ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA VANGUARDIA I LA SEVA CROADA CONTRA TV3

Sense categoria

El sotsdirector de la Vanguardia Alfredo Abián fa una critica contra els programes d’humor de TV3, en especial de les parodies politiques de Polònia, i que ens diu que amb un cost de 12 mil euros minut, es fomenta la broma de mal gust, i de pas dona un cop de mà per ajudar  a la televisió privada del grup Godò, curiosament el mateix que el mitjà, i contra la televisió pública,  i  la seva directora Mònica Terribas. Es una campanya que s’uneix a l’acord entre CIU i Populars per anar reduint la publicitat a la televisió catalana, amb les conseqüències que això pot comportar.

Efectivament, aprofitant les critiques  o bromes dels guinyols del canal francès contra els esportistes espanyols, i els seus dopatges, carrega contra el programa esmentat de TV3, encara que amb molta covardia no hi posa noms, però titlla de poca soltes, titellaires interestel·lars, i una fabrica de somriures feridors entre altres subtileses. Curiosament el programa en qüestió es un dels de més audiència, i la seva retirada seria un cop dur per la cadena, i una empenta per la televisió del grup Godo. De fet els populars no estan massa contents dels gags amb els seus personatges i com es presenten, ja que darrera la broma s’amaguen moltes realitats encobertes.

Realment la croada contra la televisió pública catalana, com a eina normalitzadora del país amb totes les errades i objectius que calguin, i que de fet he denunciat moltes vegades des d’aquest bloc, en especial des d’informatius cada cop més amb una mirada hispano cèntrica, i no una visió catalana independent. De totes maneres el tal Abiàn, critica un programa amb el qual hi ha traves de l’humor intel·ligent veiem tristament la realitat o el transfons de molts dels nostres polítics, i això lògicament molesta, ja que surt del políticament correcte, i aquest missatge oficial que no ha de tenir replica per seguir amb la població ben adormida i esmorteïda. La realitat de la política catalana es tant patètica i lamentable molts cops, que lògicament es molt fàcil de poder reflectir tanta demagògia barata disfressada d’humor, amb exageracions de situacions que son reals, però que en un país normal serien un gag. Diu que son feridors, i curiosament tot per afavorir la seva televisió privada, i dirigida pel Grup Godo que vol eliminar enemics com sigui. Aquesta tàctica es barreja amb els objectius dels populars per afeblir la cadena publica, amb el tema dels anuncis i la seva eliminació, sens dubte el govern català amb el seu pacte amb els populars no sembla que hagi dit una negativa a la proposta, i amagada amb una reducció progressiva o de cop, el cas es una disminució amb els ingressos de TV3, i un afebliment amb tota regla a favor de les cadenes privades, especialment una. Per cert els 12 mil euros per minut que atribueix a les cadenes publiques barrejat amb la resta de l’article, caldria aclarir que n’hi ha moltes de públiques, i concretament TVE si que paga als humoristes aquestes quantitats, però la cadena catalana no. Però com que tot s’hi val per aconseguir l’objectiu, ens trobem amb claredat amb una meta llargament anhelada, com es destruir les eines normalitzadores de la nostra llengua i de la nostra identitat sigui com sigui, amb el català a l’escola, i com no la televisió publica catalana, suposo que li deuen dir nacionalisme.

Curiosament tot el que no sigui nacionalisme espanyol o mitjans clarament en aquests paràmetres com La Vanguardia s’ha de combatre, i es titllat de nacionalisme, precisament pel nacionalisme mes excloent i bel·licós que podem trobar, però sembla que invisible, es a dir un llop amb pell de xai.

 

  1. Enveja tenen, com no tenen encara gaire audiència, fan el que fan totes les cadenes privades, estatals o catalanes, mossegar-se les unes a les altres com a llops amb gana, a veure qui puc fer per enfonsar la competència, o si no, denuncien presumptes campanyes en contra seva.
    Curiosament els mateixos polítics no tenen cap problema en anar-hi al POLÒNIA mateix quan hi ha època d’eleccions per sortir-hi al costat del seu imitador (com en Montilla amb en Sergi Mas), o fent de si mateixos, com va passar a les darreres eleccions catalanes. 
    L’humor del POLÒNIA no em sembla gens ni mica de mal gust, és intel.ligent, el que passa és que si els gags foren favorables al partit d’aquest senyors, i a sobre el seu líder quedés com un heroi i una mena de Messíes, aleshores no només els semblaria d’humor intel.ligent, sinò que els seus guionistes serien una mena d’Einstein de l’humor i demanarien a corre-cuita el Premi Ondas.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.