ALBERT CORTES MONSERRAT

El genocidi cultural del català podria arribar a la comissió dels Drets Humans de l’ONU, ja que el PEN català demanarà una investigació, aquesta plataforma per la projecció de la literatura en territoris de parla catalana, vol denunciar aquesta campanya ferotge contra la nostra llengua. Per altra banda, la presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, diu que la independència catalana no seria bona ni per Espanya ni per Catalunya, i que evidentment cauríem fora d’Europa.

Aquest genocidi cultural, porta a aquesta plataforma a denunciar al PEN internacional, que es membre consultiu de les Nacions Unides, perquè ho faci arribar a la comissió de Drets Humans, i comprovi la campanya calculada per abolir la nostra llengua per motius politics, als territoris valencià, Illes i Catalunya. Aquesta plataforma s’ha destacat per la defensa de la llibertat d’expressió i la lluita pels escriptors empresonats. De fet ara veuen els atacs dels successius governs espanyols en democràcia amb concessions fetes en àmbits legals i institucionals, que acaben sent manipulades per perjudicar la llengua catalana, i posar fi a un model lingüístic propi que al País Valencia i les Illes ha quedat de forma residual a les escoles. Per altra banda, la presidenta d’Aragó ens diu que la independència no seria bona per ningú, i adverteix que qui es disgrega deixa d’estar en el club dels 27 a Europa, ja que aquesta esta formada per estats, i no per pobles, i un nou membre ha de comptar amb la unanimitat de la resta.

Realment el genocidi contra la llengua catalana es un fet i un objectiu de l’estat espanyol des de fa prop de 300 anys, des del decret de Nova Planta, fins la prohibició de la llengua en èpoques de dictadura militar, i la persecució en èpoques democràtiques. Un estat monolític, que no admet cap tipus de pluralitat, i per tant la destrucció de qualsevol llengua que no sigui la castellana es una realitat que no s’atura. En el territori valencià i balear la paranoia contra la llengua catalana, pràcticament l’ha convertit en una anècdota, i totalment residual a les escoles. Els atacs a la immersió lingüística a Catalunya per mitja de sentencies dels tribunals, son una realitat cada cop més ferotge que amenaça en atacar l’únic lloc on el català encara sobreviu amb un mínim de protecció. De totes maneres, dubto que l’ONU esmerci tots els seus esforços en protegir una llengua que els seus mateixos parlants no son capaços de defensar. Aquesta llengua evidentment nomes ens te a nosaltres, i per gaudir d’una protecció cal ser un estat que blindi el seu idioma com fan tots els estats, i això nomes depèn dels catalans, no podem traspassar la nostra passivitat a un organisme internacional, que no substituirà la nostra feina. Per tant cal denunciar als organismes competents, però sobretot fer el que ens pertoca. Per altra banda la presidenta d’Aragó, diu que la independència no seria bona per ningú, suposo que es deu referir per ella, i per l’estat espanyol, ja que per Catalunya l’alliberament econòmic seria un fet inqüestionable, i poder dedicar tots els seus recursos a la seva població, una solució als nostres problemes. Esclar que l’Estat espanyol perdria uns recursos en forma d’espoli que l’afeblirien encara més, i ratlla la paranoia, quan es creu la mestressa d’Europa inventant que un nou membre seria expulsat i inventant una unanimitat per ser nou membre del club, com si fos una propietat seva. Crec que aquestes amenaces sense fonament son fruit de la desesperació, i de veure que poc a poc els nostres camins es poden separar. De totes maneres la mentalitat imperial i dominant d’aquesta gent, els fa creure que fora del seu àmbit la cosa es igual, i evidentment sap perfectament que nosaltres ja som europeus, i per tant es altament improbable que perdéssim aquesta situació, i més quan seriem un territori que aportaria recursos al gran mercat europeu, potser li hauria de preocupar més que el que quedarà de l’estat espanyol, no sigui rebutjat per la resta, per ser un llast difícil d’assumir.