ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEMAGOGIA EN LA SENTENCIA CONTRA EL CATALA DEL TSJC

Sense categoria

Sorprenentment, la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona la raó a les 3 famílies que van sol·licitar que la educació dels seus fills fos en castellà, alhora que diu avala el sistema d’immersió lingüística, una contradicció que ha estat celebrada per la part catalana com una victòria, quan en realitat significa la mort de la immersió tal com la coneixíem fins ara, a l’espera del cop de gracia definitiu que aviat arribarà, amb els partits catalans mirant cap un altre costat, i sembla instal·lats en la mentida permanent.

La sentencia qüestiona clarament la immersió lingüística, i clarament obre la porta a una segregació dels alumnes per motiu de llengua, i que facilitarà els atacs dels partits espanyols, i la seva croada per afeblir la nostra llengua fins la mort. El TSJC permet que les famílies que ho demanin escolaritzar els seus fills en castellà, i per tant deixen el model tocat de ple, apart fomenten una divisió entre la ciutadania que derivarà en uns costos majors, i la separació per llengua dels nostres alumnes. Diuen que es una excepcionalitat, i eviten dir que el castellà serà llengua vehicular junt amb el català,  i també com la conselleria farà efectiu aquesta circumstancia, de fet el Tribunal Constitucional amb la seva sentencia contra l’Estatut ja ens deia que el castellà seria vehicular, i el Suprem ja va donar dos mesos per aplicar les mesures pertinents, cosa que ha provocat un clam social en defensa de la immersió, però que al final el Suprem tindrà l’ultima paraula altre cop. Es curiós veure com la noticia ha sortit a diversos mitjans com una salvació del català, quan en realitat es la primera pedra cap un canvi de model que pot deixar la nostra llengua en una molt dolenta posició.

Realment, l’estat espanyol fa la seva feina, i aplica les seves lleis,que normalment son contraries als nostres interessos, fins aquí no ens hauria de sorprendre res, els seus partits i a traves d’aquestes famílies inadaptades al lloc on viuen han fet la feina bruta, de fet, i com deia abans el TC ja va fer la seva part, i va consagrar el castellà com a llengua vehicular en el reguitzell de retallades i modificacions estatutàries, la posterior sentencia del Suprem ja va donar pressa per efectuar aquests canvis normatius, ara el Tribunal Català, ha donat el toc final a la immersió lingüística, deixant que qualsevol pare tingui la potestat de demanar l’escolarització del seu fill en castellà, ara en son tres, però amb la llei del seu costat, demà poden ser milers, i curiosament la immersió en català desapareixerà lentament, i la nostra cohesió social per motiu de llengua trencada definitivament, amb un tema que no provocava cap problema al carrer, i que era lloat per tota Europa, i un punt imprescindible per la supervivència de la nostra llengua. Es cínic que la consellera Rigau ens digui que no es qüestiona el nostre model, no es que es qüestioni, es que es un canvi total, com ens pot dir això, que no se n’adona de la gravetat de la sentencia, i del futur que ens espera amb la nostra llengua, que no ho veu que la immersió te els dies comptats, i el gran perjudicat serà el català, que poc a poc anirà desapareixent de les nostres vides, i de pas, que no ho veu que la societat catalana quedarà partida en dos per motiu de llengua, com assumiran aquests costos complementaris, i el cost del professorat, instal·lacions i altres en època de retallades. Com creu que te que reaccionar una societat que veu com la seva llengua pròpia queda totalment desvalguda, i en inferioritat total de condicions en el seu propi territori.

En definitiva, una sentencia molt preocupant, i encara més l’actitud dels mitjans catalans, i sobretot dels nostres governants que semblen més preocupats per emmascarar la realitat, que fer front a aquest nou atac definitiu contra la nostra llengua.

 


  1. Em fa pena la sentència i els que es pensen que han guanyat. Jo no crec que  guanyem res: des de quan 3 famílies poden canviar les decisions d’un parlament que vota la resta del país? I a València, al revés, milers de demandes d’ensenyament en català que se les passen per…… i cap tribunal els fa cas.
  2. Bona nit, aquesta sentència demostra que qualsevol escletxa que hi hagi a la normativa es aprofitada pels espanyols. I no pot ser de cap altre manera, ells juguem les seves cartes. El problema es que estem dins d’Espanya ens agradi o no i Espanya té les seves lleis i tribunals que miren pel seu bé. La majoria de polítics catalans ja els hi va bé aquesta mena de guerra de la reinvidicació perpètua per viure fent el dropo. No s’estimen un país que trontolla, s’estimen una cadira que no son dignes de seure.

    Salut i (in)dependència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.