ALBERT CORTES MONSERRAT

Nomes un dia  ha passat, i els Populars tal com es preveia comencin a expressar les seves primeres decisions, en forma d’un control i intervenció  en els comptes de les comunitats autònomes, unes fortes retallades dictades des d’Europa, una marginació d’Amaiur, deixant clar el seu dubtós tarannà democràtic, i pel que fa a la farsa del pacte fiscal, evidentment ja ha dit que ni parlar-ne, i mentrestant en Duran ja ha canviat el discurs de campanya, i ara diu que no passa res si no s’aconsegueix el pacte, alhora Esquerra ja proposa unes condicions per treure al govern de la ma dels populars, i fer un acord nacional. Se’ns dubte el temps tornarà a posar a cadascú al seu lloc.

Esquerra s’ofereix a CIU com a soci preferent, i demana que es decideixi entre populars i republicans amb unes  condicions clares:  acabar les retallades en sanitat, recuperar la inversió en educació, defensar la Corporació de Mitjans audiovisuals i el concert econòmic.  Per la seva banda en Mas, ha demanat alçada de mires a PSOE-C, ERC i PP per aprovar els pressupostos ja que la gent no esta per ximpleries, i politiques de baixa volada, alhora defensa la responsabilitat del seu partit avalada a les urnes. Per la seva banda en Duran ara ja no veu una qüestió irrenunciable el pacte fiscal, just desprès que els Populars recordessin que s’han presentat amb un programa electoral propi, que no inclou cap reforma de finançament catalana, i han anunciat que no posaran en marxa cap mesura que pugui crear divisió i distorsions, apart posen Catalunya dins el sac de l’onada de canvi, i anunciant reunions amb tots els grups excepte Amaiau,r ja que defensen coses fora de la Constitució, i no es descarta prendre mesures per poder expulsar-los de  la cambra.

Realment, sembla que tornen a repetir la operació de les eleccions al Parlament, tota la campanya parlant del Concert econòmic, i nomes 24 hores desprès d’haver estat escollits, el nom va canviar a pacte fiscal, i no nomes el nom, malauradament els objectius també, ara a les espanyoles amb el famós pacte irrenunciable i condemnat a estavellar-se contra les roques, i ara resulta que 24 hores més tard, ja no serà considerat un fracàs, no assolir aquest objectiu. Efectivament es una burla constant, que sembla que la població catalana assimila amb normalitat. Els populars com s’esperava ja han deixat anar apunts de com aniran les coses, cap tracte desigual pels catalans que seguiran sent el que son, una autonomia de segona dins el règim comú, i amb l’espoli per bandera, i ara més vigilats i controlats que mai amb l’excusa del dèficit públic, per altra banda el tarannà pre-democràtic dels populars queda patent, al no respectar els resultats de les urnes basques i la formació abertzale guanyadora, i intentar ja marginar-la des del començament, no havien dit que en democràcia, i dins la política es pot defensar tot  sense utilitzar la via de la violència, ara resulta que a més ha de figurar a la Constitució, això ja comença a semblar els principis del “movimiento”. Per la seva banda, en Mas demana alçada de mires, suposo que s’hi podria incloure, ja que fins ara no veu més enllà de les seves sabates, i insisteix a lligar de mans i peus el seu govern amb els populars, venen un producte ja caducat, i que amb el fracàs ja confirmat, hauria de deixar pas a un pla B, o es que no hi es. Per últim, Esquerra fa be d’oferir l’alternativa nacional en el govern de la Generalitat, però amb unes condicions com el concert econòmic, saben que impossible, i una pèrdua de temps, i alhora recuperar les retallades en sanitat i educació, quan saben perfectament que si no es vol donar el pas de sobirania que el país necessita, i amb una majoria al Parlament suficient per fer-ho, la major part del pressupost son aquestes dues partides, que si s’han de retallar despeses tenen tots els números. Es seguir defensant una situació que no ens porta enlloc, ja que ofereixen una alternativa, cal ser amb aquest pas endavant incorporat, i no amb aquests mig enganys que ja fa massa temps que duren, i sembla que nomes busquen endarrerir el nostre dret a decidir.