ESCÀNDOLS SENSE VERGONYA I PERDUES DEL MODEL

Amb una crisi  a l’alça, amb males perspectives, i que en gran mesura acaben pagant les classes treballadores, segueixen els escàndols bancaris, aquest cop a Caixa Penedès, i pensions milionàries d’alguns directius sense cap tipus de vergonya, alhora des del Govern es replica a la directora de TV3 Mònica Terribas per les seves declaracions dels efectes de la retallada audiovisual, i es veu que te vendre gat per llebre com acostumen a fer els nostre governants.

Efectivament, la fiscalia troba indicis de delicte, on uns directius de l’entitat esmentada tenien un pla amb una dotació de 20 milions d’euros en un banc extern, i que beneficia a quatre directius ja fora de l’empresa, els últims dos el fins llavors president va dimitir aquesta mateixa setmana. L’entitat sembla que desconeixia el pla d’aquesta mena de pòlissa d’assegurança contractada en una entitat financera externa. Recordo que aquest banca es troba integrada en el grup BMN amb altres Caixes, i va rebre del FROB 916 milions, dels quals prop d’un 21% els controla Caixa Penedès. De fet ja sembla una pràctica habitual, i per exemple la directora general Dolores Amoròs, pretenia assegurar-se un sou per tota la vida de 360 mil euros anuals, apart altres directius amb indemnitzacions milionàries pagades per tots els contribuents. Per altra banda Terribas, diu que el pla del govern no es correspon amb l’actual model de televisió, i critica la seva consideració de públic. Alhora alerta sobre que els interessos privats disfressin de crisi el seu intent d’esguerrar una eina de país com TV3, i el que representa, i que amb els recursos escapçats tant el futbol i el que representa com ingressos, i les sèries de producció pròpia es veuran greument afectades.

 

Realment els bancs han viscut una festa constant amb els nostres diners, han aprofitat clarament la bombolla immobiliària sense cap escrúpol, i quan tot ha explotat, segueixen amb la seva visió de negoci en contra de qualsevol gest d’esmena, aquest cas a Caixa Penedès, malauradament no es una anècdota, ja que molts dels diners injectats de les ajudes de l’Estat o sigui dels nostres impostos, han servit per pagar aquestes clàusules milionàries fetes per directius sense escrúpols, que n’han sortit amb aquest gran botí com a traca final de la seva gestió, i sota l’aparença de legalitat. Crec que potser ja n’hi ha prou, i l’estat en comptes d’ajudar les entitats hauria de castigar severament aquestes pràctiques, que son una burla a la ciutadania que en prou feines arriba a final de mes, o te més d’una dificultat per pagar la seva hipoteca. Les entitats bancàries s’han convertit en pilars d’un sistema pervers que ara es mostra amb tota la seva cruesa, l’alternativa en principi no hi es, ja que sota la rajola de casa  també es un risc elevat amb aquests temps, i per tant han pervertit el seu sentit inicial, per convertir-se en màquines de fer diners i riquesa, curiosament amb els nostres diners, i sent nosaltres els grans perjudicats. Cal una renovació amplia del sistema, i deixar l’especulació enrere si volem una societat més justa.  Per altra banda Mònica Terribas veu com aquestes retallades salvatges afectaran i molt una eina per la nostra cultura i identitat com la nostra televisió, i simplement posar l’accent amb les primeres conseqüències, que lògicament els nostres politics intenten dissimular, posant la seva habitual cortina de fum per fer veure que no passa res, quan realment estem tocant el moll de l’os com deia el president, del nostre estat del benestar, i de la nostra societat sense tenir cap alternativa, i potser donat la situació ara tocaria parlar a la ciutadania, i decidir quin futur volem, un forat negre sense fons o una llum en forma d’estat propi, no podem esperar molt més, i crec que no ens mereixem tanta demagògia, i si donar una autentica validesa a la política del nostre govern, ara per ara, i per molt que diguin no la te.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*