ALBERT CORTES MONSERRAT

Els pressupostos estatals son una prova més del rebuig espanyol per Catalunya, cap deute pagat, i una validació de l’espoli en augment que haurien de fer per dignitat, que cap partit català els hi doni suport. Pel que fa al vicepresident popular del Consell Audiovisual, mostra la seva preocupació pels mapes del temps on aparegui tot l’Estat espanyol,  es el que passa quan es col·loquen personatges com aquest en llocs de rellevància, i on la seva caspa tard o d’hora fa aparició. Per últim destacar les mesures del govern popular per modificar la llei, i poder condemnar al vandalisme de carrer com el del dia 29 a la vaga general amb més duresa, ja que cal recordar que el mobiliari públic es de tots, i potser ja n’hi ha proa de tolerància.

Catalunya es queda sense les inversions que marca l’Estatut, i fins hi tot es retiren els 50 milions destinats a la llei de dependència i fons per immigrants, per tant consolidant i augmenten el nostre espoli fiscal, una reducció d’inversions, i un grau d’incompliments alarmant ens aboquen a l’abisme. Ni amb aquests 219 milions reclamats, que alguns reclamen com a condició per donar suport, no son res comparats amb els 11 mil milions de deutes reconeguts pel Parlament, i per tant cap partit català els hauria de donar suport. Per altra banda Armand Querol, nou vicepresident del PP al Consell Audiovisual català, vol espanyolitzar la informació meteorològica de TV3, amb un mapa de la totalitat d’Espanya, i eliminar els dels Països Catalans actuals, no vol donar importància a l’àmbit lingüístic, i vol saber per exemple si va a Toledo quin temps farà, i a més vol canviar el terme estat espanyol, per Espanya i vetar documentals com “Adéu Espanya” o “Monarquia o República”, i mirar si es convenient arxivar-los. Per últim el govern espanyol vol equiparar actes vandàlics al carrer amb el Kale Borroca, i pretén evitar que Barcelona sigui la capital mundial dels antisistema. Poder elevar les penes mínimes de presó a dos anys, i evitar l’alarma social.

Efectivament, ja n’hi ha prou de peix al cove, i de voler enganyar a la gent amb un am que ja poca gent pica. Estem parlant d’11 mil milions de deutes per incompliments, deixant de banda l’espoli, i uns simples 219 inclosos no poden canviar un no rotund  a uns pressupostos que  no compleixen amb Catalunya i que l’enfonsen un cop més. Es l’hora de dir prou, un estat moros que no compleix els seus compromisos legals, i que pretén carregar els neulers de la crisi a les autonomies, i això per dignitat i com es va aprovar al Parlament, no ho pot validar cap partit català que els seus interessos siguin els dels catalans. No serà cap heroïcitat, hauria de ser la normalitat més absoluta, ja n’hi ha prou d’enganys i mal tractaments, una mica de responsabilitat sis plau. Per altra banda col·locar un llop en un corral te un gran perill, i en aquest cas aquest increïble nomenament d’un popular en un lloc destacat del Consell Audiovisual fa sortir la seva paranoia nacionalista com a prioritat, i acudits com el canvi de mapes del temps, que no ho sap que es la televisió de Catalunya, i que per tant informa especialment de Catalunya, i per extensió els territoris amb la nostra parla, que no te mil cadenes generalistes publiques i privades que informen de tot l’Estat espanyol, que no sap que a la web de TV3 també pot consultar aquesta informació, que no sap la realitat del mitjà públic català, son preguntes que se’ns dubte la seva dèria anticatalana no els deixa veure clar. No en te prou amb això, que el seu caràcter antidemocràtic li fa dir quins reportatges es poden emetre i quins no, segons el seu gust, suposo que la paraula democràcia i llibertat no li deuen sonar a res, potser que algú li expliqui. Caldria parlar també de les mesures populars per endurir les penes a aquest vandalisme que sembla ja normal, aprofitant qualsevol manifestació o protesta publica, en aquest cas aplaudeixo la mesura, cal dir prou a tanta tolerància amb elements que sota la capa progre d’antisistema,  coarten i retallen la llibertat dels demes, l’espai públic es de tots i el paguem tots, i aquests personatges no son antisistema, ni defensen res més que la seva violència incontrolada, i la seva inadaptació al col·lectiu humà amb unes normes mínimes de convivència, que cal complir, i de les quals ningú en pot quedar al marge.