La decisió d’Argentina de nacionalitzar el 51% de les accions de Repsol YPF, ha portar nervis a l’Estat espanyol, i ha anunciat totes les mesures legals al seu abast, i una compensació pels danys ocasionats, alhora que ho veuen com una manera de tapar la crisi social i econòmica de l’estat sud-americà. Se’ls veu una mica desorientats, ja que no estan acostumats amb aquests afers, si ens pregunta als catalans, nosaltres som uns experts, i portem gairebé 300 anys expropiats econòmicament i culturalment, per tant si volen consells som uns mestres en la matèria.
La decisió de la presidenta Argentina porta cua, i el mateix president de la companyia anuncia mesures legals, i acusa el govern argenti de fer una campanya de desprestigi per caure les accions i facilitar l’operació. Veu una operació cosmètica, i anuncia que demanarà compensacions per la seva acció, també lamenta no haver acceptat seure a negociar. Mentrestant a Catalunya veiem com l’ús del català preferent es considerat un perjudici de difícil reparació segons el Tribunal Suprem, i mentrestant Solidaritat demanarà al Parlament declarar-se moralment exclòs de la monarquia espanyola, i el retorn del 20% que financem d’aquesta institució podrida, i on els escàndols segueixen augmentant, alhora líders com Navarro, Camacho o Duran segueixen defensant la monarquia espanyola fins les ultimes conseqüències, en una nova dosi d’indignitat.
Efectivament, qui no esta acostumat a ser la víctima, i sempre fer el paper de botxí, Ii passa que quan ha de canviar els papers no sap com reaccionar, i cau amb totes les contradiccions del món, alhora de fer balanç intern i extern. L’Estat fa vora 300 anys que actua amb Catalunya com un expropiació a gran escala, un espoli despietat, unes inversions mínimes, un perjudici econòmic en tots els àmbits, i un ofec sense treva que empobreix el nostre territori sense remei, apart uns atacs a la identitat i cultura, que sonen més a genocidi culturals que altra cosa. En canvi Argentina ha tirat pel dret, i ara demanen seure’ns a negociar, que jo sàpiga no ho han fet mai amb nosaltres, i la imposició es la llei que ha imperat, demanen reparació en danys, crec que si sumem tot el robatori que hem patit, les quantitats serien desorbitades, i ja veurem com reaccionaran quan el nostre nou estat negocií aquestes coses dins la separació. Les ara víctimes de la situació, ens ensenyen com la justícia espanyola considera la llengua catalana com un perjudici de difícil reparació, un nou insult a una cultura, i a una llengua, i un nou atac per deixar el català a la picota, i una nova institució sigui dominada per imperatiu legal per un altra llengua, que recordo no es la nostra pròpia llengua. Alhora els silencis i defensa de la monarquia d’alguns personatges mediocres com els esmentats anteriorment, denota la seva poca dignitat, i les seves intencions que els fan viure en el seu món virtual allunyat totalment de la ciutadania,la proposició de Solidaritat seria normal en qualsevol territori o institució digne, però malauradament no crec que tiri endavant, i seguirem mirant cap un altre costat, i entomant tots els atacs de les ràncies institucions espanyoles que alhora deixen la nostra imatge sota terra.
En definitiva, no em fa cap llàstima l’Estat, i la seva sorpresa amb el terme expropiació, i naturalment si volen consells, hem fet un màster que ja dura tres centenars d’anys, i encara no en sabem prou.