PEATGES A L?OMBRA

Amb la campanya del No vull pagar, s’ha anat descobrint tot un negoci rodo i obscur, que delata la perversió del sistema, es el que s’anomena Peatges a l’ombra o robatori sense escrúpols. Es un sistema alemany d’inversions per obres de gran envergadura, i es fa pagar l’obra a les empreses constructores i aquestes cobren de l’Administració cada any amb la suma d’interessos corresponents. El fet es que a Catalunya s’ha derivat en molts tipus d’obres, i els pagaments son brutals amb uns interessos descontrolats, que acaben suposant un autèntic saqueig encobert, i que revertirà en els pobres ciutadans.

Es un robatori a gran escala que ara veu la llum. El govern Pujol va començar a utilitzar-lo, i el President Montilla l’adapta gairebé per norma, amb una despreocupació dels interessos a pagar, i amb el conseller Nadal com ideòleg. Posant un exemple, l’eix de la Diagonal de 64 quilòmetres el va executar l’empresa de Florentino Perez, que gairebé esta en fallida, va invertir 380 milions i la Generalitat pagarà fins al 2041 1400 milions, un 368% del seu cost. Cal dir que demanant un crèdit normal no s’hauria superat el doble del cost, i s’hauria estalviat aquest regal enverinat. En Nadal encara defensa aquest model, sense dir que Alemanya vigilava els tipus d’interès, i no succeïa que les entitats bancàries donaven crèdit a les constructores que no posaven els seus diners, i obtenien uns beneficis immorals, que generen grans preguntes, com si ningú s’adonava que s’acabava pagant tres i quatre vegades el seu cost. Se’ns dubte molta gent ha tret benefici d’aquest frau regulat.

Realment s’ha demostrat l’alt grau de frau i robatori descontrolat amb el sistema que ens hem dotat, i sumat a la baixa qualitat de la democràcia aconseguida, tenim un cocktail explosiu. Aquesta manera de gestionar es un llast que fa molt de temps que arrosseguem, i ara gràcies al moviment per no pagar uns peatges abusius es va descobrint. Com dirien per aquí, no n’hi ha un pam de net. A nivell de l’Estat espanyol, com es podien fer grans obres sense un estudi de viabilitat previ, com s’ha descobert amb algun nyap que hem hagut de pagar entre tots, no es estrany que ara la Unió Europea ho vulgui controlar, la festa ja ha durat prou, i el tot s’hi val per l’enriquiment d’uns quants ha arribat a límits difícils de pair en qualsevol societat mínimament informada. Ara ens trobem per exemple amb l’ex conseller Nadal, intentant justificar el que no te cap tipus de justificació, com es podien  desentendre dels interessos a pagar, com podien permetre pagar aquestes barbaritats deixant el llast pels propers, quan era molt més senzill i econòmic.  De fet això no seria greu si parléssim de diners particulars, podria ser estúpid, però totalment lícit, ara be, estem parlant dels diners de tots, i això no te perdó, permetre aquest joc on se’ns dubte com amb el tema de les autopistes qui mes qui menys esta agafat amb la trama, i per tant impedeix ara fer la feina que hauria de fer, i com qualsevol societat madura ja no permetria.

Amb un estat propi, no crec que desaparegui aquesta corrupció, però podem intentar fer unes lleis i uns mecanismes de control per impedir que passin, i  poder passar factura als personatges que triïn aquest camí equivocat. Amb el sistema que ara ens trobem difícilment es pot fer marxa enrere, ja que la bola seria d’unes dimensions tant grans que ho faria inviable, i ningú començarà a estirar el fil. Aquest model de corrupció també es una herència espanyola, i es veu que em après molt ràpid, deixant els nostres valors característics d’esforç i treball amb un calaix. També per això cal anar amb rapidesa a marxar, ja que el cost l’haurem de pagar entre tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*