ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies veiem com el Financial Times demana a Catalunya que imiti l’exemple d’unitat de la Roja, i posa a Xavi com exemple de l’Espanya autonòmica, nacional i internacional. Curiosament just al mateix dia que la llei de llengües aragonesa inventa com ja van fer al País Valencià una nova llengua, l’aragonès oriental, per esborrar la paraula català del territori. Suposo que segons el rotatiu esmentat aquest deu ser l’exemple unitari que demana.

Definitivament aquest mitjà internacional i altaveu de l’espanyolisme ranci  i unificador, ens ven “la Roja” com exemple a seguir, i amb Xavi, un mite blaugrana, però també un dels jugadors més veterans de la selecció espanyola. Posen el futbolista com exemple d’orgull de la nació espanyola i la seva regió, i recorden el seu crit de “Viva Espanya” al  guanyar el mundial, i diuen que representa Espanya que es a la vegada autonòmica, nacional i internacional, i acaba recordant que la Roja ha esborrat els tints de nacionalisme espanyol i extrema dreta que portava del franquisme, i es un senyal política a imitar ,ja que la bona relació entre regions i centre, es possible en el futbol i també ho ha de ser a nivell polític. Per altra banda, i com deia el govern d’Aragó, s’atribueix una nova competència, la de crear noves llengües, amb l’aragonès oriental, malgrat que el català de la franja a la part oriental es el mateix que el dels seus veïns a la part occidental, i deixa així una llei de llengües amb finalitats molt clares.

Realment el Financial Times faria be en deixar de fer les cròniques sobre l’Estat espanyol sense contrastar la realitat, i fent cas exclusiu del seu corresponsal a Madrid i el seu entorn totalment viciat i manipulat. Sembla que no es vol que es barregi política i esport, però ens demanen que imitem a una selecció de futbol i un exemple com Xavi, suposo que ningú li ha dit que a l’Estat espanyol no passa com el Regne Unit, on cada nació te el seu equip nacional, aquí per llei Catalunya no pot competir internacionalment allà on hi hagi la Federació espanyola, o sigui el 99,9% dels esports, per tant els esportistes no poden triar, i tenen la obligatorietat sota l’amenaça de sanció dura, d’incorporar-se a les seleccions espanyoles si son cridats. Per tant d’unitat res de res, en tot cas imposició que es molt diferent, per tant que un dels millors futbolistes del planeta sigui un líder en el Barça, i alhora un veterà a la Roja, no es cap cosa estranya, entraria dins la normalitat, el que no es tant normal es elevar una anècdota a la categoria de llei, com passa amb el “Viva Espanya” esmentat, per cert Espanya es uniformitat, per tant res d’autonòmica, una autèntica farsa, i  res de internacional donat la prohibició de les identitats diferents a la oficial. La selecció no ha esborrat cap etiqueta de nacionalisme ranci, i no es una bona relació entre totes les parts, es una relació obligada que es diferent, i sobretot es o hauria de ser esport, per tant traslladar això a la política esta totalment fora de lloc, encara que com sabem son dos conceptes a l’estat espanyol totalment junts, i un arma poderosa de vendre els èxits esportius com arguments per aquesta falsa unitat. Pel que fa Aragó, segueix el genocidi lingüístic que ja va començar el País Valencià, i tal com van fer en primer lloc, inventen una nova denominació d’una llengua per esborrar la unitat del català, i afeblir aquesta llengua, autèntic objectiu de tot plegat. Es autènticament esquizofrènic que dos territoris veïns amb la mateixa llengua, es considerin llengües diferents per aquesta obsessió espanyola de fer desaparèixer qualsevol llengua que no sigui la castellana, única protegida i cuidada. Aquest es un bon exemple pel Financial Times, per veure com es trasllada aquesta unitat que ens volen vendre, i aquests valors en altres àmbits espanyols, on la lluita contra la diferencia es el pa de cada dia.