ALBERT CORTES MONSERRAT

Sembla que les enquestes son tossudes, i un cop més el Centre d’estudis d’opinió ens diu que un 51,1% votaria favorablement a un referèndum d’independència, per tant sols un 21,1% que ho faria negativament. Es una distancia històrica ,que amenaça en que el poble vagi dues passes per davant del seus polítics. El procés esta en marxa, els fets van a favor nostre, i de cap de les maneres pot passar com a la manifestació del 10 de juliol on la població simplement va ser ignorada. Ara va de debò, i l’Estat espanyol sap perfectament que no ho podrà aturar.

Efectivament el CEO ens deixa les dades d’un 51,1 favorable, 21,1 negatiu i 21,1 abstenció. Cal dir que amb un any l’independentisme ha pujat 10 punts, i amb una tendència imparable, i Espanya amb els seus fets i actituds ens ajuda i molt, cal donar-los les gràcies. Molts diran ara que tant sols es una enquesta, segurament l’hem d’agafar com el que es, però també ho havíem de fer anys enrere quan les dades eren molt diferents, i llavors aquests mateixos les utilitzaven com un argument contrari més, o sigui que cal dir-ho tot. Un altra dada interessant es el 34% que voldria ser un estat independent, per un 28,7 amb un estat federal, 25,4 autonomia i 5,7 una simple regió. Crec que no hi ha color, i si sumem les dues primeres que en definitiva volen un estat federat o no, arriba a 62,7, gairebé dos terços dels enquestats, o el que es el mateix una majoria aclaparadora que va a l’alça. Els nostres partits haurien de començar a no mirar cap un altra costat, i veure una realitat que s’esta imposant, i que amb les garrotades dia si i dia també que ens venen de l’Estat espanyol van sumant i escalant posicions.

De fet cada argument fals que llença l’Estat es ràpidament rebutjat amb arguments sòlids, per exemple el nostre mercat nacional, i semblava únic ha arribat a mínims històrics, i ha hagut un canvi històric de la nostra balança comercial, amb un ensorrament del mercat espanyol i un creixement de les nostres exportacions, el 2006 aquestes ja arribaven a un 40% que sumat al nostre mercat interior, deixa l’estat amb uns números molt esquifits i cada cop menys importants. De fet, saben perfectament que amb la construcció del corredor mediterrani aquesta tendència encara serà més exagerada, es una de les raons per la seva oposició al projecte, i naturalment Catalunya mira cap Europa, i cada cop necessita menys l’Estat espanyol, deixant en un no res aquestes amenaces fantasmes i interessades espanyoles. No deixa de ser curiós com amb tota la barra del món el president extremeny rebutja el pacte fiscal català, perquè el perjudicaria i rebrien menys diners, o sigui que Catalunya segons aquest senyor esta condemnada per una llei divina a subvencionar aquesta comunitat costi el que costi com una condemna celestial pels segles dels segles, acusant de trencar la caixa comuna espanyola, i fent de la insolidaritat la nostra bandera. Doncs que vagi pensant que quan siguem un estat, potser treballar i no viure de regal seria una bona solució per ells. Ja n’hi ha prou d’escoltar discursos xenòfobs com el d’aquest senyor, la caixa es de tots, però Catalunya aporta més que ningú, i rep menys que qualsevol altra, i un 10% del PIB regalat cada any es pot titllar de tot menys insolidari. Un altre exemple el trobem amb el President Montilla, que diu sense rubor que Catalunya no te raons històriques per demanar el Concert econòmic, a diferencia de bascos i navarresos. Tot una declaració d’intencions, que demostren la incultura del personatge, ja que no sap un borrall de la nostra historia, i la poca estima pel nostre territori, a pesar d’haver ostentat la presidència.

Crec que aquest 51,1% seria la resposta adequada a tota aquesta colla que ens neguen qualsevol dret com a poble, i ens posen una serie d’obligacions a perpetuïtat.