LA LLEI DE LA VERGONYA, ENS FA TREURE ELS COLORS

La tant esbombada Llei del Cinema venuda a bombo i plateret, i que simplement pretenia passar d’una situació on les pel·lícules en català son una anècdota folklòrica, a un meitat i meitat en matèria de doblatge, a excepció de les produccions espanyoles, ha portat a la Comissió Europea a denunciar la discriminació de la llei entre les pel·lícules espanyoles, i les europees, i en conseqüència tombar la llei i sancionar l’Estat, i, i si hagués dignitat fer caure la cara de vergonya als partits catalans que amb la seva falta d’ambició, i retornar la normalitat acaben amb lleis indignes com aquesta.

Efectivament, cedir privilegis a la llengua castellana  es considera discriminació des de la Comissió europea, i demana posar fi a la llei del cinema, ja que ho considera incompatible amb les normes de la mateixa UE sobre la lliure circulació de serveis, recordo que la llei obliga a assolir un 50% de distribució en català, incloses les versions originals a excepció de les pel·lícules espanyoles, la qual cosa perjudica les que no ho son. Ho diu directament a l’Estat ja que es l’únic interlocutor vàlid, i que ja va rebre un avís fa uns mesos que no va respondre, i va pensar que si succeïa el fet perjudicaria a Catalunya, i ara es demana modificació en dos mesos o es durà el cas als tribunals europeus. Els excessius privilegis al cinema espanyol en castellà, discrimina la resta de produccions europees, que tindrien un cos suplementari i va contra la llei.

Realment, quan la classe política d’un territori esta mentalment ocupada, en el sentit literal i territorial de la paraula, poden passar coses com aquesta. La normalització de la llengua pròpia del nostre territori en el terreny del cinema es ridícula, i tots sabem que el percentatge es mínim, i les condicions molts cops desfavorables respecte la mateixa obra en castellà. Aquesta anomalia es va voler normalitzar amb la famosa llei del cinema, que en lloc d’exigir a tothom per igual, es va conformar amb el 50% de les obres amb traducció en català, i per si no fos prou, i per intentar que la llei passes el filtre espanyol es va desvirtuar la seva funció, cosa que llavors fa que de poca cosa serveixi, excloent les obres espanyoles en castellà de la nova normativa. Un excés de zel, fruit d’aquesta mentalitat poruca i colonial que tenalla els nostres representants, i que per mes cinisme van vendre com el gran avenç de la nostra llengua en aquest terreny, quan sabien perfectament que era el que diuen els castellans “quiero y no puedo”, però amagant aquesta trista realitat, i produint debats estèrils que encara ens van perjudicar. Ara la Comissió europea que te una mentalitat normal i no condicionada, lògicament veu un afavoriment d’una llengua determinada, i unes produccions d’un estat determinat respecte la resta, i ho considera discriminació i demana rectificacions o accions legals. Es un afer que produeix vergonya aliena i ens exemplifica la nostra mentalitat, i acovardiment quan es hora de simplement fer que la nostra llengua, la pròpia de Catalunya, es normalitzi en tots els terrenys sense complexos, i quan es fa una llei de cara a la galeria però amb clars defectes de dignitat i covardia, intentant quedar be amb tothom, passa el que passa.

La Unió europea no crec que entengui massa que una llei feta des d’un territori per normalitzar la seva llengua, tingui que afavorir clarament un altra, en perjudici de tota la resta. Es una situació anormal en un país anormal, i que ara surt a llum per gloria eterna de totes les nostres vergonyes com a poble, i els nostres representants de pa sucat amb oli.

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*