LA VISIÓ EXTERIOR ESPANYOLA

Davant l’intent de fer desaparèixer la nostra imatge internacional amb la dèria per les postres ambaixades, descobrim, que per exemple els Populars no retallen recursos amb les seves delegacions exteriors a Sud-america, amb l’únic objectiu de captar el vot a l’estranger. Per altra banda el ministre del ram espanyol, continua sense voler reconèixer Kosovo, emparant-se en un dret internacional que sembla nomes li afecta amb ell, ja que tant sols cinc estats europeus continuen negant el reconeixement d’una evidencia que no deixa lloc a dubtes.

Efectivament, el PP conserva una xarxa de delegacions que contrasta amb la paranoia i objectiu de Sanchez Camacho, d’esborrar qualsevol empremta catalana pel món amb l’excusa de la crisi, i per evitar duplicitats, que sembla que amb les delegacions populars no es produeix, i a més pagades en part amb fons públics per una finalitat absolutament privada, tot un cinisme de grans dimensions. Com deia en terres americanes, gairebé una desena d’aquestes delegacions estan en actiu, algunes en zones exclusives de la ciutat, i a recer de l’ambaixada espanyola, concretament a Argentina o Uruguai l’alt nombre d’immigrants espanyols fa que siguin moltes les visites d’alts càrrecs populars en busca del vot, en una barreja de l’agenda oficial i privada sense precedents. Per altra banda el ministre d’exteriors espanyol Garcia Margallo, es referma en la seva oposició a la independència kosovar, ja que va ser una declaració unilateral, i segons ell es contraria al dret internacional, de moment Sèrbia obtindrà estatus de país candidat a l’adhesió a la Unió Europea, desprès de suavitzar i normalitzar les seves relacions amb Kosovo, mentrestant Croàcia esta a punt de ser membre de ple dret. El ministre al·lega raons politiques i jurídiques per la seva posició, com per exemple que la Constitució de l’exIugoslavia, reconeixia el dret a secessió de les repúbliques federades, però no de la província que estem parlant. Pel que fa a l’Estat, ens remet a l’article 2 de la Constitució, que ens parla de la indissoluble unitat  de l’estat, i que preveu que la sobirania pertany al poble espanyol en el seu conjunt, i una part no pot decidir sola. De fet nomes Grècia, Xipre, Romania, Eslovàquia i Espanya neguen la independència kosovar.

El cinisme no te límits, i aquí en tenim una prova, la xenofòbia de la Sra. Camacho no troba un exemple en el seu partit, una crisi desbordant i unes retallades que han d’afectar tothom, i ara resulta que els populars únicament per motius electorals aliens a la ciutadania, tenen i mantenen una xarxa de delegacions, alguns en barris luxosos, i curiosament al costat de les ambaixades espanyoles amb el cost que això suposa, i el que es més greu, pagats en part pels impostos de la població, es a dir diner públic per finalitats privades. Les visites d’alts càrrecs del partit segurament tenen un cost que en part deu ser sufragat amb aquests diners de tots, en un nou acte de cinisme compulsiu, molt ferotge quan es tracta de retallar qualsevol tema identitari català sigui el que sigui, com en el recent cas d’Òmnium, i per altra banda a la caça del vot espanyol a l’estranger costi el que costi i sense miraments. Una nova mostra de l’ètica que podem trobar per terres espanyoles. Per altra banda en el tema kosovar, el ministre s’hauria de preguntar perquè nomes 5 estats europeus no li han donat reconeixement, i a més els principals estats democràtics ja l’han validat sense problemes, evidentment l’Estat espanyol no podia estar entre aquests, parla de violacions del dret internacional, quan sap perfectament que el Parlament representa la sobirania popular, i per tant es perfectament legitimat per prendre aquestes decisions, o es que nomes representa  la població pel que els interessa. També caldria dir-li que les Constitucions o lleis en general son per servir la població, i no convertir-se en un impediment per la llibertat d’un poble d’escollir el seu futur, això lliga molt be amb l’article 2 de la sagrada Constitució espanyola ,que es un exemple que el pas de la Dictadura a la suposada democràcia va se imperceptible, ja que la llibertat dels pobles i les persones no pot estar subjecte a una llei que el mantingui en una gàbia per sempre més, i per suposat un senyor de Múrcia posem el cas, no ha de tenir el mateix dret que jo a decidir el futur del meu territori, que nomes pertany als seus habitants, es com si el futur referèndum escocès, es votes a tota la Gran Bretanya, i per afegit a tota Europa, seria una farsa i una bajanada sense precedents, i aquest es el mateix cas, com es sol dir normalment, la independència s’agafa i no es demana.

 

 




 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*