VALÈNCIA: CIUTAT SENSE LLEI

Les imatges que hem vist aquests dies, de l’acarnissament de les teòriques forces de l’ordre contra els estudiants que exercien el seu dret a la protesta contra les retallades educatives, hem sentit com eren titllats d’enemics pels caps policials, i ara el partit d’extrema dreta España 2000 ha començat una campanya d’amenaces a professor, pares i alumnes de l’IES Lluís Vives. Crec que tot te un límit, i la repressió policial forma part dels règims dictatorials, però no de les teòriques democràcies que un cop més queden en evidencia.

Efectivament, les amenaces de pallisses per aquest grup d’ultra dreta era ja la gota que feia vessar el vas, concretament les trucades han avisat que acabarien la feina encetada per la policia nacional, sinó deixen de manifestar-se. S’ha decidit fer-ho públic, tenint en compte la impunitat amb la que circulen per terres valencianes aquests grups d’ultra dreta feixista. Han extremat les precaucions, ja que no es la primera vegada que succeeix, i com deia la impunitat es total. També han denunciat la brutalitat sense escrúpols de les carregues policials, i detalls com la policia demanant a la porta dels hospitals els certificats mèdics dels ferits per estripar-los, agressions relatades pels mateixos manifestants amb persecució inclosa, quan ja la manifestació havia acabat. De fet s’ha reclamat la dimissió de la delegada del govern espanyol, i el cap de la policia valenciana que com deia titlla d’enemics als estudiants.

Fa molt de temps que sembla que al País Valencià ja uns col·lectius per damunt de qualsevol llei, i amb llicencia per exercir la seva violència, i em refereixo concretament aquets grups feixistes que van fent accions contra persones, entitats i immobles sense cap mena de control. Aquesta es una part del problema, ara be, i malauradament, no es el primer cop que veiem les forces policials, que teòricament ens han de protegir, i que no deixen de ser funcionaris pagat per tothom, com recordant vells temps, que segurament segueixen instal·lats en les casernes des de temps immemorials. El lapsus del cap de policia valenciana anomenant enemics als estudiants que es manifestaven, va ser una traïció del subconscient perillosa, que poc te a veure amb lapsus mentals, i si amb maneres i conductes de veure les coses. Per altra banda el ministre ens parla d’infiltrats violents entre els manifestants, ni que així fos, cosa que no s’ha demostrat, no es motiu per les brutals agressions contra persones sense cap altre arma que la seva paraula i els seus principis, i que lògicament ara tenen tota la indefensió, i perversió del sistema al veure’s atacats pels que curiosament els havien de defensar de qualsevol brètol. Costa de creure el tema dels hospitals, i els trencaments de proves per part policial, però si es veritat, caldria depurar totes les responsabilitats, i per suposat la posada del seu càrrec a disposició dels seus superiors de la delegada del govern. Fa mal a la vista veure tanta barbàrie, simplement per utilitzar el dret a manifestació contra una situació que sabien crearia tensions. Malauradament ja ens tenen acostumats. No podien esperar que desprès de retallar els pilars bàsics de l’estat del benestar no hi hagués cap moviment, i lògicament la indignació per algun lloc o altre te que sortir. El sistema ha corromput el mateix sistema, i ha anat massa lluny.  Els mateixos que han provocat la crisi, no poden ser els màxims beneficiats, i que tot el pes recaigui sobre la població que menys responsabilitat te. No es pot utilitzar el poder policial o de la força per atemorir la ciutadania, i les imatges que hem vist aquest dies, ja fa massa temps que es van repetint, i la distancia entre sistemes democràtics i dictadures militars cada cop es més lleu, i més com es el cas de l’estat espanyol, on els segons van dirigir el pas als primers, i segueixen en els seus llocs.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*