LA PACIÈNCIA CATALANA I LES ENSARRONADES SENSE FRE

La vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, demana més paciència a Catalunya, i afirma que el seu govern pot parlar de tots els deutes amb la Generalitat, i del pacte fiscal quan l’economia torni a generar ingressos, alhora demana a Catalunya un límit de dèficit pràcticament inassolible a pesar de les retallades. Per la seva part, el territori català veu com els greuges segueixen inflant-se, com en la impossibilitat de canviar de companyia a Rodalies, cosa promesa pel govern anterior, o el suïcidi d’un pacte fiscal que encara ningú sap cap on vol anar, ja que una majoria parlamentaria pel concert econòmic ja hi es, però no es utilitzada.

La número dos espanyola afirma que el seu govern esta obert a parlar de tot quan hi hagi ingressos, en referència als 759 milions que deu a Catalunya via estatutària, afegint que sempre hi haurà més a repartir en un país que crea ocupació, i creix que ara. Tot ha vingut de les declaracions d’Homs, responsabilitzant l’estat de la desviació de dèficit català amb un 3,72 per Catalunya, lluny de l´1,3 que era l’objectiu o del 2,6 que preveia la Generalitat, diferencies que radiquen pels deutes de l’Estat imputats al pressupost i evidentment no liquidats, de fet es preveu que nomes amb els 2200  milions que ens deuen la diferencia arribaria al 2,6 fixat. En aquest drama econòmic, els incompliments espanyols estan a l’ordre del dia, i el esperpèntic traspàs de rodalies del govern de Zapatero al 2009, i venut pel tripartit com una gran joia, es un miratge, ja que sabem que ni vies, ni vagons ni estacions estan a l’acord, i dels 4 mil milions en inversions fins el 2015, s’ha executat un ridícul 6%, apart no s’ha modificat la llei ferroviària per tal que la part catalana pogués triar un nou operador, i ara depenen exclusivament de Renfe, oferint signar una renovació a canvi d’aquesta modificació ja promesa. De moment es parla de la clau de la caixa en el pacte fiscal, i el govern no fa cas a la majoria que ja te per donar suport a un concert econòmic, i vol incloure precisament els dos partits espanyols que ja han dit que ni parlar-ne de cap pacte especial per Catalunya.

Es indignat que es demani paciència al govern català, quan simplement es reclama unes partides que per llei haurien d’estar liquidades, i que com a mínim acostarien una mica l’objectiu de dèficit, i potser estalviarien alguna retallada. Seguint aquesta línia el proper mes aniré al banc, no pagaré el rebut de la hipoteca del pis, i això si li demanaré al director bancari, paciència, crec que la resposta la puc intuir. De totes maneres amb Catalunya tot s’hi val, tothom si atreveix, ja que la reacció es tant tímida que no impressiona ningú. Que el lladre acusi a la víctima de no haver fet els deures econòmics, quan els hi acaba de prendre, es còmic i trist, però encara ho es mes la reacció catalana, reclamant uns diners que sap que no cobrarà mai, i més escoltant les paraules de la vicepresidenta espanyola en forma de cobrar quan hi hagi ingressos, i per altra banda regalant 20 mil milions cada any en concepte de solidaritat, jo dirà que els comptes d’Homs, i la seva reducció del 1,1 amb els 2200 que reclama, no crec que s’imagini que podria fer amb aquests 20 mil, son números clars i entenedors que ja no poden enganyar a ningú, han volgut aquest sistema pervers, i evidentment el perjudicat sempre es el mateix. Precisament el govern tripartit anterior va voler presentar un altre miratge en forma de traspàs de Rodalies totalment insultant per qualsevol amb dos dits de coneixement, un traspàs buit de contingut, i on les promeses de Zapatero i el seu canvi de normativa, evidentment, i com a mentider compulsiu que es, se les ha endut el vent, i ara el lligam amb Renfe es imposició, cosa que no ha estalviat un altre gest indignant català, al donar marge renovant un servei que fa aigües per tot arreu a canvi de complir una promesa ja prèviament feta, com deia no fer por a ningú, i per postres pretenen incorporar els que no volen cap concert econòmic, ni pacte de favor de cap tipus en el seu projecte, la pregunta es com pretenen fer-ho, s’acosta un altre fet indignant, que ja no vindrà d’aquí.

 

 

 



.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*