país a través de les prop de 250 assemblees territorials que s’han articulat. La intenció és que cada setmana hi hagi un esdeveniment nacional destacat (vegeu gràfic).
Un dels més simbòlics se celebrarà el 2 de setembre a la demarcació de Tarragona: la continuació de la Marxa de la Llibertat, que es va organitzar l’any 1976. Es tractava d’una iniciativa política en què diverses columnes de gent d’arreu del Principat, amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord, van recórrer el país a peu per difondre les reivindicacions de l’Assemblea de Catalunya. L’eslògan de la marxa era Poble català, posa’t a caminar i va ser durament reprimida amb detencions i empresonaments fins al punt que poques persones van poder arribar a la destinació final, el monestir de Poblet. Ara es vol rememorar la part final d’aquell trajecte i es treballa perquè alguns dels que van ser detinguts l’any 1976
també hi puguin participar activament.
Altres focus d’interès d’aquest estiu per part de l’ACN seran la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, Montserrat i Miravet. En aquesta última població de les Terres de l’Ebre es pretén visualitzar la “defunció” de l’Estatut i el naixement d’un procés cap a l’autodeterminació. A Miravet, l’any 2004, es van reunir els líders polítics catalans per començar a bastir l’Estatut, que va acabar entrant en vigor el 2006.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.