LA CIMERA DE L?AUTONOMISME
La gran cimera anunciada amb trompetes i plateret com un esdeveniment de transcendència mundial ha acabat, com ja sabíem, donar tombs a un projecte inviable, amb els partits nacionalment espanyols, sobretot el PSOE-C presentant propostes ambigües, i ja caducades fruit de la seva indefinició, i un govern català que diu no vol repetir el viacrucis de l’Estatut, però no acaba de definir que vol dir incorporar un gran consens mantenint la proposta inicial, una cosa totalment inviable, i un deja vu que no ens pot portar enlloc.
La comèdia segueix el seu curs, el socialisme desorientat i amb un líder que vol superar en grisor al President Montilla vol diluir el pacte fiscal, i apuntalar l’espoli de per vida, apuntant la quota de solidaritat, i donant el paper de protagonisme a la Generalitat en la recaptació i liquidació de tots els impostos, o sigui fum, una mena de consorci entre Generalitat i Estat per recaptar impostos, i ells li diuen model singular i bilateral. Els populars tampoc volen sortir de la Lofca, i simplement volen una evolució que deixi enrere línees vermelles. ERC es manté ferma en la línia del Concert Econòmic, i per part de CIU en Duran ens diu que no es vol repetir el viacrucis de l’Estatut, però valora passos positius per arribar a un gran consens, i ens diu que al setembre es començarà la negociació a Madrid. Per part de solidaritat, i augurant el fracàs s’insta a incloure la independència com a Pla B.
Senzillament una gran estafa aquesta parodia de cimera on l’eix principal es un projecte inviable, i que sembla més destinat a esgarrapar temps per evitar aquest xoc de trens anunciat que altra cosa. Els partits nacionalment espanyols evidentment volen defugir aquesta possibilitat, i per tant presenten una evolució de l’espoli actual sense deixar de ser-ho evidentment. Els socialistes amb aquest trist paper, presenten una proposta que senzillament no va enlloc, utilitzen la paraula “protagonisme” per definir el paper de la Generalitat, i aquestes ambigüitats ja sabem que a Madrid volen dir que senzillament no pintaran res, ja que deixar les coses a la voluntat espanyola, es anar amb mala fe i contra els nostres interessos. De fet sembla increïble tant de cinisme quan aquests dos partits defensen el concert econòmic al País Basc, però ho tenen prohibit a Catalunya. ERC i SI de sembla que mantenen les posicions fermes, i nomes volen parlar de concert amb la clau de la caixa, i la independència com única alternativa viable. Arribem al govern català, on ens diuen que no volen repetir el llarg camí de l’Estatut, però en canvi estant repetint els mateixos passos mimèticament, una prova més d’aquest desorientació interessada, busquen un consens a base d’aigualir el producte inicial, cosa que saben no es cap solució, quan tenen una majoria parlamentaria suficient per aprovar el model de concert econòmic, saben que les majories tant grans no impressionen a Madrid, i tenen un exemple ben clar amb el desmantellament estatutari. Son interessos diferents i no van lligats, per tant es estúpid intentar sumar coses inverses. Per altra banda donen una imatge davant la ciutadania de cansament i de mirar cap un altre costat, ja que perdre el temps discutint una proposta que ja ha estat negada precisament per qui l’ha d’atorgar, que ens diu que compliria amb l’Estatut actual però no hi ha diners per fer-ho, com si quan n’hi havia el complissin, això fa que la proposta d’ara es encara més impossible. Es resisteixen a posar una alternativa en forma d’Estat propi, i fugir d’un vaixell que s’enfonsa i amb nosaltres dins.
La oportunitat es d’or, no hi ha temps a perdre, podem ser un gran estat d’Europa, si ens deixem de mediocritats i interessos partidistes que no van enlloc, i aquests si que tard o d’hora poden provocar la fractura social que sempre parlen.