LA POLITICA DEL GENOCIDI LINGÜÍSTIC

Els populars catalans es fan l’orni, i parlen de respecte o no ingerència per valorar la nova llengua sorgida com un bolet ,i anomenada “aragonès oriental”, per tornar a esborrar el català d’un altre territori. Diuen no voler valorar competències d’altres comunitats, sense recordar  que l’Estatut va ser recorregut per diverses d’elles, entre aquestes Aragó. Aquesta guerra bruta no acaba aquí, ja que la selectivitat francesa per escoles franceses de l’Asia-Pacific en la prova de castellà, carrega durament contra la política lingüística catalana, i l’exclusió del castellà amb una article sobre el marginament de la germana de Leo Messi a l’escola, i que va provocar la seva marxa de Catalunya, recordo va ser una historia venuda per la caverna espanyola, i que segueix fent la seva funció mesquina i calculada. Us adjunto un article d’en Jaume Clotet que descriu molt bé el tema de fons.

Alicia, el català d’Aragó no és català?

“El catalanisme cultural a la Franja de Ponent és molt sòlid i, des de fa un cert temps, també s’hi articula un cert catalanisme polític”

Jaume Clotet

Ja se sap que l’home és l’únic animal capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Per si algú encara ho dubta, els homes i dones del PP ho acaben de demostrar. Primer José Ramón Bauzá dispara un tret contra el català i el trabuc li esclata als morros: no només no aconsegueix el seu objectiu sinó que la immensa majoria de la població insular fa pinya amb la llengua i aconsegueix trencar literalment el seu partit. I ara el govern d’Aragó ha decidit carregar-se la llei de llengües i canviar-li el nom a la llengua catalana, que oficialment passarà a dir-se “llengua aragonesa de l’àrea oriental d’Aragó” (sic).

El problema, ai las!, és que de llengua aragonesa ja n’hi ha una, parlada per unes 25.000 persones, sobretot a la província d’Osca. Aquest atac furibund contra la intel·ligència té evidents connotacions polítiques i partidistes. El catalanisme cultural a la Franja de Ponent és molt sòlid i, des de fa un cert temps, també s’hi articula un cert catalanisme polític. Suposo que a la seu del PP no deuria fer cap gràcia que un partit catalanista de nova creació, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), aconseguís alguns regidors a les eleccions municipals del 2011 i assolís l’alcaldia de Pont de Montanyana. Contra la normalitat de les urnes i la democràcia el PP imposa el retorn a la ignorància i el blaverisme de pa sucat amb oli.

La consellera de Cultura (sic), Dolores Serrat, no s’ha tallat un pèl i ha admès que el PP vol “evitar els aspectes que imposen la denominada normalització del català i l’aragonès”. És a dir que vol liquidar la normalització de dues llengües. Un objectiu ben galdós amb el qual passarà a la història la senyora Serrat. I pitjor: afirma que la nova llei “vol evitar que les llengües i les seves modalitats puguin quedar en mans d’organismes reguladors estranys a la nostra comunitat autònoma”, un fet paradoxal i estúpid si es recorda que Espanya vol que la Real Academia de la Lengua Española (RAE) dicti les normes del castellà a nivell universal, encara que sigui un organisme regulador estrany i aliè a Bolívia, l’Argentina, Hondures o el Perú.

En relació a tot aquest afer, per cert, m’agradaria molt saber quina opinió en té l’Alicia Sánchez Camacho. Són preguntes senzilles que de ben segur serà capaç de respondre ella sola sense haver de trucar a Madrid. El català d’Aragó no és català? El català d’Aragó és una llengua aragonesa, quan tota la comunitat científica diu que la llengua aragonesa és una llengua diferent de la llengua catalana? Creus, Alicia, que la motivació del canvi de llei no respon a l’interès del govern aragonès de liquidar la protecció del català i desconnectar-lo de la resta de Catalunya? Creus, Alicia, com repeteixes habitualment com un lloro, que aquesta decisió dels teus amics de Saragossa és una resposta als problemes reals de la gent?

 

2 pensaments sobre “LA POLITICA DEL GENOCIDI LINGÜÍSTIC

  1. Després de trenta anys de democràcia, qui ens havia de dir que continuariem amb tota classe d’atacs als catalans ( incloent aquí també als compatriotes valencians, baleàrics i aragonesos), a la seva cultura i llengua mil.lenàries. L’espanyol, que no és la llengua pròpia d’aquestes terres,  i sobretot al cas de Catalunya i ses Illes, si avui en dia té presència es degut a les migracions massives d’espanyols a l’epoca franquista. En aquesta pol.lèmica, gens espontànea,  l’última paraula l’haurien de tenir els llingüístes, i no ser els polítics els que dictaminen sobre una matèria on no tenen capacitat professional, i si en canvi, obscurs interessos polítics antidemocràtics. 
    Tot i així, crec que se’ls hi veu ben bé el “plumero” a partits com Ciudadanos, PP i PSOE, ja que tots ells sempre fiquen pals a les rodes a la normalització del català, i quan hi ha atacs i befes no diuen ni piu. En canvi, aviat alcen la veu si creuen que hi ha quelcom que amenaça l’espanyol. Això si, per favor, ells nacionalistes espanyolistes no són, els modernets, encara que semblin el conde-duque de Olivares en persona.
    Salutacions Albert! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*