LES FEBLESES I CONTRADICCIONS DIARIES

El govern català expressa que veu amb simpatia a l’Assemblea Nacional, i en referència al referèndum del 2014, explica que ja veuran si s’han d’implicar o no. Per altra banda el PSOE-C ha retirat l’esmena a la totalitat de la llei de consultes, per no aparèixer al lloc que li correspon, que es junt Populars i Ciudadanos, i alhora ataca la llei amb la cantarella que divideix la societat, i no contents amb això, rebutgen que el dèficit català presentat pel conseller sigui la causa de la nostra crisi, en un altre clau de volta sense sentit.

Efectivament, el govern veu un signe de vitalitat i inconformisme de la societat civil catalana, l’aparició de l’Assemblea a favor de la causa de la nació catalana i la seva llibertat, i s’han referit al referèndum del 2014 sense tancar la porta a participar-hi, i esperant com es dur a terme, i de quina manera es poden implicar. Per altra banda, el PSOE-C ha retirat l’esmena contra la llei de consultes per no aparèixer junt al tripartit espanyolista de la cambra, i particularment amb la incomoditat d’estar colze a colze amb els Populars, aquesta llei ha de permetre consulta sobre el pacte fiscal o el concert, si el govern espanyol rebutja la proposta. Tanmateix han lamentat que obren la porta a dividir la societat i el país. Per altra banda, i en referència al dèficit fiscal, ho qualifiquen de cortina de fum per tapar la mala gestió del govern, i concretament el llarg nombre d’aturats ho atribueixen a una crisi econòmica mundial , i ho han desvinculats de la virulència del nostre espoli fiscal.

Realment, que el govern vegi amb bons ulls una societat civil viva i desperta es normal i positiu, ara be per desconeixement o excusa de mal pagador no es pot caure amb el ridícul, la referència al futur referèndum del 2014 en el full de ruta de l’Assemblea, i no tancar la porta a la participació de la Generalitat o qüestionar com ho farà, no te cap sentit. Si han llegit be la proposta de l’ANC, al 2013 hi haurà una consulta no vinculant a tot el territori català a través de l’Associació de Municipis per la independència, o de la mateixa llei de consultes sobre l’Estat propi, amb la previsió de recollir 2 milions de vots, i amb una safata portar-los al Parlament per culminar la feina, es aquí on el Parlament que no podrà ignorar aquest capital, ha d’organitzar el referèndum del 2014, qui es pensa que organitzarà un referèndum oficial, evidentment la institució que li pertoca, que vol dir el Sr. Homs, que volen fugir d’estudi, precisament tot esta pensat per fer la màxima pressió perquè els nostres representants politics, i en aquest cas el nostre Parlament amb el govern al capdavant, doni l’últim pas, potser algú li hauria d’explicar la diferencia entre societat civil i representants politics d’aquesta societat. Pel que fa al PSOE-C, no veig perquè es pren tantes molèsties per no aparèixer al costat dels populars, quan a Madrid per exemple no tenen cap rubor d’estar al costat del bloc espanyol, i votar contra els nostres interessos sense cap vergonya. Ens volen vendre justificacions contraries a la llei que fins hi tot una criatura rebutjaria, diuen que una consulta divideix la societat i no ho volen, algú els hauria d’explicar que se’n diu democràcia, i qualsevol votació sobre qualsevol tema fa sortir a la llum diferents opinions, i la majoria guanya, el que ells defensen se’n diu dictadura, la societat mai opina de res, i uns pocs assumeixen aquesta funció sense permetre cap objecció. En el tema del dèficit fiscal, i atribuir tot a la crisi mundial crec que ratlla el cinisme, i demostra l’estima que aquest partit te per Catalunya, es una evidencia el dèficit fiscal i els diners que van i no tornen amb uns percentatges inaudits a tot el planeta, i això es un llast inassolible per qualsevol territori, excepte per aquest partit, que ho considera normal, però alhora presenten una proposta de pacte fiscal o millora de finançament, per reduir precisament això, crec que intentar justifica el que no es justificable porta a aquestes contradiccions.

2 pensaments sobre “LES FEBLESES I CONTRADICCIONS DIARIES

  1. “La batalla de València” és un ‘monument’ d’experiència compartida que hem d’usar. Allà vam estar molt sols alguns. Però ara podem esirar de la memòria recent i saber com actuen els intèrprets d’aquesta ocupació.
    Avui mateix Cucarella en parla de l’entrevista a l’expresident Joan Lerma. Aquell, que aleshores tancà Forns Alts de Sagunt i subsumí el Camp de morvede a la major debacle econòmica de la història d’aquella contrada. Molt més que quan el general español Espartero la va desfer en el segle XIX a canonades, com així mateix en féu de Barcelona.
    Als anys ’80 cridàvem: “No volem, no volem un ninot de president”.
    Ja vos puc avançar que jamai de mai els socilistes españols instal·lats entre nosaltres faran una passa de normalitat internacional. Ells són españols i prou. No es pot dir que no són coherents. I sí, ho són a muntó, de coherents. Ells sense España no serien res.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*