ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN ABANS I UN DESPRÉS D?AQUEST DIA

Sense categoria

A Palau es respirava un ambient estrany, com si alguna cosa estigués apunt de succeir, i davant la incredulitat general no es fos conscient del moment. Hi havia una compareixença televisada a nivell nacional, un d’aquells missatges que com el de Nadal o el de la Diada que ja son tradicionals, però amb unes dates que no tocaven. Els rumors ja apuntaven aquesta possibilitat, però l’hermetisme era total, i caldria saber que volia comunicar el President Mas a la població.

 

El cotxe oficial es va aturar davant els estudis televisius, i ràpidament un seguit de flaixos acompanyaven l’entrada de les autoritats, uns tocs de maquillatge, una tensa espera, i puntualment tal com s’havia anunciat apareixia el president amb semblant seriós però decidit, tot just encetava el tercer any de mandat, un mandat amb el qual va fer un repàs previ, fent una gran incidència amb els incompliments de l’Estat espanyol, i que no respectaven els pactes previs, ni tampoc la devaluada llei catalana, anomenada Estatut, alhora les exigències per complir amb els dèficits establerts eren ferotges, però amb una economia afeblida, i on les retallades socials ja havien creuat algunes línies vermelles, aquelles que moltes vegades sembla que es converteixen en transparents, degut a la seva profanació. El sector públic a la vora del caos absolut amenaçava amb un gran cataclisme de dimensions desconegudes, per altra banda els diferents sectors de la població, molts amb situacions dramàtiques enllaçaven les protestes una rere l’altre. Una població ofegada, i una retallada de l’estat del benestar que ja no resistia més. L’Estat es seguia fent l’orni, i netejava mínimament els seus comptes a base de carregar els neulers a les autonomies, especialment la catalana. Per altra banda la tàctica autonomista del pacte fiscal havia fracassat definitivament tal com era de preveure, a l’enèsima negativa, aquest cop definitiva per part espanyola, s’hi va sumar el fracàs de la consulta organitzada, on amb prou feines un 30% de vots s’havien acostat a les urnes, i d’aquests un percentatge significatiu negatius a la proposta, la deixaven sense aquest suport, prova definitiva que la població catalana havia madurat, i ja no volia més gat per llebre, se’ns dubte reclamava més ambició. El desconcert que això va provocar en el govern català, i les covardes forces catalanes, en especial en Duran a Madrid, on el seu protagonisme havia quedat ferit de mort i sense arguments.

 

Dit això, va afrontar la part on semblava vindria l’anunci important, encara que primer, i amb unes paraules que no agradarien a la Presidenta del Parlament, va denunciar el robatori espanyol, anomenat espoli fiscal, i principal causa de la nostra crisi, aquest vora el 10 % del PIB que marxa  a terres espanyoles per no tornar mai més, aquesta falsa anomenada solidaritat, que ja no deixava indiferent a ningú, i que estava apunt de provocar una fallida del sistema català sense precedents, i que no semblava tenir aturador. Per tot això, hi en una reunió urgent de govern, previ comunicació als grups parlamentaris, i activant tot un seguit de relacions internacionals conreades els darrers mesos, i que havien donat els seus fruits, sobretot a partir de la gran manifestació per la independència per la Diada del 2012, i que va superar amb escreix la mitificada del 10 de Juliol, i que ja va sentar les bases del camí a seguir sense més dilació, finalment anunciava que proposarien en sessió extraordinària en el Parlament Català, la proposició de llei per validar la declaració unilateral d’independència, i que si com es preveia era aprovada, i ja sota tutela internacional, es posaria a referèndum per la seva validació definitiva. Eren moments de gran transcendència pel país, i deixava clar que ja ho havia comunicat a Madrid davant la incredulitat en que havien rebut la noticia, i demanava que tothom estigués a l’alçada de les circumstàncies per afrontar aquest pas decisiu.

 

Com ja haureu endevinat avui es 28 de desembre, dia dels innocents,  i malauradament aquesta historia en forma part, encara que el meu anhel es que es converteixi en una meravellosa realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.