LA DERIVA CAP AL NO RES I LES INSUBMISSIONS DE FIRETA

Segueix la deriva a Palau, ara resulta que el pacte fiscal posa preu amb 6 mil milions, i s’ha passat d’un espoli de 22 mil milions a un de 12 mil milions per art de màgia, i que amb l’acord amb els Populars es pot estar cuinant un almoina de no més de 2 mil, per vendre l’acord com la victòria del segle. Per altra banda Manresa es suma a la insubmissió fiscal, però d’una manera curiosa, ja que la moció republicana insta a fer-ho quan sigui legalment possible, en un nou brindis al sol, i aquesta vocació dels partits catalans de portar Catalunya a un pou sense fons.

Realment, la que sembla nova presidenta catalana en funcions, veu una gran oportunitat en aquest acord financer a la baixa per agafar embranzida a Catalunya. Es posa com a peça clau per la negociació amb el govern a Madrid, i aconseguir el màxim pel nostre territori, fins hi tot el grup Godó recorda que sense la marginació als populars, l’Estatut s’hagués estalviat tots els problemes, encara que no anomenen les contrapartides, que ja hem començat a veure en forma de retallades a entitats catalanes, i demagògia per afeblir la nostra identitat. Els experts consideren que més que la xifra el problema es el model del pacte fiscal, i passa per tenir la clau de la caixa, tota la resta condueix a més del mateix. Per altra banda Manresa aposta per la insubmissió fiscal quan legalment sigui possible segons la moció republicana, que de moment ho continuarà fent a l’agencia espanyola, i que ha rebutjat la de les CUP que deia tant aviat com sigui possible, en la línia del que ja van aprovar Berga i Arenys de Munt, la diferencia es substancial.

El suïcidi polític del govern català sembla no tenir aturador, i francament es bastant esperpèntic tot plegat, aviat podem veure alguns dels seus membres com a cadàvers polítics superats per les circumstàncies, una cosa es flirtejar amb l’enemic, i l’altre es deixar-lo instal·lar a casa, deixar-lo dirigir, i ser el seu millor aliat. Tenim una experiència propera amb els republicans i el PSOE-C, i sembla que CIU no ha après res d’aquesta errada històrica. Segueix prenent mesures al dictat dels populars, i perjudicant greument Catalunya, sota una capa de falsa responsabilitat que no porta enlloc. Els populars per la seva banda se’ls veu molt feliços, com anys enrere ho eren els socialistes, i segueixen intentant destruir la nostra identitat i assimilar-nos el màxim amb la resta de l’estat, per evitar com diuen ells derives independentistes. Ja han dit no al pacte fiscal, i el mateix president rebaixa les xifres de l’espoli a l’estil de frau de pressupostos elaborats, i obligats a rectificar a la baixa al cap de 24 hores, i sobre aquesta rebaixa es conforma en que ens robin la meitat, aquesta es la seva gran aspiració econòmica, i el gran pacte fiscal que tots havíem de defensar com si ens hi anés la vida. En una hipotètica consulta el sentit del meu vot ja li avanço que serà negatiu, la meva ètica i dignitat no em permet validar que em robin la meitat, simplement vull que no em robin, ser igual que els demes, i això nomes s’aconsegueix amb un estat propi, no hi ha altra formula, la clau de la caixa mai la tindrem com autonomia espanyola, es una evidencia, la resta es donar munició i demagògia als sectors anticatalans amb el grup Godo al capdavant. La pregunta seria fins quan haurem d’aguantar tanta mediocritat, potser haurem de sortir al carrer a demanar eleccions anticipades, i que la gent decideixi on vol portar les nostres vides lliurement, ara que saben com les gasten els nous inquilins de la Generalitat. Per altra banda, els republicans tampoc estan per tirar coets, i la moció a Manresa es un clar exemple, amb una insubmissió quan legalment sigui possible, es pràcticament com no dir res, ja que legalment no ho serà mai, per això es insubmissió, no hi ha insubmissions d’acord amb la legalitat vigent, no existeixen, i ara ens volen vendre una nova ensarronada de cara a la galeria tant trista que ja no te cap sentit. Com deia aquell entrenador que no vull anomenar “Teatro del bueno”.

 

 

 

2 pensaments sobre “LA DERIVA CAP AL NO RES I LES INSUBMISSIONS DE FIRETA

  1. Això de Manresa em fa recordar l’esperpent viscut al Parlament Europeu i l’exemplar de la Constitución Española i el dibuix de l’aguila imperial franquista: tots els europarlamentaris catalans van exigir passar full, per tal que ningú es donès compte de quin peu calça la “nostra” democràcia. Es com les expressions d’estupor per part de benpensants davant el comportament de la polícia a València: Que algú amb dos dits de front es pensa que la polícia -en un 90% dels cassos- no són uns malalts/psicopates amb galons i armes?

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*