NO HI HAURÀ CONSENS TOTAL

Com diu en Miquel Calçada, els estats democràtics assumeixen que hi ha coses que mai posaran a tothom d’acord, i no passa res. Cal fugir de falses utopies que no ens porten enlloc, més que res perquè mai han succeït, i seria estrany que nosaltres fóssim els primers. Mentrestant personatges foscos com en Peces Barba, pare de la Constitució, vol reformar la llei electoral per treure pes als partits no nacionalistes espanyols, i Esquerra vol portar una llei sobre l’autodeterminació a Madrid fent comparacions amb Londres, francament crec que no hi ha comparació possible.

En una presentació d’un llibre, en Calçada ens diu que la independència es farà, encara que sense consens, i crida a que nosaltres mateixos no ens posem pals a les rodes buscant percentatges miraculosos, ja que hem d’assumir que una part del país en serà contrari, i el que cal es construir una majoria amb lideratge, arguments econòmics i determinació, aquest lideratge l’han de recollir els partits polítics, i desmentir totes les falses amenaces sobre un nou estat propi creades per l’estat espanyol. Per altra banda, Esquerra opta per portar el dret d’autodeterminació a Madrid, primer per la via amistosa amb el model britànic, i desprès elevar a instàncies internacionals, i s’han preguntat que si ho fa Londres perquè no Madrid. En Peces Barba ara va contra el sistema electoral, i vol canviar-lo per disminuir el pes dels partits perifèrics, i afavorir els dos principals partits espanyols, primer va fer bromes sobre els bombardejos de Barcelona, i ara vol fer-los desapareixes de les institucions espanyoles amb la seva actitud antidemocràtica habitual.

Efectivament, la democràcia te això, no es pot pretendre aquesta unitat total respecte un tema, simplement cercar una majoria suficient, i aquesta guanya, no ens podem fer trampes al solitari aplicant les mesures interessades que cadascú considera, i buscar impossibles que mai s’assoliran, i això cal tenir-ho present, segurament tampoc cal una unitat política amb renuncia de sigles de partits o càrrecs a ocupar, que finalment son els obstacles que sempre ho faran impossible, nomes cal que la majoria de partits catalans portin al seu programa el pas cap a l’estat propi en el seu full de ruta imminent, tants sols això. No cal renunciar a res més, qualsevol altre formula esta condemnada de bon principi com ja hem vist sovint i repetidament, cal treure aquesta obstinació del cap, com va dir algú, no cal un sol partit independentista, sinó que els independentistes siguin majoria en cada partit, i sobretot determinació, i no tremolar el pols ni buscar falses dreceres per por o interessos,  que poc tenen a veure amb el nostre objectiu. Per part republicana es pregunten perquè el Regne Unit si i el Regne d’Espanya no, jo diria que les diferencies democràtiques son abismals, el primer amb una llarga tradició democràtica, i un tarannà obert, que el segon amb un pas de la dictadura a la democràcia amb una transició dirigida pels primers, i una llei restrictiva basada en alguns principis “del movimiento”, i sense cap respecte a la pluralitat i la diversitat, i si a la imposició sistemàtica, i sobretot sense cap respecte a les lleis o tractats quan els hi es convenient, des de l’Estatut fins a tractats internacionals signats, com aquest dret internacional dels pobles que mai reconeixeran obertament, es picar amb ferro fred, i segurament la lluita es més interna nostra que esperar cap gest de l’Estat espanyol que sabem serà bel·ligerant fins al final. Pel que fa en Peces Barba, diu molt d’aquest pas inexistent entre la dictadura i la democràcia, on personatges amb conceptes tant curiosos  dins el sistema, mostren les seves mancances i intolerància envers Catalunya, i tot el que faci olor a diferencia i identitat diferenciada del seu ideal ranci de l’Estat espanyol, es un bon exemple de perquè el dret internacional mai serà predominant en aquest territori.



 

 




 



2 pensaments sobre “NO HI HAURÀ CONSENS TOTAL

  1. Dit en poques paraules i sense embuts …

    Que el Barba aquest foti el que vulgui! Però el que si cal dir ben clar és que ERC pixa fora de test com ja fa massa temps -anys-. Que ERC exerceix descaradament de retardatària! Que no s’entén aquesta obsessió per canviar Ecspanya i fer-la ser com no vol ser. i tantes coses incomprensibles d’aquest partit caduc i despistat.

    I una correcció: al final no hi hauran d’haver molts independentistes a cada partit, que sí! … sinó que quans més independentistes millor hauran de votar el millor partit, el que hi vagi més de pressa, el que manifesti la millor traça, fermesa i determinació per portar Catalunya a la seva independència.

    Solidaritat ja ha començat aquest procés i no para. Els altres partits que fotin el que creguin oportú i els catalans haurem de saber a qui ens cal votar.

    Res més!

    Salvador Molins, BIC-CA-SCI-BxI-ANC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*