INDEPENDENTISME MAJORITARI, NO HO ESPATLLEM

La ultima onada del Baròmetre polític del CEO, deixa unes dades similars a l’últim, i reflecteix clarament que en un futur referèndum per la independència un 44,7 seria favorable, i nomes un 24,7 contrari, m’entres un 24,2 s’abstindria, traslladat a uns resultats globals la victòria de l’estat propi seria d’un 64,3 a 35,6, crec que una majoria més que suficient, dos terços dels votants, suposo que el President en prendrà nota. Igualment les motivacions per una opció i l’altra son molt clares. Ara nomes cal no caure en el frikisme de demanar a Madrid la derogació del decret de Nova Planta, ja que com deia aquell, es una aposta que no toca, i que no va enlloc.

Efectivament, les enquestes son tossudes, i l’estat propi manté 30 punts d’avantatge sobre el No en un referèndum, cosa que en qualsevol societat democràtica normal donaria que pensar, contemplant varies possibilitats, entre els que no saben i abstenció, la victòria continuaria sent molt clara, i superant àmpliament els estàndards acordats per la Unió Europea en el cas de Montenegro. Pel que fa als motius favorables, hi ha un desig de gestió econòmica en un 35%, una certesa de millora del país en un 21%, incomprensió 13% i altres raons més minoritàries. En canvi en contra hi ha motius nacionalment espanyols com la unitat del regne 46%, no seria positiu 13%, sentiment 12% o fet inviable 11%., ho sigui en la seva majoria motius identitaris, no com en el cas favorable.  Entre altres dades destaca el 21% que se sent nomes català, un 28 més català que espanyol, un 42 igual per igual, i un 5 més o sol espanyol. Caldria destacar el 65,7% que creu nivell insuficient autonomia. Pel que fa al model, un 29% el voldria independent, puja al segon lloc, un 30,8 estat federat, un 27% autonomia, i un 5% regió. El pacte fiscal recull un 51% totalment d’acord i un 21% mes aviat d’acord, en total a prop d’un 75% favorable. Pel que fa ERC-RCAT, proposarà al Congrés de Madrid derogar els decrets de Nova Planta imposats per la invasió de Catalunya per part castellana i francesa, demanant la restitució de les llibertats i legalitat catalana.

Que l’independentisme esta a l’alça per totes les capes de la societat catalana, segurament nomes un cec ho podria negar, es una evidencia, i en el context de crisi economia terrible que vivim, es un caldo de cultiu perfecte per aquesta opció, altrament es que això es traspassi a la vida política, però estem parlant de la societat civil, i segons les dades, un 64% de vots favorables, es més que suficient en qualsevol territori madur i hauria de ser acceptat sense problemes per qualsevol estat democràtic internacional, també destaca que l’opció Catalunya independent  supera a l’autonòmica per primer cop, i esta a un pas de la primera posició, que sumant a aquesta esquizofrènica opció federal, no se amb qui, arriba al 60% total. Cal veure les motivacions, i veurem que la societat esta entenent que l’unica manera de fer viable econòmicament aquest país, i garantir el nostre futur i estat del benestar, es l’opció de l’estat propi per damunt de qualsevol raó identitaria, sempre basada més en les emocions que amb la racionalitat, ben al contrari els partidaris del no, al no gaudir d’elements sòlids per la seva opció han de recórrer precisament a les emocions, i veiem com el sentiment identitari, i les no divisions del regne son les principals motivacions, que es desqualifiquen per si soles, ja que no aporten res al futur d’un territori. Pel que fa al pacte fiscal, recull gairebé un 75% favorable, cosa que fa dir al President Mas que es una opció que genera un gran consens, i es el que toca. De totes maneres i per la mateixa regla de tres, un referèndum on dos terços volen una opció concreta genera el mateix consens, però per art de màgia es veu que no es així, la covardia i la demagògia ja te aquestes coses. Ara cal que la societat civil premi l’accelerador que els nostres partits van amb el fre de mà posat, i doni la empenta definitiva, i per suposat no beneficia amb res, accions com la presentació a Madrid de la derogació del decret de Nova Planta, crec que sobren comentaris, cal un projecte rigorós, i que arribi i convenci a la gent, no sopars de duro de tres segles enrere que el 2012 ja no van enlloc.

Tota aquesta rauxa de la societat cal traslladar-la a un projecte polític seriós, amb els partits actuals o un de nou que cohesioni una cosa i l’altra, i no es pot perdre més el temps.

 

 

 

 

 




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*